Ens trobareu al Calisay, despatx no. 2 d'entitats, Riera Pare Fita, 31 d'Arenys de Mar els divendres de 7 a 8 del vespre i al telèfon 695195909.

Enguany la XIV Festa de la Gran Nit de la Sardana serà a finals de juliol. Serà la cinquena participació de la secció local de la Plataforma per la Llengua Maresme en aquesta diada sardanística organitzada per Amics de la Sardana de Canet de Mar, i us oferirem dues actuacions de caire musical.

El divendres 30 de juliol a un quart de deu del vespre us presentarem el grup 932, duet de folk amb flauta, acordió diatònic i veus que, amb influències occitana, francesa i catalana, interpreta composicions i temes tradicionals. Aquest concert es farà al lloc habitual, la Plaça de la Llenya.

I el dissabte 31 de juliol a un quart de set de la tarda us oferirem el concert espectacle "Toca'm el pandero" a càrrec de Les Majorales de la Nit. Polifonia a tres veus i percussions. Aquesta actuació es farà a la Plaça Universitat, a prop de la pista esportiva.

Cine pícnic a la platja de la Picòrdia d'Arenys de Mar. Podeu veure una pel•lícula de cinema mentre sopeu.

Només cal que porteu el pícnic a la platja i nosaltres posem la pel•lícula.

Dimarts 13 de juliol : Slumdog millionaire
Dimarts 20 de juliol : Benvinguts al Nord
Dimarts 27 de juliol : Harry Potter i el misteri del Príncep

Podeu venir a partir de les 9 de vespre i a les 10 començarem la projecció de la pel•lícula.
No cal dir que l'entrada és gratuïta. Hi esteu tots convidats !

oi que és atractiu ???

Us esperem a la platja de la Picòrdia d'Arenys de Mar  (la que hi ha tot just al davant de la vila).

Un any més, la territorial del Maresme de la Plataforma per la Llengua portarem juntament amb la ONG Africània Grup Solidari la barra de Sant Joan.
Els beneficis que s'obtinguin serviran per a finançar els actes que fem durant l'any a la territorial.

Bona revetlla de Sant Joan a tothom !!!

El dissabte 5 de juny a les 12 del migdia a la sala infantil de la biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar i el divendres 11 a les 7 de la tarda a la sala Noble del C.C.Calisay d'Arenys de Mar, la territorial del Maresme de la Plataforma per la Llengua us presentarem el llibre del periodista Joan Tudela “Llengua i comunicació”, editat per la Fundació Josep Comaposada l’any 2006.

Llengua i comunicació és una obra dividida en 3 parts, a part del pròleg i la introducció. Les dues primeres parts fan referència a la comunicació presencial i a l'escrita respectivament. I la darrera part s’anomena “Viure en català” on es recullen cent raons per viure en català, una de les parts més interessants de l'obra.

Joan Tudela és periodista. Dins d’aquest camp ha fet de tot i com a professional de la llengua també i per tant se’l pot definir perfectament com un professional de la paraula. Ha escrit nombrosos llibres i ha redactat molts estudis sobre la llengua catalana. Aquesta producció escrita li ha fet guanyar diferents premis: el Francesc Layret, el Ciutat de Barcelona, el Gaziel, el Jaume Ciurana, el Federació d’Ateneus de Catalunya i el Serra i Moret.

A partir del dissabte 29 de maig i fins al divendres 18 de juny a la biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar trobareu l'exposició de la Plataforma per la Llengua "Obre't en català". Exposició dirigida a la societat d’acollida i que pretén fer reflexionar sobre les actituds d’acollida lingüística envers els nous catalanoparlants.

"En quina llengua habitual creus que els suecs, els suïssos alemanys o el danesos es relacionen en els seus països davant els nouvinguts?

L'hàbit de canviar la llengua amb les persones d'origen estranger, tot i ser molt comú en les persones catalanoparlants, és força excepcional en altre comunitats comparables d'estats democràtics.

Es tracta d'una conducta que impedeix a aquestes persones l'accés a la nostra comunitat lingüística, i en molts casos les condemna a portar l'etiqueta d'"Immigrants".

En aquesta exposició volem mostrar l'oportunitat que ens ofereix la nova immigració per tal d'abandonar actituds acomplexades i pròpies d'un context de repressió, i adoptar formes més inclusives i obertes per a relacionar-nos, sense renunciar a la llengua catalana"  

El proper divendres 28 de maig a les 7 de la tarda la territorial del Maresme de la Plataforma per la Llengua us presentarem a la Sala Noble del C.C. Calisay d'Arenys de Mar  el llibre, "Breu història del catalanisme. Vol. 1: Del segle XIX a la dictadura de Primo de Rivera", amb el seu autor en Lluís Duran i Solà. L’acte serà presentat per Jordi Manent, membre de l'executiva de la Plataforma per la Llengua i responsable de l'edició de la revista "La Corbella", publicació de l'entitat.

