Arenys de Mar
Botó que mostra/amaga menú lateral
NOTÍCIES
Consens per planificar el futur urbanístic de la vila
CiU, PSC, ERC i PP consensuen i aproven el nou pla d'ordenació urbanístic de la vila, que rep l'abstenció d'ICV


La majoria de forces polítiques de la vila van aprovar inicialment, en el ple del 27 de desembre de 2006, el Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal (POUM), que regula el creixement de la vila d'Arenys de Mar per als pròxims 20 anys.
CiU, PSC, ERC i PP van coincidir a assenyalar que és un "pla de tots", que s'ha elaborat consensuant les diferents sensibilitats. L'objectiu del POUM és planificar per etapes i de manera controlada el creixement de la vila, per aconseguir un desenvolupament sostenible i l'equilibri entre les noves zones residencials i les noves zones d'activitat industrial i de serveis.

ICV s'ha abstingut en l'aprovació inicial però ha manifestat la voluntat de sumar-se al consens si durant el període d'al·legacions, que ara s'obre amb l'exposició pública, es tenen en compte algunes de les peticions de la formació.


QUÈ ÉS EL POUM?

A partir de la Llei 2/2002 de l'Urbanisme el planejament general urbanístic del municipi es diu Pla d´Ordenació Urbana Municipal (POUM), abans s´anomenava Pla General d'Ordenació (PGO)

 Concreta l'estructura general i el model territorial del municipi:
o Tot el territori del municipi
o Tots els sectors
 Regula l'ús de sòl i de l'edificació.
o Classifica el sòl: sòl urbà, sòl urbanitzable (delimitat i no delimitat) i sòl no urbanitzable
o Qualifica el sòl:
 Sistemes: Equipaments, Espais lliures, viari
 Zones: usos residencial, industrial, terciari, comercial. Intensitat i tipologia de l'edificació
 Estableix un 20% de reserva de sostre per HPO i 10% per habitatge assequible.

EL MODEL I L´ESTRUCTURA TERRITORIAL DEL POUM

Un model i una estructura territorial que provenen i estan condicionats per:

 Pla General d´Ordenació Urbana de l´any 1984
 Plans territorials (PTG, Pla Carreteres, ...)
 Avanç de Pla de febrer del 2002
 Auditoria mediambiental
 El Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner 2006
 Document de Síntesi del Grup de Treball format pels grups municipals
 Marc legal, a partir del 2002 molt canviat :
o DL 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la llei d'Urbanisme 
o Decret 305/ 2006, de 18 de juliol, pel qual s´aprova el Reglament de la llei d´Urbanisme.

TRAMITACIÓ

D'acord amb l'art. 83 del DL 1/2005

 Avanç de Pla. Ple municipal de l'Ajuntament d'Arenys de Mar, febrer 2002. Informació pública.
 Aprovació inicial. Ple municipal de l'Ajuntament d´Arenys de Mar. 27 desembre 2006. Informació pública.
 Aprovació Provisional. Ple municipal de l'Ajuntament d´Arenys de Mar. 
 Aprovació definitiva. Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona. Generalitat de Catalunya.
 Probable text refós. Ple municipal de l'Ajuntament d´Arenys de Mar.

MODEL TERRITORIAL

Integració de tres grans apartats:
 Ambiental
o Objectius de desenvolupament sostenible
o Continuïtat dels sistemes naturals
 Xarxes que relliguen i donen serveis
o Del transport
o De serveis
 Teixits urbans
o Residencia
o Activitats econòmiques
o Equipaments

SISTEMA D'ESPAIS LLIURES

Continuïtat del sistema natural d´espais lliures, amb un territori morfològicament complex, amb un seguit alternat de rials i careners
 Preservació dels espais amb valors ambientals i paisatgístics:
o Espais agrícoles, dos grans àrees:
 De Llevant, de la vall del rial de la Serp fins al límit municipal amb Canet de Mar.
 Zona del rial Llarg, entre el Cònsol i el Turó de les Garses. 
o Espais de Bosc
 Sobre l'autopista
 Corredor Torre dels Encantats.
 Turó de les Garses
 Carener Sapí
 Carener Presentació
o Espais litorals i Platges.
 Preservació dels corredors ecològics que actuen de connectors entre espais naturals i que donen continuïtat.
o A través de les carenes:
 Torre dels Encantats – Pasarells – Parc Montnegre-Corredor
 Can Noé
o A través dels rials, que han de recuperar la seva funció de desaigüe natural:
 Titus, Rial Llarg, Valldegata, Sapí, Bareu, Rial de la Serp, d'en Butifarra, de Cabaió, de Valldemaria.
o Preservar les penyes.
 Noves zones d'espais lliures:
o Ampliació del parc de Lourdes.
o Obtenció de 7 Ha. dels Parcs de Sapí  (si es fa conveni).

ESTRUCTURA GENERAL DEL TERRITORI

Un dels elements fonamentals del model són les xarxes del transport, lloc per on es canalitzen les relacions i els intercanvis. És necessari disposar d´una xarxa viària territorial i urbanes adequades.

