Ajuntament d'Arenys de Mar

Era un matí molt assolellat, la princesa estava dormint molt tranquil·lament, quan de cop va sentir un soroll molt estrany:
Axum, axum, axum!-
La princesa no sabia d´on venia aquell soroll, així que es va aixecar i va mirar per la finestra. No va veure res diferent de l'ambient, però, el soroll no parava, ella volia saber d´on venia aquell soroll. Es va posar el seu vestit, les seves sabates, es va pentinar, va obrir la porta, i se´n va anar a la recerca d'aquell misteriós soroll.
Després d´uns quants minuts caminant, el soroll cada vegada era més a prop, però seguia sense saber d'on podia venir.
Va caminar una mica més, i… Per fi va esbrinar d´on provenia!!!!
Però, no podia ser! El soroll venia de la cova del drac!
La princesa, molt decidida, va entrar.
El drac estava estirat a terra, tossint constantment. Pobre drac!
La princesa no sabia que fer. Al cap d´una estona, la princesa va sentir un altre soroll,  que venia de molt lluny, però no li va donar massa importància. El soroll  cada vegada s'acostava més a prop, aleshores…
Cloc cloc, cloc cloc, cloc cloc-
Era el cavaller Sant Jordi! La princesa molt sorpresa li va preguntar:
Què fas aquí Sant Jordi?- i en ell lli va respondre:
Estava dormint al meu castell quan de cop he sentit un soroll molt estrany, aleshores he decidit seguir-lo, i... quina sorpresa, m´ha portat aquí!-
-    I que farem ara?- Va preguntar la Princesa.
-    El Drac està malalt, però crec que tinc la solució! -  Va respondre Sant Jordi.
-  A les alforges del meu cavall tinc una motxilla amb coses que sempre em poden ajudar. La vaig a buscar, ara vinc!
Quan el Sant Jordi va tornar:
Fa molt de temps vaig fer una formació “online” d´infermeria, per poder ajudar a la gent malalta que em trobés pel camí, i des de llavors he salvat a moltes persones i sempre porto a sobre del meu cavall el maletí de cures.
M´han parlat que hi ha un virus voltant per aquesta diada de Sant Jordi, i això em fa amoïnar. He d´eliminar aquest virus!
Drac, tu tranquil, que aviat estaràs curat! Et donaré una medicació que et farà que estiguis perfecte.

El drac molt content de saber que aviat podria està bé, es va aixecar per poder deixar que Sant Jordi li pogués donar la medicació.

Una vegada el drac ja estava medicat faltava solucionar aquell virus.

Per impedir que  no s'escampi per tot el món i que  els hospitals no es col·lapsin. I per això el Sant Jordi ens ajudarà que res de tot això passi.
Per evitar-ho el que haurem de fer serà el que us diré a continuació:

1- Ens haurem de quedar a casa unes setmanetes
2- Portar mascaretes i guants
3- Sortir de casa per coses necessàries
4- I sobretot rentar-nos molt bé les mans

Ara que el drac ja està curat, me'n vaig a ajudar a buscar una solució per aquests virus, adéu, m´ha agradat molt ajudar-vos, fins a un altre!.

Sant Jordi va anar en cerca d´una medicació contra aquell virus. Després de setmanes i setmanes investigant amb l´ajuda d´altres persones van trobar la cura, una vacuna!

La gent es va posar molt contenta, perquè sabien que a poc a poc podien tornar a fer vida normal.

EL DIARI DEL CONFINAT

15 d´abril de 2020
Encara continuem confinats. Portem un mes tancats a casa i aquest virus malcarat encara no ha parat.

23 d´abril de 2020
Dia de Sant Jordi. És un dia històric perquè mai s´havia cancel·lat si no era per la guerra.  Tot i així, gràcies a la nova tecnologia el podem celebrar des de casa. Han dit que s´allarga fins al setembre.

11 de setembre de 2020
Com podíem suposar, la Diada no s´ha fet. És un altre dia històric. Però com sempre s´aplaudeixen els sanitaris pel gran esforç que fan. Per sort la corba està baixant. La quantitat de morts és molt menor que fa dos mesos enrere.

31 de desembre de 2020
El president ha dit que s´allargarà el confinament fins a l´abril!

30 de gener de 2021
El president ha dit que s´acaba el confinament. La gent no sap per què ha canviat d´idea tan ràpidament, quan encara hi ha morts. Molts periodistes investiguen el cas però el que se sap és que tots els països han deixat sortir la gent al carrer el mateix dia i que Arenys de Mar té alguna cosa a veure amb tot això.

1 de febrer de 2022
Fa un any que s´investiga qui va matar el coronavirus, i encara no s´ha descobert. Es creu que mai ho sabrem. Arenys està en el punt de mira.

He creat milers de dracs de por
Volten el meu cap i els meus somnis
Dracs d'incertesa, de risc, d'egoisme
Dracs de llargues cues d'aglomeracions
Dracs de por a perdre
els meus, la feina, i la parella.
Dracs de tristor per aquells
que es juguen la vida.
Dracs de por a perdre
la cultura i l'estima.

Aquests dracs omplen l'imaginari
de dies grisos i solitaris:
Un Sant Jordi sense llibre ni rosa
Saludar, sense petó ni abraçada
Olors de làtex i aire filtrat
Una vida confinada en silenci i soledat.

Cau el sol i a Arenys canten els ocells.
Com una cançó de bressol
La brisa i aplaudiments de les vuit
M'embolcalla i adorm les pors.
Sento l'amor per l'altre solidari, desinteressat.
Somriures de balcó a balcó
Finestra a finestra
Un arc de Sant Martí
Em crida que tot anirà bé.

