Facebook
Twitter
Youtube
Instagram
Telegram
RSS
Cercar
Botó que mostra/amaga menú lateral
NOTÍCIES
FÈLIX CUCURULL I TEY (1919-1996)
Dades biogràfiques
1919

Neix el 12 de gener a Arenys de Mar, fill de Fèlix Cucurull i Campalans, batlle de la vila, i de la seva segona esposa, Leonor Tey i Vilageliu.

1930

Inicia els estudis de batxillerat al Col·legi Cassà, regentat pels Germans Gabrielistes.

1931

14 d'abril, Francesc Macià proclama la República catalana

Juntament amb un grup d´amics –Daniel Fontrodona, Benet Maymí, Josep Montmany, Jordi Palomer, Vicenç Puiggrós- funda la Joventut Catalanista d'Arenys de Mar.

1933

Continua els estudis de batxillerat a l'Institut de Segon Ensenyament de Mataró.

1934

Guanya un accèssit als Jocs Florals organitzats per l'Ateneu Arenyenc.

1935

Funda i dirigeix la revista escolar ISEM (Institut de Segon Ensenyament de Mataró).

Col·labora al Diari de Mataró.

Guanya la Flor natural en els I Jocs Florals Escolars de Mataró.

1936

Esclata la Guerra Civil

En els II Jocs Florals Escolars de Mataró torna a guanyar la Flor natural.

Inicia la militància política a Estat Català.

Esdevé corresponsal del Diari de Barcelona, òrgan d´Estat Català.

1937

Assisteix a un curs de pedagogia organitzat pel CENU (Consell de l´Escola Nova Unificada).

Guanya, en concurs, una plaça de mestre de la Generalitat. Exerceix primer a Terrassa i després a Arenys

1938

S´incorpora com a soldat a l'exèrcit de la República. És destinat primer a València, al Gabinet de censura del correu de campanya, i després al front de Llevant com a milicià de cultura.

1939

Acabada la guerra, torna a Arenys. Vol estudiar Filosofia i Lletres, però li és prohibit l'accés a la Universitat.

1940

Comença a militar en el partit clandestí Front Nacional de Catalunya. Hi continuarà fins al 1968 i n'esdevindrà membre del Consell Nacional.

1945

Es casa amb Maria Teresa Coll, amb qui tindrà quatre fills.

1946

Publica el primer llibre, A mig camí del seny –recull d'una part dels seus poemes d´adolescència -, prologat per Agustí Esclasans.

1947

Segona edició d'A mig camí del seny.

1948

Publica Vida terrena, amb un pòrtic poètic de Josep M. López-Picó.

1952

Publica Els altres mons, on parla de tots els misteris de l'existència humana.

1953

Guanya el premi de poesia Joaquim Folguera per la publicació d´Els altres mons, atorgat a Caracas (Veneçuela) pel jurat dels Jocs Florals a l'exili, en considerar-lo el millor llibre de poemes publicat els dos anys anteriors.

1954

Publica la primera novel·la, L'últim combat.

1955

Dirigeix el Centre d'Estudis Friedendorff de Barcelona, on es desplega un extens programa d'activitats culturals.

1956

Publica la segona novel·la, Només el miratge, amb pròleg de Salvador Espriu. L'acció transcorre a Rialda, que és Arenys, on apareixen personatges de la vida real arenyenca.

És cofundador del Premi Lletra d'Or; formarà part del jurat fins al 1969.

Publica la tercera novel·la, A les 21,13.

Comença a col·laborar a la revista El Pont.

1957

Apareix a Lisboa O último combate (L´últim combat), primera de les seves obres traduïdes al portuguès per Manuel de Seabra.

António de Macedo publica, a Lisboa, l'assaig A mulher e o tempo na obra de Fèlix Cucurull.

1958

Tradueix del portuguès El mal i el bé, de Domingos Monteiro i Agonia, de Manuel do Nascimento.

