Cada vegada que modelo m´enfronto de nou als meus temors, que amb el pas dels anys he anat domesticant. Aquell primer instant de respecte pel material, del voler apropar-me a ell i establir una relació còmplice, una amistat profunda a la que un tros de la meva ànima hi quedi gravat. Un registre del meu pas pel món. Un reflex de les meves inquietuds, dels meus pensaments, un retrat del meu jo interior. Enaltir el quotidià, la bellesa que ens envolta i apreciar allò que se´ns ha donat. Això és l´escultura per a mi: trossets de la meva ànima canalitzats per les meves mans.