Sento un formigueig al ventre:
El poble unit enfrontem les pors
-individuals, col.lectives-
Què en sorgirà de matar el coronavirus?
Quines roses collirem de la seva sang?
Què n'aprendrem?
Cuidar-nos per cuidar
Cuidar el medi ambient.

La Júlia, de peu davant la finestra, recorda...
A fora, la Riera i la placeta, plenes de gom a gom, la  gent amunt i avall amb la rosa a les mans i el llibre sota el braç; de lluny, una musica de sardanes.
No pot evitar que galtes avall li rellisquin les llàgrimes tot recordant el seu amic i aquell Sant Jordi de fa 50 anys: una terrible pandèmia es cernia sobre Arenys de Mar i sobre tota  la humanitat, el coronavirus campava lliurament per entre les persones, fent-les emmalaltir  i fins i tot en alguns casos, portant-les a la mort.
La Júlia, epidemiòloga de professió, estava treballant intensament en la recerca d'una vacuna per combatre aquell virus, i aquell dia , com ho feia sempre , anà a veure al seu gran amic, el drac Arenyot. Capficada com  estava amb la seva investigació se'n adonà que el fort alè que desprenia la bèstia, era molt semblant a la substància que feia dies estava treballant en el laboratori.  Tot agafant una petita mostra de la pell del drac ,marxà corrents a fer proves i al cap de dies i nits sense dormir, comprovà que efectivament, amb l´Arenyot havia trobat la vacuna per aturar aquella maleïda pandèmia.
No hi va voler ser present el dia que el sacrificaren, es van acomiadar el dia abans: abraçades, petons i moltes, moltes llàgrimes.
Ara , cada Sant Jordi , una figura de paper i cartró, representant l´Arenyot,  recorre els carrers d´ Arenys de Mar, per retre-li un homenatge .

“Mai més”, em dic.

He baixat a fer un bany de mar per insistència de la mare. Avui, a Arenys, ens han donat llibertat. Em sento estrany i tinc por. I no puc deixar de preguntar-me qui deu haver matat el coronavirus i per què; tothom el compara amb el cavaller St Jordi, que ens ha salvat d´un drac microscòpic.

Fa més de 20 anys que visc confinat a casa i en tinc 23. Jo he sigut feliç; ni les mutacions que ha patit el virus per fer-se més agressiu m´han fet tenir temor. He viscut la plenitud amb els pares, he après molt a l´escola virtual i he jugat a distància amb infinits amics. Fa dos anys vaig conèixer la Berta en una videoconferència de la universitat oberta i parlem cada nit; inclús havíem parlat de contactar amb les clíniques de reproducció per fer-li arribar el meu esperma i tenir fills.

Avui ha canviat tot. Avui podem sortir. I no sé si vull canviar-ho tot. Sento una angoixa que m´ofega a l´imaginar que la Berta voldrà que l´acariciï; la incertesa  m´apaga les ganes de viure; no em veig capaç de parlar cara a cara amb ningú, ni de caminar més de 100 metres lluny de casa. Tinc por i mai, durant el meu confinament, n´havia tingut.

I penso...mai més tornaré a sortir. Mai més

Arribà el malaït virus, enemic d´abraçades i petons, de l´amistat i  l´amor. S´emporta persones estimades,hipoteca la nostra llibertat i ens deixa confinament i por...
-"Prou!" diu la gent d´Arenys: "Prou!, Tornarem al carrer, somriurem, no tindrem més por, ens farem abraçades i petons. I ara per Sant Jordi...posarem un drac al balcó!!!!".

-De veritat? En podies haver escollit un altre!
- Ostres Pep! Si és un bon noi en Ramon, no t'entenc.
-Si és clar, encara recordo aquell xicot enigmàtic de l'institut, el que et feia aquelles mirades i et deixava encisada i com a mi se'm regirava l'estómac. I ara que?! Arriba Sant Jordi i em regales el seu llibre, és com si em fotessis una bufetada!
-Pep no et facis mala sang! Saps que només tinc ulls per tu, tu ets qui em va rescatar d'aquell calvari, tu i els milers de sanitaris que vau estar al peu del canó dia rere dia batallant contra aquell virus mortal.
Saps què en penso? Que ha arribat el moment de deixar el passat al seu lloc, que podríeu escriure un llibre plegats, el podríeu titular "Qui va matar al coronavirus?". Un llibre on un metge i un epidemiòleg d'Arenys de Mar, tot i la crisi sanitària a la qual estàvem abocats, van tenir el coratge per acabar amb una pandèmia mundial.
-Tens raó Laia, podríem ajudar a futures generacions davant el desemparament que nosaltres vàrem patir. Se m'encongeix el cor en recordar-ho, si t'hagués perdut, el meu món s'hauria apagat per sempre...
- Sóc aquí gràcies a tu, Pep. Tu ets el meu Sant Jordi particular. T'estimo!

Bon día, 2 díes que varem enviar vos el nostre relat, fet en forma de rodolí! No l'heu publicat, el vau rebre bé??

Gràcies!

La meva filla ha vingut a visitar-me a la residència per Sant Jordi. Ve sovint, però avui ha vingut amb el meu net, que m´ha portat una rosa de paper i m´he emocionat.
M´ha preguntat com era Sant Jordi quan jo era petita, si també es regalaven roses i llibres, i li he dit que si, que era igual. Li he explicat que m´encantava anar a les parades de llibres de la placeta d´Arenys, el poble en el que vaig creixer, i que tenía molts bons records d´allà, fins i tot de l´any que Sant Jordi no es va poder celebrar.
-Perquè no?
-Per culpa del Coronavirus.
-Que és això?
-Va ser un virus que ens va afectar a tots. Va morir moltíssima gent, sobretot gent gran, com jo ara.
-I que va passar? Qui el va matar?
-El vam matar entre tots. Amb molts sacrificis. Van ser temps molts durs, vam passar mesos tancats sense sortir de casa. Jo era una mica més gran que tu, tenía uns 9 anys.
-Uf.
-Si, va ser terrible, però va passar. Aquell any vam celebrar Sant Jordi a casa i la meva mare em va regalar una rosa de paper com aquesta. Per això m´he emocionat tant amb la rosa que m´has portat, m´ha fet recordar la tristesa que vam patir en l´any 2020.

