Facebook
Twitter
Youtube
Instagram
Telegram
RSS
Cercar
Botó que mostra/amaga menú lateral
TAULER D'ANUNCIS 2000 - 2008
Moció sobre la denominació de l'auditori del Calisay

Moció presentada pel regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Arenys de Mar sobre la nova denominació de la Sala Auditori del Calisay.

Atès que és voluntat d'aquesta Regidoria donar noms de personalitats arenyenques al espais d'us públic del Calisay.

Atès que ja en aquests moments l'Escola de Música, i així, doncs, també l'espai que ocupa dins el Calisay, disposen del nom d'un personatge arenyenc: Carles G. Vidiella.

Atès que els representants del Teatre Principal, en un escrit presentat a aquest Ajuntament en data 7 de novembre de 2002, han proposat a aquesta Regidoria donar el nom de Sala Josep Maria Arnau, en honor a aquest il·lustre arenyenc precursor del teatre català com a comediògraf i autor costumista, a la sala anomenada Auditori en el pla d'usos del Calisay.

Per tot això es proposa al ple l'adopció del següent acord:

Únic- Adoptar com a nova denominació de la sala anomenada Auditori en el pla d'usos del Calisay, de Sala Josep Maria Arnau en base al fet que fou un arenyenc que destacada en el món teatral català del segle XIX.

Arenys de Mar, 18 de novembre de 2002

Josep M. Arnau i Pascual

L'obra teatral de Josep M. Arnau i Pascual abasta un període cronològic curt, de poc més de vint anys entre 1853 i 1875. Curt, sobretot, si tenim en compte que en morir, el 4 d'agost de 1913, estava a punt de complir vuitanta-dos anys. Relativament precoç en l'inici i massa aviat estroncat al final, Arnau fou el capdavanter en el conreu de la comèdia de costums catalana, en els anys de la creació d'un teatre pròpiament català i en català.

Va néixer el 7 de setembre de 1831 a Arenys de Mar. Fou el fill gran dels set que tingué el matrimoni format per Jaume Arnau i Puigrubí i Josepa Oriola Pascual i Pascual. El primer contacte amb el món del teatre era a la pròpia llar familiar. El seu pare, més enllà de les seves ocupacions professionals exercint de curial al jutjat d'Arenys de Mar, copiava i adaptava obres teatrals castellanes per a ser representades al Teatre Principal de la vila. Ocasionalment, el seu oncle Josep Maria havia dirigit l'orquestrina del teatre. La mateixa influència degué rebre el seu germà Tomàs, que també va escriure teatre i poesia, a més de ser un dibuixant hàbil.

Amb poc més de vint anys, comencem a trobar documentades les seves estrenes, probablement al Teatre Principal d'Arenys de Mar, en la programació del qual col·laborava.

L'estada a Barcelona va permetre a Arnau introduir-se en els ambients teatrals de la ciutat on aviat com a autor teatral en castellà, va adquirir un cert renom. El contacte entre Frederic Soler (Serafí Pitarra) i Arnau i l'efervescent ambient teatral barceloní de mig segle XIX, varen impulsar Arnau a fer el salt cap el teatre català.

És en aquest moment en què podríem cloure el primer període en el teatre d'Arnau, el del teatre castellà i escrit en castellà.

L'estrena d'una obra catalana d'Arnau no es fa esperar. Francesc Curet i Josep M. Miquel i Vergés assenyalen Els banys de Caldetas com la primera obra catalana d'Arnau, estrenada per a les "gatades" de l'Odeon.

D'aquesta manera s'inicia l'etapa catalana en el teatre d'Arnau, que es veu refermada amb l'entrada a la redacció del setmanari Un tros de paper. No és tant una etapa en català com una etapa catalana, perquè tot i que el teatre d'Arnau d'aquesta època recrea ambients catalans i abandona la llengua castellana per a la seva expressió, són obres bilingües; a més de ser escrites en vers, com ho foren totes les obres d'Arnau.

Arnau va esdevenir el primer autor costumista de l'escena catalana. Las ametllas d'Arenys, estrenada al teatre del Prado Català  el 13 de juny de 1866, Al altre món, posada en escena per primera vegada al Teatre Variedades el 28 de juny del mateix any, i Un embolich de cordas, que va iniciar les estrenes al Romea pel novembre d'aquell any també.

Des d'aleshores, per sempre més, Arnau va estrenar al Romea amb participació dels actors més rellevants de l'escena del moment: Lleó Fontova, Josep Clucellas, Iscle Soler, Francesc Puig, Joan Bertran, o les actrius Francisca Soler de Ros, Balbina Pi, Fermina Vilches, Carlota de Mena i Caterina Mirambell, entre altres.

A les estrenes de 1869 s'afegeixen altres dos fets importants en la vida d'Arnau. L'un vinculat al moviment literari i lingüístic, en ser nomenat mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona. L'altre, el seu matrimoni, el 21 de maig, amb Beatriu Vasallo i Malatesta, del qual naixerà un fill.

Tot i que Arnau arribà a estrenar a Madrid, no fou fins al 1863 i amb la seva darrera obra castellana, estrenada prèviament a Barcelona.

L'any 1885, soci d'honor del recent fundat Ateneu Arenyenc, presideix el jurat del primer Certamen literari organitzat per aquesta entitat. Ple de sentiment i orgull per la petita pàtria, Arenys de Mar, i el seu passat gloriós, pronuncia el discurs del dia del repartiment de premis.

El 1887 és elegit, per segona vegada, mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona.

L'any 1890 s'inaugurava el Saló Arnau, després Teatre Arnau, a l'aleshores carrer Marqués del Duero, on començat el segle XX hi forjava la seva popularitat i el seu prestigi la cançonetista Raquel Meller.

Poc després va venir la sotragada que tots els autors que han tractat aspectes de la biografia d'Arnau coincideixen a assenyalar com la que definitivament va fer recloure Arnau en la seva activitat d'advocat: la mort del seu únic fill.

Poc després de mort Arnau, el mateix dia en què la població li dedicava una vetllada necrològica, el 14 de setembre, es descobria una làpida a la paret de casa seva:

En aquesta casa visqué lo mellor de sa vida
y morí lo dia 4 d'agost de 1913 l'eximi
poeta y comediògraf, il·lustre arenyenc,
espill de ciutadans y exemple d'hòmens
EN JOSEPH MARIA ARNAU Y PASCUAL.
Recort de la vila d'Arenys de Mar a son fill predilecte

Per la Festa Major de 1936, coincidint amb la Diada de la Llengua Catalana, es posava el seu nom a la placeta del carrer de la Perera-baixada del Turó.

Publicat el 25 de novembre de 2002
Imprimir
^