Breu història del catalanisme vol ser un recorregut pels prop de cent cinquanta anys d'actuació del moviment d'afirmació nacional, del naixement de la Jove Catalunya fins a la seva situació en iniciar el present segle. S’hi recullen els principals moviments, esdeveniments, assoliments, ofensives i fallides tant en el camp polític com en l’acció per la cultura i per la llengua catalanes.

El divendres 14 de maig a les 7 de la tarda la territorial del Maresme de la Plataforma per la Llengua us presentarem a la biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet el llibre, "Breu història del catalanisme. Vol. 1: Del segle XIX a la dictadura de Primo de Rivera", amb el seu autor en Lluís Duran i Solà. L’acte serà presentat per Jordi Manent, membre de l'executiva de la Plataforma per la Llengua i responsable de l'edició de la revista "La Corbella", publicació de l'entitat.

Us comuniquem que el (4t) "Correfoc per la Llengua" previst per al dissabte 24 d'abril a Arenys de Mar que us havíem anunciat en el butlletí mensual d'aquest mes, ha estat anul·lat davant la impossibilitat de donar el servei de seguretat mínim que l'acte requereix.

Esperem que l'any vinent, per Sant Jordi, sigui possible tornar a gaudir del foc amb la Colla del Basilisc al "Correfoc per la Llengua" a Arenys de Mar.

El proper divendres 16 d'abril a les 7 de la tarda en Víctor Alexandre presentarà a la Sala Noble de C.C. Calisay d'Arenys de Mar els seus llibres "Set dones i un home sol" i "Trifulkes de la Katalana Tribu".

“Set dones i un home sol” comença amb un accident on Ricard, creuant un pas zebra, és envestit, per una dona massa apressada, a l'interior de Cervera. En principi sembla que no ha passat res. La conductora culpable l'acompanya a l'hospital més proper, però quan hi arriba ja és en coma. Durant un temps indeterminat hi ha una sèrie de veus que monologuen entorn del cos en coma del Ricard. Cadascun d'aquests monòlegs interiors (de la mare, l'ex esposa, la filla, una infermera, i dos ex amants) recorden la seva relació amb ell, de manera que esdevenen relats independents, la majoria d'una força extraordinària.

L’escriptor ens parlarà també una estona del seu llibre infantil i juvenil “Trifulkes de la KatalanaTribu” de l’editorial Salvatella que és una obra de teatre sobre la història de Catalunya amb molt sentit de l'humor. Tot parteix d'un personatge central, la Nguéa, una catalana d'origen africà que ha d'estudiar la història de Catalunya per a un examen i que, per repassar-ne el temari de manera més entretinguda, decideix explicar la nostra història a la seva àvia, també africana, acabada d'arribar del Camerun. L'àvia, però, no entén ni un borrall de català i la Nguéa se les haurà d'empescar per fer-li entendre la història del seu país, Catalunya. El llibre conté un apèndix per a pares i educadors amb jocs didàctics per tal que puguin treballar la història de Catalunya de manera amena i divertida. Si voleu conèixer aquesta obra de teatre visiteu la següent web: http://www.katalanatribu.cat/ que té diversos formats per tal de ser representada en teatres convencionals o en escoles.

El proper dissabte 10 d'abril a la Biblioteca d'Arenys de Mar, en Quim Gibert ens presentarà a les 7 de la tarda el seu llibre "Removent consciències. Transgressió cívica i fet nacional".

Removent consciències. Transgressió cívica i fet nacional, inclou les ponències de les jornades sobre transgressió cívica que es feren a Fraga (el Baix Cinca, la Franja de Ponent), el febrer de 2008 i 2009, pels coautors que signen aquest llibre, el qual arrodoneix la feina feta amb "Elogi de la transgressió: identitat nacional i desraó d’estat" (2007), l’anterior llibre, on es denuncien les noves formes de discriminació institucional. El llibre aborda la transgressió des de diferents enfocaments: el creatiu, el jurídic, l’ètic, el literari i l’emocional. Sempre som a temps de repensar, vincular-nos sanament, construir i avançar vers itineraris que ens acostin als reptes que ens proposem. I, és clar, la dèria d’un col·lectiu minoritzat i vulnerable és la de tornar a ser normal i corrent. Això explica el desig de viure en la nostra llengua en uns Països Catalans plenament sobirans. No és gens fàcil, però les persones disposem d’eines i habilitats que ens capaciten per transitar de l’angúnia al benestar, per convertir el dolor en bellesa. Un altre món serà possible en la mesura que confiem en el propi esforç, descobrim el gust per l’acció i tinguem l’ambició suficient per superar les dificultats.

Els autors que han escrit els seus assajos en aquest llibre són: Patrícia Gabancho, Quim Gibert, Hèctor López Bofill, Alfons López Tena i Francesc Torralba.

A partir del dilluns 29 de març i fins al 14 d'abril a la Sala de les Botes del C.C. Calisay d'Arenys de Mar tindrem l'exposició de la Plataforma per la Llengua "Obre't en català". Exposició dirigida a la societat d’acollida i que pretén fer reflexionar sobre les actituds d’acollida lingüística envers els nous catalanoparlants.