La gent del poble estava trista. I molt preocupada... Tants malalts, la crisi sanitària que s'estava vivint...
Però sempre havien sigut forts i sabien que si es mantenien units, podrien aconseguir tot el que es proposessin.
Era el 23 d'abril del 2020, un dia molt especial perquè era el dia de Sant Jordi. Tenien un pla... Tots els veïns d'Arenys, a les 9 del matí, van sortir a les finestres i balcons agafant a la mà una rosa vermella mentre esbossaven un gran somriure.
L'endemà, no hi havia ni un sol malalt. El meravellós aroma de les roses havia matat el virus.
Es podia sentir l'alegria de la gent voltant per la riera. Al fons... el mar brillava més que mai.

La Júlia i en Pau estan avorrits d´estar confinats i es moren de ganes de tornar a escola i anar a jugar al parc. Per això, han pensat fer una emboscada al virus i capturar-lo.

Amb una caixa de sabates de cartró han dissenyat una trampa per atrapar-lo. Decorada amb dibuixos de coronavirus i un petit forat, protegit amb una tapa que permeti entrar, però no sortir, el volen enganyar perquè hi entri pensant que és una casa per ell, i llavors, ja no en pugui sortir.

Encara no saben que faran amb el virus un cop estigui dins la capsa, però han pensat que lo millor seria cuidar-lo com van fer l´any passat amb els cucs de seda, que alimentaven amb fulles de morera.

Han col·locat la caixa al balcó, i matí, tarda i vespre la controlen. Esperen, que quan passi per Arenys, li agradi tant la casa que li han preparat, que hi entri. 

Que ha estat un molt bon pla, ho saben el dia de Sant Jordi, quan per la televisió expliquen que s´ha acabat la crisi del coronavirus. Somriuen i es miren la capsa satisfets. Son ells qui han aconseguit atrapar el coronavirus.

És una pregunta que em rondava sovint pel cap la tardor del 2020.
Si n'han passat de coses des de llavors!
Devia tenir 9 ó 10 anys, potser 8. No em feu massa cas, pel maig en faig 91! I ademés l'edat de les persones no ha estat mai el meu fort.

    La primera imatge que em ve a la memòria d'aquells dies és la d'un esbart de dofins que vaig veure des del balcó de casa. Saltaven i és capbussaven i tornaven a sortir. No m'ho podia creure; era com si ho estigués somniant! Vaig cridar la meva germana Marina i els meus pares i no els vam treure el ulls de sobre fins que no es van perdre de vista més enllà de les roques d'en Lluc.
  Recordo gent als balcons, a les terrasses...caminant, prenent el sol, llegint.
Nens més petits que jo, amb bicicletes de quatre rodes, anant amunt i avall, guixant carreteres de colors al terra, amb els seus camions. I música que sortia de les finestres obertes i la piuladissa dels ocells. Era com si de sobte les cases s'haguessin omplert de gent.
  A les voreres del carrer hi creixien "males herbes" i petites flors blanques i grogues,que no havia vist mai abans. Feia bonic de veure! El primer dia que ens varen deixar sortir al carrer fins i tot vaig veure dos grills (el pare em va dir que eren grills) i una sagrantana sense cua.
  Aquella primavera del 2020 els amics del cole ens enviàvem molts missatges amb el mòbil per whatsapp. Llavors tothom el feia servir molt el mòbil. S'hi podien enviar missatges, fotos, música i videos. I és clar també parlar. Com que feia tants dies que no ens vèiem, teníem moltes coses per explicar-nos. Vaig tenir tants amics llavors!
Fins i tot em va enviar un missatge en Christian! Sí, sí, en Christian! El que no m'escollia mai pel seu equip i se'n reia de mí sempre que podia. A mí tampoc em queia gens bé, ell, però que m'escrivís em va sorprendre. Després, quan va haver passat tot allò del virus, ja no ens escrivíem tant. És clar que ja ens vèiem a cole. Però de vegades quan estava sol a casa i una mica avorrit, recordava converses que vam tenir durant el confinament.
  Amb els pares i la Marina jugàvem a estones i ens explicàvem coses, cuinavem (un dia vam fer bunyols!); el pare ens explicava acudits, alguns una mica pujats de to, mentre la mare feia veure que s'enfadava i nosaltres reiem i reiem. De vegades, però,  tot de cop es posaven seriosos, tristos i un dia els vaig veure plorar.
  L'àpat que més m'agradava era l'esmorzar. Ens assèiem tots quatre al voltant de la taula a fora, al balcó, i era com si cada dia fos diumenge. Ens fèiem torrades amb oli
( no ens podíem permetre massa exquisiteses llavors que els pares no treballaven). Un dia vaig tastar per primer cop un cafè amb llet. Però triar per triar preferia el meu colacao sense grumolls.
  I el mar es veia tan gran! I de vegades la xiscladissa de les gavines no ens deixava ni parlar.....
  Però un dia la meva germana i jo vàrem tornar a esmorzar sols a la cuina; els pares eren a treballar.
  I per fi nosaltres varem tornar al cole. 
M'agradava anar a cole i trobar-me amb els amics i fer classes de Naturals i de Socials amb en Josep i sobretot fer excursions amb tota la classe.
  I gairebé tot va tornar a ser com abans. Però de vegades, no sabia ben bé perquè, trobava a faltar alguna cosa; llavors no sabia què era i em venia al cap una pregunta:"Qui havia matat el coronavirus?"

