Facebook
Twitter
Youtube
Instagram
Telegram
RSS
Cercar
Botó que mostra/amaga menú lateral
NOTÍCIES
La rehabilitació del Teatre Principal, pas a pas
Les obres de rehabilitació del Teatre Principal van començar al mes d'abril de l'any 2003. Adjudicades a Construcciones Juanes SA, han durat dos anys i escaig. De l´antic teatre pràcticament no en queda res. “Només han quedat les quatre parets del teatre; tota la resta -teulades, sostres, amfiteatres…- ha anat a terra”, explica l´arquitecte Josep Badosa, redactor del projecte de rehabilitació. Primer enderroc i després reconstrucció de tots els espais: amfiteatre, coberta, escales per accedir a l´amfiteatre i, és clar, tot el muntatge inherent a fer un teatre modern. "Les prioritats han estat garantir al màxim la comoditat i adaptar l´equipament a les exigències d´un teatre actual, tant pel que fa a funcionament com a seguretat."
El Teatre Principal manté l´entrada pel vestíbul. La porta principal només es farà servir com a sortida d´emergència, completada amb una segona sortida que dóna al pati del Museu amb accés al carrer Frederic Marès i per on també s´hi podrà anar als serveis. El vestíbul és el mateix, tot i que ha guanyat llargada i s´ha restaurat seguint, fidelment, l´estètica de la sala. S´ha tingut molta cura de la decoració i també dels elements acústics: les parets s´han folrat amb fusta, el terra és de parquet, hi ha llums laterals i el sostre s´ha recobert amb plaques de guix: un cels ras acústic que afavoreix la sonoritat dins l´equipament i permet, d´altra banda, la possibilitat que s´hi pugui tornar a fer cinema, com antigament. Així, la combinació de colors la formen el gris fosc del sostre –per evitar reflexos-,  el marró clar de la fusta de les parets, el marró fosc del parquet i el to grana de les butaques i dels cortinatges.

La capacitat total del teatre és de 280 butaques, sumant-hi les de baix a platea i les de dalt de l´amfiteatre, on s´hi puja per una escala que, per qüestions de seguretat, seguint la normativa d´incendis, s´ha hagut de fer doble. Sota l´amfiteatre hi ha dos lavabos per evitar majors desplaçaments a les persones que estiguin a dalt que, des del vestíbul, gaudiran d´una obertura fins a baix de tot, pensada per donar amplitud al recinte. La sala de butaques té una superfície de 162 m2 i l´amfiteatre, de 61 m2; s´hi han de sumar els espais destinats a vestíbul: a baix, de 55 m2, i a dalt, de 12,5 m2. I l´escenari, de 66 m2, que té el terra desmuntable peça per peça, per permetre fer-hi canvis segons les exigències del guió.

Entre els elements més singulars del nou teatre, l´arquitecte Josep Badosa en destaca especialment la instal·lació de la pinta, que és el lloc de treball des d´on, els operaris, podran muntar a partir d´ara els decorats. Molt més còmodament. Estètica, tècnica i també seguretat: la coberta s´ha reforçat amb bigues de ferro i la teulada, a dues aigües, s´ha recobert de teula vermella, per integrar l´edifici en l´entorn del carrer de l´Església. Completa aquesta voluntat d´integració la rehabilitació de la façana que, tot i que de la cornisa en amunt és totalment nova, s´ha reconstruït seguint l´estil neoclàssic de la façana original –per l´ull de bou, el frontó..-, tot recordant l´època de la construcció del teatre.

Publicat el 6 de juliol de 2005
CompartirComparteix al FacebookCompartir a Twitter
Imprimir
^