Facebook
Twitter
Youtube
Instagram
Telegram
RSS
Cercar
Botó que mostra/amaga menú lateral
NOTÍCIES
Esyllt Thomas Lawrence: del País de Gal.les a Cambridge

per Josep-Vicent Garcia Raffi
Professor de la Universitat Politècnica de València

Esyllt T. Lawrence va nàixer a Morriston (Swansea), al sud del País de Gal·les, el 3 de desembre del 1917. Filla petita d'una familia gal·lesoparlant de cinc germans, tot i que des de les darreries del segle XIX, aquesta zona havia començat a patir un fort procés d'anglicització. Esyllt sempre remarcava que fou la mare qui imposà el gal·lès a la família, enfront a l'aclapadora presència de l'anglès en l'àmbit educatiu. A més citava la figura materna, com a punt essencial de la seua formació com a nacionalista i defensora de la llengua gal·lesa i la denúncia de l'opressió de les dones en general dins una societat patriarcal.

Els estudis d'ensenyament secundari els va cursar a la High School de Swansea femení des del setembre del 1929 fins al juny del 1937.  D'aquest període, els informes de la directora sobre Esyllt són excel·lents. En destaca la fermesa, la diligència, l'entusiasme i la curiositat intel·lectual mostrats palesament en treballs sempre mereixedors de la nota més alta. Aquell període, fonamental per a l'escriptora, transcorre determinat pels principals esdeveniments de la vida gal·lesa, entre les dues guerres mundials i els seus efectes posteriors. Políticament, els anys vint veieren la davallada del liberalisme i el fenomen del creixement del Partit Laborista (les tesis del qual van arrelar al poble gal·lès de forma majoritària) enmig d´una forta crisi econòmica que va provocar una immigració de vora mig milió de persones. Alhora, però, va nàixer un nou moviment polític de caire nacionalista que es concentrava en el Plaid Cymru (fundat l'any 1922) i el moviment juvenil Urdd Gobaith Cymru. Tots dos sorgeixen com a fruit de la consciència de perill que corria la llengua. Els censos lingüístics d'aquella època —com els de la resta del segle— mostren clarament la dramàtica davallada dels gal·lesoparlants. Des del 1927 comença a establir-se l'idioma com a assignatura en les escoles del país. Més tard, es constituïren les primeres escoles d'ensenyament en gal·lès.

Els anys de formació a Cambridge

Les notes excel·lents aconseguides per Lawrence a l'institut la van fer mereixedora d'una beca en 1937 per a la Universitat de Cambridge, cosa no gens fàcil per a una dona, i a més gal·lesa, en aquells anys de depressió econòmica. Els comentaris dels professors assenyalen les bones idees i l'estil clar, concís però ric, en la relació d'idees. És indubtable que els anys a Cambridge li deixaren una petjada inesborrable: la fascinació per les activitats que tenien lloc al voltant de la vida acadèmica, els passeigs, les tertúlies literàries entre estudiants, el sistema de tutoria amb professors de prestigi i l'estudi de matèries que li interessaven l'havien acompanyat sempre. D'entre aquells records, cal destacar, tal com ella ho fa, la trobada amb Virginia Woolf, els escrits de la qual, especialment Una habitació pròpia, assaig fonamental del feminisme modern, és citat per Lawrence en diversos articles.
 
A Cambridge, una altra de les influències importants que repercutiran en la seua trajectòria serà la de les idees polítiques d'esquerra. Esyllt recorda com un bon nombre dels seus amics socialistes i comunistes, esperonats per l'ideal d'un món millor, s'allistaren ràpidament a les confrontacions bèl·liques que van commoure la segona meitat del segle, i van morir a la Guerra Civil Espanyola i a la Segona Guerra Mundial. Estudia i es llicencia (1940) al Newnham College de Cambridge en llengües modernes: alemany i francès. Acaba amb les notes més brillants i aconsegueix els guardons del Tripos o exàmens orals de consideració màxima a Cambridge.Aconsegueix el Master of Arts de la Universitat de Cambridge en 1941. Treballa com a professora substituta de francès i alemany a la County School de Tredegar (Gal·les). Es casa amb el diplomàtic Derek Michael Poole. Viatja, a l'abril, als Estats Units d'Amèrica com a membre de l'ambaixada britànica i estableix la residència a Washington primer, i després a Ciutat de Mèxic el 1943, on aviat es trencà el matrimoni. Al mateix temps, coneix Lluís Ferran de Pol, amb qui es casarà el 1947.

Publicat el 4 d'octubre de 2005
CompartirComparteix al FacebookCompartir a Twitter
Imprimir
^