Ara ja han passat molts anys de tot allò.
I de vegades, quan miro el mar des de la finestra, em pregunto si avui també veuré
dofins saltant.

I conta la llegenda que enguany,
el drac ens ha posat un bon parany..
Des de la Xina ha arribat
i en forma de virus s'ha transformat!

Sabeu qué? Sant Jordi ja no és un cavaller...
ara un doctor ha de ser!
L'arc de Sant Martí a l'escut, per dir al drac que..
"Tot sortirà bé!"

Per llança, la vacuna! Tots junts anirem a la una!

La princesa, la màscareta es treurà,
i la rosa podrá olorar.

Fins aleshores, tots a casa,
i ja veureu que rápid tot passa!

Sant Jordi, el doctor, al virus matará,
i per tot arreu la rosa brotará!

Visca Sant Jordi, visca Arenys!
Que aquí, no en som menys!
Amb la glòria de Sant Zenón i l'ajuda de Sant Roc,
ens en sortirem poc a poc!

Sant Jordi confinat 2020

ACRÒNIM D´ARENYS

                                                                                              “Malalt de sí mateix...” BB

Aixxxí el far esfilagarsat apariava el sol lluny walk rum-rum respiro riu remor de Flix aigua hip-nop avui el trip-i-joc fum com cap plou càtar crep iris flama ring vent in mon tal barp gris var flux recurs simpa Da- vi serve llent din fav blai reg so si oh mmm tttt aaaa goll fi marc mut part dragonet thiago dussela Ebre sur-real-is-me pantone píndola floc fa primavera xató de riera al safareix de carbó perdut de font bisbal a casa cuberta de lluny. Record ritual de cardar l´ànec espatarnat collint conserves i conills tofonats de molsa i vesc salvatge cor què vols? ara que es tard record perdut de nits i móns trobats d´avui a l´arc-en-ciel  plujós de les filles en flor engagés i el ruc mig enterrat podrit i mossegat pel gos... Ribot mirant al mar de la ser- ren- avall pel pas sej ant obert del rial esquarterat i brut.  Politizoo tronat aquella tra (ns) i ció. Carai! perquè no puc riure i somniar sense supports vitals com la Mireio d´Oc del nobel vell Mistral o anar amb la manduca al gec i fer camí esmolat i clar no com aquest recony de joc que no em vol dur enlloc? Pin do les per seguir la mir a da de lal tre i mani en seny amen i Bits Tri ci clics  riu trennoc turn son/som ni dis sap te 2=3 O res non sens?

                                  S. Jordi o Drac? Coronavirus 19!

                                                                        “... I  arrencà de bell nou a callar.” BB

                    Arenys de Mar (20-4-20)

I va arribar la primavera en aquest bonic poble d´Arenys, amb les seves flors blanques, brotant dels testos dels balcons, de les cases confinades.

El murmur de les ones, a la sorra trencant el silenci dels carrers sense vida i d´una vida, adormida per un virus cruel.

I van arribar els animals, a recuperar el seu espai perdut i passejant lliurament per la riera, pels parcs i jardins, ensenyant-nos a tots a créixer.

Gabines blanques en els hospitals, aixó son els metges i sanitaris, que incansables lluiten, sense escut i amb mascareta contra un fosc enemic.

I va finalitzar la batalla, com Sant Jordi lliurar, uns guerrers amb llança que al virus van guanyar.

Hi havia una vegada, en un poble que es deia Arenys de Mar. Al poble hi havia una cova on vivia un drac, quan va sortir a buscar menjar, sense saber-ho es va menjar una flor que portava un virus. Va passejar per Arenys de Mar, i els va infectar sense voler. Quan va adonar-se va decidir canviar-se de poble i va anar a viure a la Xina. Ja que, a Arenys de Mar ningú el volia, tothom deia que el drac era ferotge, perquè va infectar al poble. Va anar a la muntanya i va trobar un lloc per viure, quan va sortir a buscar menjar es va adonar que a la Xina no hi havia quasi vegetació. Finalment va decidir tornar a casa seva. En arribar a la cova va veure un nen, que es deia Martí. El poble Arenys de Mar, i el drac des de la seva cova va veure que els nens estaven bé gràcies als metges. Els nens van decidir que anirien a veure la cova del drac. Tots els nens del poble d'Arenys de Mar, els pares van estar tristos. Perquè els nens i nenes arribaven molt tard, en Martí va dir a la seva mare que volia jugar amb el drac. Però la seva mare va dir que no, ja que el drac era ferotge. En Martí va decidir que aniria a dir-li a tots els seus amics, el drac es va quedar sol. Però, en arribar van veure un cavaller a la cova del drac. Quan el poble va arribar, van veure que el drac estava mort. Van trucar a la policia i els hi van explicar que el cavaller havia matat al drac. Quan van arribar a la cova van veure una rosa, no s'avien que fer amb la rosa. En Martí va suggerir porta-la a l'hospital, perquè l'analitzessin. Llavors, tothom no estava d'acord. En Martí en veure que no feien cas, després d'una setmana, van decidir portar-la al cementeri. La van enterrar, el Martí i els seus amics, van tornar a casa a sopar. I un dels amics del Martí va tossí, la mare va avisar al metge. Van anar tots els amics a esperar-ho a la sala d'espera.

