Arenys de Mar
Botó que mostra/amaga menú lateral
NOTÍCIES
La crema de la bóta, un any més

Crema de la Bóta 2007. Fotografia d'Àlex Aguiló. Com cada any per sant Pere, el 29 de juny, vigília de sant Marçal, la plaça de l'Església serà l'escenari de la crema de la bóta i l'encesa dels focs artificials al campanar que recorden que fa més de quatre segles que l'església de Santa Maria d'Arenys fou consagrada. Durant tot el dia podeu acostar-vos fins a la plaça per deixar les vostres palmes i palmons, que veureu cremar a partir de les 10 de la nit. (fotografia: Àlex Aguiló. Crema de la bóta 2007).

La Policia Local us fa arribar els consells d'autoprotecció que cal tenir en compte si heu d'estar a prop de la foguera i els focs artificials que es faran des del campanar. Per veure'ls, cliqueu aquí.

La tradició, segons Mossèn Palomer

LES LLUMENETES DEL CAMPANAR

El dia de sant Pere, en fer-se fosc, s´il•luminava el campanar, millor dit, els forats de les campanes i també la galeria del terradet, amb llumets de variats colors, els quals eren una mena de fanalets de paper, molt semblants als que utilitzava la mainada per anar a rebre els Reis. Al bell mig de la Riera, davant mateix de l´església, es cremava una bóta enquitranada. Mentre durava la il•luminació, es voltava pel terradet del campanar amb la típica Bandereta i tritllejaven sense parar totes les campanes. D´això, d´aquesta manera cerimonial, en deien els nostres majors, les llumenetes.
Aquella tradició d´il•luminar el campanar, força vella per cert, commemorava la consagració del temple parroquial. Conten els vells papers que aquell fou consagrat, el 28 de juliol de 1686, pel bisbe de Vic Antoni Pascual, fill de la població. Acabada la cerimònia –i segueixen parlant els vells papers– es reuniren els jurats, els homes del Consell i els clergues de la parròquia, presidits pel prelat, i acordaren celebrar, cada any, la festa de la Consagració. Tots d´acord, assenyalaren per a fer-ho el dia 30 de juny, diada de sant Marçal.

La bóta enquitranada

Aquell dia –complint fidelment l´acord pres–- se celebrava a la parròquia l´Ofici de dedicació de l´església, i els clergues arenyencs tenien aquell rés amb ritu de primera classe i vuitada. En la vigília, o sia, el dia de sant Pere, s´il•luminava el campanar –com ja he dit- i es cremava la bóta al mig de la Riera. Sempre hi havia una multitud presenciant la important cerimònia.

Aquella bóta enquitranada, la proporcionava el Gremi de Sant Elm, o sia, el gremi de la gent de mar, mentre va tenir vida. Els agremiats es feien un deure de lliurar cada any aquella bóta. Es feia un sorteig entre els prohoms, i, al qui li tocava la sort, era l´encarregat de cercar-la o bé de comprar-la; i, una volta adquirida la bóta, els encarregats de les mestrances, curaven d´emplenar-la de quitrà perquè fes una flama ben viva i tingués una llarga durada. Aquell sorteig tenia lloc, cada any, el dia 14 d´abril, festivitat de sant Elm, patró del Gremi.

Més tard, en desaparèixer el Gremi, també anà seguint la consuetud de cremar la bóta, baldament no fos enquitranada. A l´entorn d´aquella bóta, mentre anava abrandant-se, hi saltava la mainada arenyenca, al compàs d´aquelles campanes, que no cessaven de tritllejar, fins que l´hora de sopar, dispersava automàticament aquella concurrència.
Aquesta, gràcies a Déu, és una de les velles consuetuds que encara es conserva; i així, com una bella reminiscència d´aquella data, podem encara veure les llumenetes i cremar la bóta. 

Mossèn Josep Palomer trenta anys després. Consuetuds i anècdotes arenyenques del vuit-cents.
Arenys de Mar: Comissió Homenatge a Mossèn Josep Palomer i Alsina (1886-1961), 1991, p. 62-63.

Publicat el 29 de juny de 2009
CompartirComparteix al FacebookCompartir a Twitter
^