Xarxa viària territorial
 Construcció de la B-511 o C-61 Arenys de Mar-St. Celoni, per Valldegata. Això permet alliberar el trànsit de pas de la Riera i potenciar-la com a eix cívic ciutadà, ampliant les seves zones de vianants.
 Recuperació de l'actual N-II com una gran avinguda urbana de connexió i relligam comarcal. Cal per això la construcció del laterals de l´autopista, amb tres connexions amb la xarxa urbana, que han de permetre una bona permeabilitat del territori.

Xarxa viària urbana
 Construcció de la Ronda de Llevant (N-II, Canalies, Camí del Mormo fins a la riera al nus de Vallvidrera).
 Connexió amb el port
 Reforçament de l´estructura viària de Ponent.
o Riera – sa Clavella – Jaume Partagàs
o Rial Llarg – Camí del Remei

Xarxa de camins per l´estructura del sòl no urbanitzable
 Camins entorn autopista i laterals

Ponent
 Rial Llarg – camí del Remei
 Antic camí de Caldes
 Camí del Remei – Sant Pere Abanto
 Recuperació part del camí del Mormo sobre la Victòria.

Llevant
 Recuperació de la xarxa dels camins agrícoles principals.
 Tractament de rials

Eixos principals de carril bici i de vianants
 La Riera. Connexió Arenys de Mar- Arenys de Munt
 Façana litoral
 Rondes urbanes

ÀREES DE NOUS DESENVOLUPAMENTS. SÒLS URBANITZABLES

 Són pràcticament les mateixes àrees definides pel PGO 1984 i l´Avanç del 2002.
 Disminueix la superfície total de sòl urbanitzable.
 Es procura un equilibri entre els sòls residencials i els sòls per activitats econòmiques.
 La seva localització busca establir la recerca de la continuïtat dels teixits urbans i dels accessos i comunicació entre ells.
 El desenvolupament dels sectors solucionen problemes:
o De connexions viàries
o De dotació. Espais lliures i equipaments
o Regularitzen situacions al·legals.
 Són sòls que permeten un creixement moderat de la població.
 El control municipal en el desenvolupament del sector residencial més gran, sector de llevant, assegura un ritme de desenvolupament regular d´habitatge durant, com a mínim, 12 anys, adaptat a les necessitats pròpies del municipi. 

CLASSIFICACIÓ DE SÓL

 Superfícies totals i percentatges dels diferents tipus de sòl.

Sòl urbà304,83 Ha45%
Sòl urbanitzable83,64 Ha12%
Sòl no urbanitzable291,53 Ha43%

 Es redueix el sòl urbanitzable total del municipi respecte del sòl urbanitzable del PGO 1984.
o Es desclassifiquen dos sectors: Can Linatti i Cabaió, i un altre el Rial Llarg Nord es redueix.
o Es classifiquen dos sectors: Valldegata Ponent Nord d'activitats terciàries i Euroestage majoritàriament per ús hoteler.

SÓL URBANITZABLE RESIDENCIAL I PER ACTIVITATS ECONÒMIQUES

 Sòl residencial.
 SUD: 40,5 Ha. Sectors de Llevant, Lourdes, Sapí, Euroestage

En total 1.224 habitatges. Desenvolupament regulat.

 SUND : 15,6 Ha. Sectors de Sa Clavella, Rial Llarg i part d´Euroestage.
 L'aspecte més destacat del sòl urbanitzable residencial és la definició d´un gran sector, 30 Ha. a desenvolupar en tres etapes i durant 12 anys. Es desenvolupa pel sistema de cooperació, amb lideratge de l'Ajuntament, que estableix els ritmes dedesenvolupament.

Aquest gran sector permet obtenir una concentració de cessions molt important, com per exemple l'execució de la Ronda de Llevant o les quasi dues hectàrees de sòl destinat a equipament situat a la nova Ronda de Llevant en la seva intersecció amb Bareu.

 Sòl per Activitats econòmiques
 SUD: 
 SUND: 23,57 Ha. Sectors del Rial de la Serp, sobre Mormo, Valldegata Ponent Nord i part majoritària d´Euroestage.
  El sector sobre el Mormo gaudirà d´una centralitat molt gran al disposar d´un dels accessos d´intercanvi entre laterals i xarxa urbana i permetrà alhora disposar d´un coixí entre l´autopista i les zones residencials.

SISTEMA D´EQUIPAMENTS

Un bon sistema d´equipaments públics, recolzat per un important sistema d´equipaments privats.

El planejament ha aportat un gran nombre de sòls d´equipament i es preveu que n´aporti molts més.

Les dades de sòl d´equipaments són:

 Actual       

Sòl públic107.719 m255,6%
Sòl privat86.067 m244,4%
Total193.768 m2100 %

 Previst POUM 

Sòl públic182.916 m268%
Sòl privat86.067  m232%
Total268.983 m2100%

 Polaritat d'equipaments a l'entorn del Xifré

 Eix nou d'equipaments del Bareu.

EL POUM COM A REFERÈNCIA

El Pla general urbanístic és el marc perquè determinades àrees del municipi tinguin degut a la seva singularitat, un tractament més aprofundit, pormenoritzat i específic a  través de la redacció de plans especials.

 PE del port
 PE del Centre Històric
 PE Protecció del Patrimoni Arquitectònic
 PE del Sòl No Urbanitzable

Publicat el 28 de desembre de 2006
CompartirComparteix al FacebookCompartir a Twitter
^