El drac estava viu, el cavaller va fer una trampa. El poble en assabentar-se van agrair al drac, perquè va trobar la vacuna. Llavors es van adonar que el drac no era ferotge i ajudava a la gent. El poble, es va poder curar gràcies a la vacuna trobada pel drac. El drac encara tenia el virus, va anar a fer una visita a  Sant Jordi , llavor el va encomanar. El cavaller va agafar el virus i com havia sigut dolent amb el poble, no li van dir l'antídot de la vacuna. A la nit va decidir que aniria al metge, però estava tancat. Quan va tornar a casa, va rentar-se les mans. Va anar a fer un volt per Arenys, per veure com estaven els nens. Es va sentir trist en veure que tothom estava bé i ell no es podia curar. El Martí en veure'l tant trist va decidir trucar al metge per ajudar-ho, perquè encara que el cavaller havia sigut dolent, el Martí era bon nen.
Hi ha moltes formes d'explicar la història de Sant Jordi, però la cosa important és que sempre hi ha l'ofrena d'amor o d'amistat, sigui amb una rosa o com en aquest cas amb una vacuna. Llavors  qui va matar al coronavirus? El drac.

Hi havia una vegada un grup de 7 nens i una drac que vivien junts, sempre ho feien tot junts , estudiaven, feien festes d´aniversaris, anaven de colònies, feien excursions......Vivien en un poble que es deia Arenys de Mar, en aquell poble hi havien cases, pisos , escoles ,instituts i un mercat preciós .Els habitants s´ ajudaven entre ells , es respectaven , tothom d´aquell poble era simpàtic.
Un dia van anar d´excursió a una muntanya màgica que es deia Wuhan, van estar molt feliços i contents, el drac va tenir un problema ja que es va barallar amb un ocell que volia agafar el nostre pic-nic i li va picar a l´esquena .
Quan vam tornar el drac va a anar a la farmàcia a comprar alguna cosa ja que no es trobava molt bé, va haver de fer cua ja que la farmàcia estava plena de gent gran que comprava coses. Quan va explicar el que li passava la senyora de la farmàcia li va donar una caixa donar un xerop. Quan va tornar a casa el drac no es trobava massa bé i va estar tot el dia malalt, entre tots el vam cuidar, li donàvem el xerop,  li fèiem sopes calentes i li donàvem llimona amb aigua ja que tenia molta tos . Cada cop que tossia, es sentia en tot el poble i, la gent va començar a dir que passava amb el drac dels set nens. Va venir un metge veterinari i va veure que tenia un virus molt estrany que no havia vist mai. Va decidir agafar una mica de sang per analitzar-la.
Després de molt dies el metge va tornar a la casa i els hi va dir que era un nou virus mortal i que s´hauria d´aïllar al drac perquè no contamines a ningú més. El Doctor va dir que no tenien cap vacuna per aquest nou virus i que era una situació molt perillosa.
Després de sopar i  després de pensar i pensar el set nens van decidir agafar les seves bicicletes i van decidir a buscar a un metge que vivia als Pirineus que era molt bo. Com era una nit de lluna plena, una lluna de color rosa els va guiar amb la seva llum i després d´uns dies van arribar a un poble ple de neu amb moltes muntanyes, amb molt rius que travessaven els carrers. Van preguntar pel metge, i quan van parlar amb el Doctor , que es deia Jordi , va decidir anar amb ells a Arenys de Mar  per ajudar-los. Quan van arribar , després d´uns dies, tothom portava mascaretes a la cara, el lloc on vivien els avis tots junts estava tancat, i no hi havia ningú pel carrer. Van tenir por .Els senyors que manaven al govern no feien res per solucionar el problema i no hi havia metges ni infermeres als hospitals , era tot un caos i un desastre. Hi havia gent que moria.
Quan quasi tot el poble i tot el món estaven molt preocupats per tot això, i no trobaven la solució per aquest problema a un dels set nens, que es deia Sub, se li va ocórrer la idea  d´enviar un globus amb un missatge al cel perquè algú els ajudés, la resta de nens van riure d´ell ja que no entenien que volia fer. Ell va dir que era lliure per fer el que volgués ja que no feia mal a ningú. Va fer un escrit que deia : “Amic invisible sóc un nen que viu a Arenys de Mar i el meu poble i el món sencer té un problema molt greu, ja que molta gent està malalta i els metges no troben la solució , ens podries ajudar?” Va agafar una corda , va enrotllar el missatge i el va lligar al globus que tenia al jardí i el va deixar anar.
Jordi, el metge, portava molt dies intentant trobar una solució però era tot inútil, tots els metges del món estaven desesperats ja que la gent seguia malalta i moria sola. El metge va dir que l´endemà marxaria amb la seva família ja que no sabia com estaven, els nens estaven tristos perquè pensaven que si el millor metge del món no sabia com solucionar el problema tenien un greu problema.
Aquella nit, els nens estaven tristos perquè portaven molt dies tancats sense poder anar a l´escola i sense poder jugar amb els seus amics, tenien al seu drac confinat i no podien anar d´excursió a cap lloc. Va començar a ploure i es va aixecar una tempesta molt forta, hi havia trons i llamps i semblava que era la fi del món, es van trencar molt arbres, les plantes del jardí es van trencar, tot es va inundar. L´endemà es van aixecar i van haver d´arreglar tot el desastre del dia anterior, de sobte Sub es va adonar que la única planta del jardí que no li va passar res era un rosal amb roses vermelles , es va apropar i al costat  hi havia una capsula de color plata. Va entrar corrents per avisar a la resta , quan la van obrir va sortir un fum de color blanc amb una caixeta que portava un  líquid de color verd, i una nota que ficava : “ Sóc el teu amic invisible, dóna-li això a Jordi, ell sabrà que fer, però heu de tenir en compte que el primer es la solució”.
Immediatament el Sr Jordi  llegir el missatge però no entenia que volia dir amb el primer.....Va anar a un laboratori d´un hospital per investigar el líquid verd, però va se inútil ja que sabia que significava tot això. Després de molt dies es va a donar que volia dir que el primer infectat havia estat  el drac i va agafar una mica de la seva sang i el va barrejar amb el líquid verd, que estava fet amb la planta d´un rosal, i el resultat de la sang del drac i el rosal va trobar la vacuna per vèncer la pandèmia. La resta de nens van demanar perdó a Sub per haver rigut d´ell i de la seva idea del globus.
El poble i el món estaven feliços perquè regnava l´alegria i tothom podia sortir de casa i abraçar-se i tornar a l´escola.
Després del miracle van decidir anomenar Sant al metge . Tots els que manaven al poble van decidir fer una estàtua a la plaça del poble d´Arenys de Mar amb San Jordi i el drac per recordar que el bé sempre venç al mal ,amb una placa que deia: “Qui va matar el Coronavirus? Sant Jordi i el drac”.