1959

Publica El temps que se´ns escapa (poemes) i La pregunta i l'atzar (dues novel·les curtes).

Li prohibeixen publicar un llibre de poemes que es titula, significativament, Ara no us ho puc dir.

En col·laboració amb Manuel de Seabra publica una Antologia de Contes portuguesos.

Apareix a Lisboa A miragem (Només el miratge), traduïda per Manuel de Seabra.

L'editorial Atlántida de Coïmbra inclou en la col·lecció Antologia do conto moderno un volum de contes i novel·les curtes de Cucurull, traduïts i prologats per Manuel de Seabra.

Convidat pel Cine Clube de Lisboa, pronuncia en aquesta ciutat una conferència sobre poesia i cinema.

Comença a col·laborar al Diário de Notícias de Lisboa.

1960

Crea el I Premi Internacional de Novel·la Ateneu Arenyenc, de caràcter biennal.

Amb el títol de Flors a la tomba de Clarisse, tradueix la novel·la de Fernando Namora, Domingo à tarde.

Convidat per diverses entitats i associacions culturals de la Provença, hi pronuncia diverses conferències.

En col·laboració amb Manuel de Seabra publica Poetes portuguesos d'ara.

Primera col·laboració a la revista Serra d'Or.

António de Macedo publica a Lisboa Da essencia da libertaçao. Ensaio antropológico a partir da poesia de Fèlix Cucurull.

Apareix a Lisboa O silencio e o medo (El silenci i la por), novel·la de Cucurull, aleshores encara inèdita en català, traduïda per Manuel de Seabra.

1962

Es publica a Barcelona El silenci i la por.

1963

Va a Portugal, on residirà, amb una borsa d'estudis de la Fundació Gulbenkian, des del 1963 fins a mitjan 1965.
Traduït per António de Macedo apareix Às 21,13 (A les 21,13).

1964

Surt O deserto (El desert), traduït per Albertina de Sousa Dias, i amb prefaci de Fernando Namora.

1965

Assisteix a Roma al Congrés de la COMES (Comunitat Europea d'Escriptors).

1966

Surt a Lisboa Vida Terrena, amb prefaci de Carlos de Oliveira. Text català acompanyat de la traducció portuguesa d´António de Macedo, feta en col·laboració amb Carlos de Oliveira. Conté la segona edició d'Els altres mons i d'El Temps que se'ns escapa, i la primera edició d'Ara no us ho puc dir. En aquesta edició de Vida Terrena, que no té res a veure amb la del 1948, Fèlix Cucurull repudia la primitiva Vida Terrena i A mig camí del seny.

Guanya amb Portugal i Catalunya el Premi Josep Yxart per a llibres d'assaig inèdits.

Comença a col·laborar en el Diário de Lisboa.

1967

Publica Dos pobles ibèrics, que havia rebut el premi Josep Yxart 1966 amb el títol de Portugal i Catalunya.

1968

Apareix a Sao Paulo (Brasil) el llibre Poemas escolhidos de Fèlix Cucurull, selecció i traducció (acompanyada del text català), de Stella Leonardos; i amb il·lustracions de Francesc Domingo.

Membre fundador d'Acció Socialista Independentista de Catalunya, la qual, l'any 1970, s'integrarà en el PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional).

El desert es publica a Sofia (Bulgària), traduït al búlgar per Svetoslav Kolev, que traduirà algun altre conte de Cucurull en publicacions periòdiques.

1969

Amb prefaci de Carlos Loures, apareix la novel·la Quase una fábula (Gairebé una faula), que a Catalunya havia estat prohibida per la censura.

Enllesteix en tres volums la Panoràmica del Nacionalisme Català que, incitat per l'escriptor Juan Eduardo Zúñiga i l'editor Gabriel Tortella, havia de publicar-se a Madrid en versió castellana. Malauradament, l'estat d'excepció comportà la desaparició de l´editorial i el projecte no reeixí.

