Ja fa més de tres anys que les associacions i grups de dones de la comarca es reuneixen periòdicament per bescanviar experiències, informacions i recursos. Aquest 30 de gener, al castell de Can Jalpí (Arenys de Munt) van fer el seu primer acte oficial com a Federació. De moment la federació agrupa a 10 entitats de dones maresmesques, tant de l´Alt com del Baix Maresme, que són exponent de la vitalitat del moviment feminista a la comarca. A l'acte van assistir-hi l'Associació Dones per la Igualtat, d'Arenys de Mar, i la regidora d'Igualtat, Maribel Illescas, en representació de la vila. Justament Arenys de Mar és la seu social d'aquesta federació.

A l'acte va assistir-hi, també, Marta Selva, presidenta de l´Institut Català de les Dones, i de Carme Riera, presidenta de DonaViva; així com el president de la Federació d´Associacions i Grups de Dones Maresmenques. Les escriptores i periodistes Dolors Renau, Carme Coromina i Gemma Lienas van ser les ponents de la taula rodona, La situació de la dona, avui. A continuació us reproduïm les principals idees que van exposar les ponents i que la Regidoria d'Igualtat vol fer-vos arribar a tall de reflexió. 

Dolors Renau

Reflexiona sobre el concepte “d´empoderament”

El poder el veiem com una cosa llunyana, poderosa i inaccessible a les dones i que ens impedeix de fer el que volem. Aquesta imatge tendeix a paralitzar-nos, a fer-nos pensar que no ens en sortirem. Realment el poder és un tema complex, ja que hi ha diferents classes de poder. Existeix el poder polític, el dels mitjans de comunicació, l´econòmic, etc. A més cada persones te un cert poder en vers al seu entorn: poder de viure, d´actuar, de pensar, d´influir en les realitats que ens envolten. La creació de la Federació és un bon exemple per demostrar que les dones poden influir en el seu entorn.
La Il•lustració i també la revolució francesa van deixar al marge els drets de les dones. La proclamació dels Drets Humans tampoc es van recordar de les dones. Han estat les feministes, les que ens han fet recordar que les dones tenim drets i han lluitat per assolir aquest reconeixement a les lleis.
El poder de les dones s´hauria de gestionar bé. Com neix aquest poder?
El procés que les dones fan es el següent:
*Primer: experiència vital. Ve de la infància, és el que ens diu: "tu no ets com els teus germans, has de ser bona, adaptable, etc."
*Segon: aquesta experiència vital es torna conscient. L´experiència vital es fa conscient i surt una sana rebel•lia, encara que hi hagi malestars personals. A vegades ens fa pensar que aquesta experiència és individual i porta a la dona al psiquiatre.
*Tercer: posada en comú d´aquesta experiència. Aquesta experiència nomes troba sortida quan es posa en comú. El que ens passa individualment, també passa a altres. El pas individual es converteix en col•lectiu.
*Quart: reflexió en comú i “empoderament”. La posada en comú ens permet una reflexió en comú. El pensament informat ens ajuda a clarificar i ens dóna el poder per començar a canviar les coses.

La paraula “empodarement” vol dir escoltar la pròpia experiència i l´experiència col•lectiva. Les feministes deien “el que és personal és polític”,  però també s´ha de dir “el que és polític és personal”.

S´ha de fer un procés de certa unificació del que és públic i del que és privat, per influir en el nostre entorn, en la vida del poble i del nostre país.

Carme Colominas

Va cobrir la guerra a l'Afganistan com a corresponsal

Les dones representen el 40% a les redaccions dels mitjans de comunicació, però no estan als càrrecs directius. En la cobertura de conflictes armats, cada vegada hi ha més dones periodistes i això ha donat una altra visió, de més frescor en la mirada, d´empatia amb les dones víctimes de la guerra. Per ser dona vaig poder accedir a les dones afganeses de manera molt més directa, ja que les dones es connecten entre sí.

La guerra de Bòsnia va marcar un abans i un després en aquesta qüestió, ja que és va visualitzar la utilització del cos de la dona com a material de guerra. (Vegeu la contra de La Vanguardia de la setmana passada). A la guerra de Bòsnia, la violació va ser un arma de guerra (deixaven les dones embarassades i eren rebutjades per les seves famílies).

El 75% de desplaçats en els conflictes armats són dones o nens. El paper femení en aquest conflictes és clau, ja que les dones són les encarregades de preservar la quotidianitat. Atacar les dones destrueix el pilar de la societat.

Es va dir que es feia la guerra a l´Afganistan per alliberar les dones i no és veritat. Segueixen els matrimonis obligats, les ruixades amb àcid pel sol fet d´anar a les escoles. El sistema judicial no funciona i continua el sistema dels codis d´honor.
A l'Afganistan no vaig tenir problemes per cobrir la guerra pel fet de ser dona. No és el mateix en el món occidental. L´exemple és el cas de dos periodistes del Regne Unit que van entrar il•legalment a l´Afganistan. A ell el van deixar en llibertat i a ella la van detenir pel fet de ser dona (la podien condemnar a la pena de mort). El debat al Regne Unit va ser: amb quin dret una mare soltera deixa la seva filla?  Aquest debat no es fa mai als homes.

Gemma Lienas

Mitjans de comunicació i dona

En el congrés de dones de Barcelona, l´Amelia Valcarcer va fer un llistat del poders (eclesiàstic, econòmic, dels mitjans de comunicació, etc.) i va dir que les dones no han assolit el poder.

Els mitjans de comunicació fan una tasca de socialització i d´influència en el models a seguir, en especial als joves, molt més que les escoles i les famílies.

Nens i nenes de 2 a 4 anys passen 960 hores al col•legi i quasi les mateixes hores davant el televisor; la gent gran 3 hores i 47 minuts. Els adolescents estan més enganxats als xarxes, 2h i 24 minuts.

Els mitjans no són sols reproductors de models, sinó que també els creen. La visió de gènere a les televisions és quasi nul•la. Les notícies tenen una mirada quasi exclusivament masculina, sobretot en els esports i en especial el futbol.

Es va analitzar durant tres mesos la presència de les dones a 5 mitjans televisius i era del 27,5%; per unitat informàtica del 30,5% ; i conjuntament homes i dones del 8,7%. El temps de paraula de les dones era de 28 segons; en temes de societat i salut s'igualava; en política només del 10,9% i en esport similar. Dones que facin opinió als mitjans són molt poques. Els homes que dirigeixen els mitjans de comunicació no tenen una visió de gènere.

S´hauria de emfatitzar des de la infància, en pel•lícules, vídeo jocs, la visió de gènere (actualment les nenes hi són invisibles). També s´hauria de millorar la perspectiva de gènere des del professorat. Finalment s´hauria d´ocupar llocs de poder (polític, econòmic, professional, als mitjans de comunicació, etc); crear xarxa i aprofitar noves tecnologies.