Tot va començar quan des del cel , un grup de savis van decidir que Sant Jordi havia de tornar a la terra per salvar a la humanitat d´un problema molt greu que tenien.Però que tenia havia de decidir entre dues opcions, quedar-se tranquil•lament al lloc on es trobava, un lloc ple d´estrelles i planetes, on tothom era feliç , es cuidaven uns als altres , s´ ajudaven sense dubtar, l´ambient era sempre molt alegre  i no existien les malalties ni el patiment. Abundava el silenci i com no existien les coses  materials no les desitjaven. Era un lloc sense contaminació, sempre cuidaven uns dels altres i mai faltava l´aliment .Cadascú treballava en el que li feia més feliç i sempre  feien ho conjuntament  .El seu lema era “ El que no es bo per a la rusc  no es bo per a l´abella”. O anar a un poble que es deia Arenys de Mar i es trobava a un lloc que es deia la terra on tot era una mica estrany , hi havia molta gent mal educada, sovint els governants es barallaven per decidir que es el que era millor per al seu poble ,solien  preocupar-se majoritàriament per ells mateixos ,la majoria no feien convivència conjunta , no feien gaires festes junts, tot estava normalment molt brut, hi havia molt xivarri i molt crits, a la gran majoria de persones nomes els importava l´aspecte material,tenir i tenir més coses.Quan la gent conduïasovint es cridaven , no respectaven la cua quan anaven a comprar ,i  no ajudaven gaire al medi ambient els i donava igual gastar molta benzina , i una de les seves prioritatsera guanyar i guanyar mes diners . No els importava la gent que ho estava passant malament , i no volien acceptar als immigrants.No se´n recordaven del més pobres , i nomes l´ego de pensar nomes en ells ,i ignoraven al veí. En fi, era un poble que li faltava molta feina per fer per aconseguir ser un superpoble. En aquest planeta hi havia un nou virus que s´estava convertint en una malaltia molt perillosa ja que estava fent desaparèixer a moltes persones i totes no cabrien en el cel , sinó s´hauria de buscar-les un altres lloc en el firmament perquè poguessin anar i com de moment no tenien cap lloc per a ells s´havia d´intentar solucionar i salvar a aquelles persones. Li van donar fins al dia 23 d´abril per a decidir que volia fer.
Sant Jordi no sabia que fer ja que era molt feliç amb la seva princesa i ja havia demostrat haver estat un superheroi quan va vèncer al drac en la seva altre vida, però ara no volia renunciar a la seva vida plena d´amor en un lloc especial i únic que li permetia estar eternament en un estat privilegiat. Pensava que si no aconseguia una solució hauria fracassat i tot hauria estat en va,  podria perdre tot el que tenia. Però una nit especial de lluna plena, i passejant per un prat va seure a reposar i a pensar i es va quedar dormit. Va tenir un somni molt revelador on es trobava volant sobre uns carrers desertics, però hi havia un lloc amb molta gent, un hospital ple de gent malalta, majoritàriament gent molt gran, que portaven mascaretes a la cara i moltes persones al seu voltant ploraven i estaven molt tristes.Tothom corria desesperadament però no sabien a on anaven, gent amb bates verdes es barallaven per unes bates, unes ulleres de plàstic , unes mascaretes i ningú era capaç de poder organitzar-se, tot era un caos. Faltaven metges i infermeres i molts treballadors estaven a casa malalts i no podien ajudar. Faltaven llits per a acomodar als malalts i ningú estava tranquil, no sabien que fer ja que els que manaven deien coses que no solucionaven els problemes ja que era una situació nova. De sobte una olor molt especial el va aixecar a mitja nit, era un rosal que tenia al costat , va sentir que era una senyal i es va aixecar i corrents, va arribar al ganivet del savis per comunicar-los que  acceptava anar a la terra per matar al coronavirus . Li van dir el que havia de fer quan arribés  a la terra i un cop hagués complert la seva missió tornaria amb la princesa.

Quan va arribar  a la terra havia d´anar a un lloc que es deia el Regne del Drac, a la Illa de Komodo , segons les indicacions que li havien donat ,per buscar a un animal que ajudaria a trobar la vacuna que salvaria a la humanitat. Quan va arribar li va ser molt fàcil trobar a l´animal ja que hi havien molts , era un drac que caminava a quatre potes i tenia una cua molt gran i forta. Havia d´esperar a que algun dels dracs morís de vell,ja que era la única manera en que el verí ,que era el que necessitava ,pogués tenir efecte en la elaboració de la vacuna. Després d´una dies va poder extreure de un dels dracs un pot sencer d´aquella substancia tan apreciada. Ràpidament es va dirigir a Barcelona on hi havia un metge molt bo que sabia trobaria la solució.
Li va deixar el pot al seu laboratori amb una nota que deia: “ Es verinós però paradoxalment salvarà vides “. Quan el doctor va arribar al seu laboratori i es va trobar això no entenia res, però va pensar... no perdo res per intentar-ho. Van passar molt dies i miraculosament el laboratori  va ser capaç ,després de treballar molt, de trobar una vacuna per vèncer la pandèmia que assolava a la terra.
La noticia ràpidament es va fer viral i tots el diaris del món deien a les seves portades: “ Qui va matar al Coronavirus? Un equip d´investigadors catalans“.
A partit d´aquí l´antídot es va comercialitzar i tothom va poder vacunar-se i vèncer la malaltia. Quan Sant Jordi  va complir el seu propòsit i després de comprovar que tot estava controlat va tornar al costat de les estrelles i de la seva princesa estimada .