1970

Milita al PSAN, partit en el qual continuarà fins al 1973.
Apareix una nova edició de L´últim combat amb el text revisat. Conté, a més, sis narracions que no figuraven a la primera edició de la novel·la.

Publica Orígens i evolució del federalisme català, amb prefaci de Joan Ballester.

Forma part de les Comissions d'Activitats Cíviques del Maresme, la Selva i el Gironès.

Col·labora a la revista Colóquio, de la Fundació Gulbenkian.

1971

Membre fundador de l'Assemblea de Catalunya, de la qual forma part del Secretariat i de la Permanent.

Col·labora a Colóquio/Letras, també de la Fundació Gulbenkian.

1972

Assisteix als Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili, celebrats a Ginebra. A conseqüència d´això, li és retirat el passaport i se li imposa una multa de 200.000 pessetes.

1973

Col·labora a la revista Seara nova de Lisboa.

1974

Revolució dels clavells a Portugal que acaba amb el règim feixista

Fèlix Cucurull, recuperat el passaport, viatja a Lisboa, on és rebut pel ministre de comunicacions, Raul Rego, i pel de justícia, Salgado Zenha.

És detingut a Sabadell en una reunió de la Permanent de l'Assemblea de Catalunya. Se li retira novament el passaport.
Forma part del jurat del Premi Víctor Català.

1975

Mort del general Franco. Joan Carles I, rei

Es publica a Lisboa, Dois povos ibéricos (Dos pobles ibèrics), amb traducció de Carlos Loures.

Es publica El desert (contes i novel·les curtes), on s'inclou també la novel·la Gairebé una faula.

Publica a París Panoràmica del nacionalisme català, en sis volums.

Intervé en els actes celebrats en el 25è aniversari de la mort de Castelao.

1976

Assisteix com a delegat dels Independents pel Socialisme al congrés fundacional del PSC-C (Partit Socialista de Catalunya-Congrés). N'és elegit membre del Consell general, però abandonarà el partit al cap d'uns quants mesos.

Publica La defensa de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Forma part del jurat dels Jocs Florals de la  Llengua Catalana, celebrats a Lausana. Per manca de passaport no pot assistir-hi.

Participa amb una comunicació a les Jornades-debat sobre els Països Catalans que tenen lloc a la Facultat de Dret de Barcelona. 

Apareix el diari Avui, primer diari escrit en català des del 1939. Cucurull hi col·labora.

1977

Primeres eleccions per sufragi universal després de la Guerra. Josep Tarradellas, president de la Generalitat provisional de Catalunya

Publica a Barcelona Vida terrena, que l´any 1966 havia aparegut a Lisboa. Conté la tercera edició d'Els altres mons i d'El Temps que se'ns escapa, i la segona edició d'Ara no us ho puc dir.

Congrés de Cultura Catalana. Cucurull representa l´àmbit de Projecció Exterior.

Forma part del jurat dels Jocs Florals de la  Llengua Catalana, celebrats a Munic, última edició a l'exili.
 
Onze de setembre al Fossar de les Moreres. Parlament de Cucurull davant de 30.000 manifestants defensant la independència de Catalunya.

Parlament de Fèlix Cucurull a l'acte d'homenatge a Lluís Companys davant de la seva tomba.

Professor d'Història dels Països Catalans a la Universitat Catalana d'Estiu a Vic i a Prada del Conflent, fins a l'any 1988.

1978

S'aprova la Constitució espanyola.

Publica Consciència nacional i alliberament, recull d'articles de premsa.

Mort de Josep M. Batista i Roca. Com a membre del Consell Nacional Català, Cucurull forma part de la comissió que en presideix el dol.

En l'acte d'homenatge als Immolats per la llibertat a Catalunya celebrat al Fossar de la Pedrera amb motiu del 38è aniversari de la mort del president Lluís Companys, Cucurull fa ús de la paraula en nom dels organitzadors.