L.M.N

Ningú sap qui va matar al Coronavirus, però els arenyencs sí. Ara ús explicaré la història, perquè teniu dret a saber la veritat. Us presento la història de "Sant Jordi i el Coronavirus."
Estic molt nerviosa. Dijous 23 d'abril arenys de Mar, es farà un sorteig per veure qui aniran a infectar-se amb el Coronavirus. A qui li toqui haurà d'anar a infectar-se per poder trobar una vacuna. Sé que és per una bona causa, però ningú vol infectar-se, però com que tots hem dit que si, ens semblava bé doncs... Avui és la tria i m'ha tocat a mi. Ja vaig cap al carrer a l'hospital de contagiats. Estava a punt d'entrar a la sala quan arriba un noi amb mascaretes, guants, desinfectant i una vacuna. Aquell noi va anar cap allà i em va donar mascaretes, guants, un desinfectant i em va dir que m'apartes. Em vaig apartar i va punxar a tots els contagiats i després el Jordi (aquell noi) va matar al virus. Del virus, mort van sortir els medicaments que es van investigar, es van enviar a arreu del món i el coronavirus es va extingir.

Va sortir en Toti a fer una passejada.
De seguida es va adonar que alguna cosa diferent passava.
El soroll faltava.
Això a un senglar no se li escapa.

Va avançar per la riera d'Arenys avall.
Va trobar una finestra oberta i va sentir una ràdio. Deia que ningú podia sortir i que la gent moria.

Va arribar fins a la mar.
Mai l'havia vista.
Es va mullar les peülles a la vora i va caminar per la sorra.

"Els queda ben emprat als humans, ens han fet mal". Però en els animals no en cap la maldat, i es va penedir de la pensada.

A l'ajuntament va veure l'alcaldessa.
- Puc ajudar. L'encís de bosc cura tots els mals dels humans. - Li va dir.
- Un senglar que parla. Tinc febre. - Pensà l'alcaldessa.
- Els humans sempre han parlat amb els animals fins quan van creure que eren superiors. T'ajudaré.
- Demana'm el que vulguis, el meu poble mor.
- Et demano que cada any, en la primera lluna plena després de Sant Jordi, no surti ningú al carrer i els animals puguem baixar a la platja.

L'endemà tots es van curar i no hi va haver més malalts.

Es convocà una reunió per explicar el que havia passat. Algú va preguntar: Qui va matar el virus? L'alcaldessa va dir: La bondat d'en Toti.

Feia fred, era fosc, sentia el seu alè rere meu.

Els meus ulls buscaven en la penombra, un bon amagatall on aguantar i resistir la tempesta.

Però de sobte, l'espasa va brillar enmig la negror, i amb un ràpid moviment de canell, va matar-me.

Mai més ningú, va voler escoltar histories sobre mi, d´aquell virus encomanadís amb forma de corona, que va castigar els enamorats a no celebrar Sant Jordi.

Iona

LA REBUDA
Tan bon punt l´heroi va arribar a casa després de les peripècies sofertes durant la seva llarga singladura marina, va caure rendit al llit. L´endemà en llevar-se, ja descansat, la seva diligent esposa li va preguntar:
-Com ha anat el sarau amb la colla de bandarres aqueus?
-No sé què t´empatolles, Penèlope –va respondre aquest neguitós.
-I les dos targetes que he trobat al teu sarró? –va insistir la dona amb una ganyota entremaliada.
-Targetes? No sé de què em parles, de debò.
-Vejam –va dir ella ensenyant el motiu del seu empipament-. La primera diu: Calipso Palace: una selecta varietat de precioses nimfes disposades a fer-te perdre l´oremus. I la segona: Sirenes: professionals de l'amor al teu servei. Expertes en comiats de solter. Descomptes a grups. No m´estranya que hagis trigat deu anys en tornar a Ítaca d´ençà que vas salpar de Troia.
El murri Ulisses, fent gala de l´astúcia que el feia famós, va fugir d'estudi rondinant:
-Estimada, oblides que vaig haver-me de passar per les costes d´Arenys, a la llunyana Iberia devastada per un virus, per tal de dur una vacuna batejada amb el nom de Sant Jordi... Tot plegat, els pecats de l´Odissea, es queden a l´Odissea.

Arenys de Mar, 17 d´abril del 2020

Soc molt petit, i això, teòricament, m´hauria d´haver ajudat a passar desapercebut, però la realitat ha estat una altra. La gent ja sap qui soc i estic en boca de tothom. I aquest no era pas l´objectiu d´un virus tímid com jo.

Ara se quin és el motiu pel qual tothom em coneix. M´agrada amagar-me, i ho faig endinsat-me ben endins del cos de les persones, tot buscant el seu aixopluc. I en canvi elles, enlloc d´oferir-me el seu escalf i protegir-me, intenten esclafar-me, tal com va fer Sant Jordi amb el drac. Jo hem defenso, es clar, intentant sobreviure.

Però estic molt espantat. Ahir vaig somiar que la llança esberlava el meu petit cos.  No se si sobreviuré molt de temps més.