Acte d'homenatge al Dr. Domènec Martí i Julià, presidit pel president de la Generalitat. Entre els oradors trobem Fèlix Cucurull.

1979

És elegit membre de l'Acadèmia de Ciències de Lisboa.

És elegit vicepresident del Consell Nacional Català.

La coalició BEAN (Bloc d´Esquerra d´Alliberament Nacional) formada pel BCT (Bloc Català de Treballadors) i PSAN (Partit Socialista d´Alliberament Nacional) presenta Lluís Maria Xirinacs i Fèlix Cucurull com a caps de llista a les eleccions a les Corts espanyoles.

1980

És elegit president de l'IPEC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana).

És declarat Personalitat cultural de l'Any al Brasil.
Publica El fet nacional català a través de la història, recull d´articles de premsa.

1981

Publica Catalunya, nació sotmesa.

Cucurull assisteix a Berga a la trobada independentista del Pi de les Tres Branques, on pronuncia un parlament.

1982

Assisteix a la trobada del Pi de les Tres Branques amb motiu de la celebració de la Diada Nacional.

1983

A les eleccions municipals d´Arenys de Mar és elegit regidor com a independent dins de la llista del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya).

Assisteix a Portugal a l´Encontro Luso-Espanhol de Poesia, nom que gràcies a la seva intervenció és canviat per Encontro Peninsular de Poesia.

1984
 
Publica Catalunya republicana i autònoma, amb pòrtic de Jaume Sobrequés Callicó.

Assisteix al Simposi d'Escriptors Ibèrics, celebrat a Troia (Portugal). Cucurull demanà que el català, el gallec i el basc tinguessin els mateixos drets que el castellà i el portuguès.
Assisteix a una sessió al Parlament portuguès i, segons la premsa, la seva presència és calorosament saludada pels diputats.

Intervé en diversos debats i col·loquis, entre ells els del Club Arnau de Vilanova.

Cucurull dóna públicament la benvinguda a la plaça de Sant Jaume als que arriben de Ginebra en l'anomenat “tren de les nacions”.

1985

Encapçala una manifestació convocada per més de 150 entitats contra la tortura.

Fa el discurs d´obertura de la novena Assemblea General de la Crida a les Cotxeres de Sants.

Va a París en el “tren de les nacions”. Forma part de la comissió per lliurar un manifest a la UNESCO a favor del reconeixement de les nacions sense estat.

Presideix juntament amb J.V. Foix l'assemblea popular de la Crida a favor del català, celebrada a l'aula Magna de la Universitat de Barcelona.

Li és atorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

1986

Publica Llibertat per la democràcia, recull d´articles de premsa.

Fa el discurs d´obertura de la desena Assemblea General de
la Crida.

Conferència de la situació actual de la traducció del portuguès al català en el primer Simposi de Traductors en Català celebrat dins del Congrés Internacional de la Llengua Catalana.

Amb motiu de l'atorgament de la Creu de Sant Jordi, l'Ajuntament d'Arenys de Mar i la biblioteca P. Fidel Fita reten un homenatge a Fèlix Cucurull.

Mil intel·lectuals, professionals i artistes catalans diuen NO a l'OTAN, entre ells, Fèlix Cucurull.

1988

Rep l'homenatge de la Universitat Catalana d´Estiu, a Prada del Conflent.

Funda i presideix l'Associació Josep Narcís Roca i Farreras, fins a la seva mort.


1991

Publica L'autodeterminació de Catalunya.

S´edita 100 anys després, recull de les conferències i taules rodones sobre J.N. Roca i Farreras celebrades a l'Ateneu Barcelonès.

Li és atorgat el guardó CIEMEN 1991 (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions).
 
1995

Dins les Jornades Independentistes d'Arenys de Mar, Fèlix Cucurull rep el que serà el darrer homenatge en vida.

1996

El 4 de febrer mor a Arenys de Mar.

Publicat el 31 de gener de 2006
CompartirComparteix al FacebookCompartir a Twitter
Imprimir
^