Qui va matar el Coronavirus?
Al final, el Coronavirus va abdicar.
Ho va fer a Arenys de Mar, el dia de Sant Jordi de 2021.
Sense corona, un cop convertit en només un virus, es va diluir i va desaparèixer.
Va morir per abdicació.
La gent del poble va pensar que en podrien fer amb la corona.
En un primer moment, van idear una mena de monument, però finalment es va decidir, en democràcia participativa, que un símbol tan pervers només podia ser destruït.
La corona del Coronavirus jeu enterrada en un test d'un balcó de l'ajuntament d'Arenys de Mar, sota un roser.
Avui, Sant Jordi de 2022, serà el primer aniversari de molts en el qual no només regalarem roses i llibres, sinó que a Arenys enterrarem corones en tests.
Noves tradicions.

A! C-19. V...?  x S. J!.*

(Alerta Arenys! Covid-19. Vacunes...? x Sant Jordi!)

Recordo que les nits eren dolentes i no podia dormir bé. Em pregunto encara com vam arribar a aquest punt, em sentia impotent. Cada dia, intentava fer-lo el millor possible, ajudant a la gent que em necessitava. No negaré que va ser dur, molt dur.

La gent es va oblidar de lo material i va trobar a faltar més que mai, la calor de la seva gent. Es van adonar que el més valuós, era el transparent a la vista. La gent no sortia de casa, només al balcó i ens aplaudia com herois.

Un dia, recordo que necessitava desconnectar, així que vaig obrir el whatsapp i vaig trobar connectat un amic de la infància, que feia temps que no parlàvem. Volia xerrar de qualsevol tema, ja que sempre, totes les converses derivaven en aquest maliciós virus.
 
Vam parlar com si el temps no hagués passat, de com ens anava, dels records, de coses insignificants que fèiem per Arenys... però al final, no vaig poder evitar-lo. Saber quina era la seva resposta sobre el Covid-19 i li vaig preguntar: - Per tu, ¿qui va matar el coronavirus? - I ell em va respondre: - “Gent com tu, que ets un lluitador com Sant Jordi.”
Aquella frase em va fer un somriure i em va donar més ganes per lluitar.

Nit de Sant Jordi, 03:00 de la matinada. Placeta de l'església, vila d'Arenys de Mar.

Un jove es troba neguitós, assegut en un banc on no dóna gaire llum. Un home se li apropa directament.
-Bona nit. Pensava que no vindries. – Va dir el jove amb veu baixeta.
-No fotis. He hagut d'aixecar al gos i portar-lo fins aquí per no cridar l'atenció. Que amb això d'aquet virus, no podem sortir de casa. – Li va respondre empipat.
-Llavors, anem per feina. ¿Tens el treball de literatura?
L'home va obrir la seva motxilla i li entrega una carpeta.
-¿Suposo que has inclòs les frases "¿qui va matar el coronavirus?" I "a la crisi sanitària en què ens trobem"?
-Sí, a les fulles tres i deu. - El jove comença a remenar el treball. Una vegada que les ha trobat respira més tranquil.
-És molt tard i vull tornar al llit. Demà, en trucaràs i en diràs com a anat l'exposició per videoconferència amb la professora. Marxo que com m 'enganxi la policia... . - L'home, respira, i li dóna un copet a l'espatlla en forma d'acomiadament. -Som cosins, ¿no? Molta sort. - El jove li respon amb un somriure.
L'home amb el gos, va marxar riera amunt com si res hages ocorregut.

Era conscient del que feia, però preferia ser al bell mig de la platja, a primera línia del mar, amagat dins d´una de les cabanes de fusta fetes amb troncs del temporal. El mar, però, ara era en calma i ningú es passejava per la tranquil·la platja d´Arenys, ni que fes bon temps i calor. És per això que les cigonyes hi havien aniuat sense témer altra vegada l´arribada de l´home.
Uns quants eren morts. Coneguts, també. Una tristor profunda li conqueria el seu cos d´una manera més pronunciada que el virus ho havia fet amb altres.
La brisa, amb aquella aroma pura i forta, i amb les espurnes d´aigua que li arribaven a la boca, li feien notar el seu fort gust salat i el feien desconnectar de la realitat, mentre mirava a l´horitzó, al no-res.
Es va aixecar i va tirar una pedra a l´aigua sense que fes el desitjat efecte dels salts.
Va aixecar les mans, en senyal de rendiment, mentre una patrulla municipal el detenia. Va pujar al cotxe policial i sense respondre a les preguntes dels agents, i mentre mirava per la finestra, altra vegada mirant al no-res, va pensar, fastiguejat, que avui ja no havia mort ningú al capdavall, massa tard, però. Sant Roc ens va salvar de la pesta i aquell Sant Jordi, el patró català va matar el nostre drac.

En la família més normal del món, un nen li pregunta al seu pare: “Què vol dir
confinament?” I el pare, que es dedica a escriure diccionaris, li explica l´origen d´aquesta
paraula.

"Fa molts i molts anys hi va haver una malaltia a tot el món que era la Pesta bubònica. No hi havia vacunes ni les pastilles que tenim avui dia. La gent moria a milers i no sabien què fer. Un dia aquell virus va arribar a Arenys. A Palau el rei va demanar que tots es
quedessin a casa sense sortir al carrer, però la gent feia el que volia. Dies després la
princesa començà a pregar a la gent del poble que no sortissin al carrer o les morts
sortirien disparades. La gent continuava fent el que volia i un dia la princesa va dir que tot aquell que sortís de casa hauria de pagar unes monedes. La gent no va sortir al carrer i la pesta va marxar. Gràcies a aquella princesa que es deia Confina i que destacava per la seva ment, la pesta va marxar d´Arenys el dia de Sant Jordi."

-I fill, d´aquí és d´on ve la paraula confinament,-va dir el pare, per acabar la història.
-I qui acabarà amb el coronavirus, papa? -va preguntar el nen.
-El confinament.