"En quina llengua habitual creus que els suecs, els suïssos alemanys o el danesos es relacionen en els seus països davant els nouvinguts?

L'hàbit de canviar la llengua amb les persones d'origen estranger, tot i ser molt comú en les persones catalanoparlants, és força excepcional en altre comunitats comparables d'estats democràtics.

Es tracta d'una conducta que impedeix a aquestes persones l'accés a la nostra comunitat lingüística, i en molts casos les condemna a portar l'etiqueta d'"Immigrants".

En aquesta exposició volem mostrar l'oportunitat que ens ofereix la nova immigració per tal d'abandonar actituds acomplexades i pròpies d'un context de repressió, i adoptar formes més inclusives i obertes per a relacionar-nos, sense renunciar a la llengua catalana"  

Des de la territorial del Maresme us volem convidar a la presentació del llibre “Pompeu Fabra a l’exili  (1939-1948)” de Jordi Manent (Editorial Proa), llibre amb el premi Fundació Ramon Trias Fargas 2004 ex aequo.
El divendres 5 de març a la Sala Noble al C.C. Calisay d’Arenys de Mar i el divendres 12 de març a la sala infantil de la biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar, ambdós a les 7 del vespre.
Sinopsi: “Com tants altres catalans, valencians i illencs, Pompeu Fabra es va veure forçat, a les acaballes de la guerra, a emprendre el camí de l'exili. Els darrers deu anys de la seva vida els va passar entre les terres de la Catalunya del Nord i d'Occitània: va viure a Illa, Montpeller, Perpinyà i Prada. En aquesta biografia, el lector coneixerà el vessant més humà i íntim d'un dels grans intel•lectuals catalans del segle XX: el Fabra que, tocat per la derrota, no perd mai ni la dignitat moral ni l'esperança; el Fabra, que tothom anomenava Mestre, com a personalitat indiscutida i de consens entre tots els exiliats; i també el gramàtic i lingüista que continua treballant intensament i de manera constant en la revisió de les seves obres i en la redacció d'algunes de noves, com les perdudes Catalan Grammar i la Gramàtica catalana-romanesa. Jordi Manent fa també un panorama d'aquell moment històric, complex i convuls (la invasió nazi de França, la Segona Guerra Mundial...), així com dels principals fets que van afectar la vida dels expatriats (la situació de la Generalitat a l'exili, les residències per als exiliats, l'afusellament del president Companys...). Pompeu Fabra a l'exili (1939-1948) és un homenatge a la trajectòria exemplar dels anys d'exili del Mestre, tan poc coneguts, però també és un homenatge a tots els exiliats catalans.”

Tal i com estava previst el periodista calellenc Saül Gordillo va presentar el seu nou llibre “Les barbaritats de Fèlix Millet” de l’editorial Ara Llibres el divendres 8 de gener a les 7 del vespre a la biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar. Aquesta presentació es tracta de la primera i possiblement única que farà el seu autor d’aquest llibre.


Saül Gordillo va fer un recorregut pels diferents continguts d’aquest llibre, un encàrrec que li va fer l’editorial de Badalona i que parla de l’espoli del Palau per part de Fèlix Millet i Jordi Montull. Tot el que hem escoltat en els mitjans de comunicació en els darrer mesos es troba recopilat en aquest llibre en català de rabiosa actualitat que inclou multitud de fragments i referències d’entrevistes de ràdio, televisió i premsa escrita efectuades a diferents personatges en els darrers mesos. El llibre permet conèixer cronològicament amb tot detall tots els successos des de que van entrar els mossos al Palau el juliol del 2009 per fer-hi  l’escorcoll fins aproximadament el mes de novembre. El llibre va sortir a la llum al desembre i per tant fa pensar i així ho va donar a entendre el seu autor, tot i que no ho va assegurar, que un altre dia podria haver-hi una segona part quan es produeixin més novetats al respecte.


Saül Gordillo va ser entrevistat abans de començar la presentació per Maresme Digital TV i el mateix dia al matí en directa per Dani Grao de Ràdio Canet. El dia anterior, Toni Bellatriu, portaveu local de Canet de Mar, va enregistrar una entrevista per el programa Arrels també de Ràdio Canet per parlar sobre la feina feta per la Plataforma per la Llengua a Canet de Mar. Amb aquest acte la Plataforma per la Llengua ha començat aquest 2010 les activitats a Canet de Mar. A la presentació hi van assistir diferents periodistes locals de Ràdio Canet i de la revista Àmbit que van donar un fluid debat entre periodistes.

Des de la territorial del Maresme de la Plataforma per la Llengua, us volem desitjar un Bon Nadal i un pròsper Any 2010 !!

Portada del llibre

El divendres 8 de gener a les 7 del vespre a la biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar la Plataforma per la Llengua us presentarà amb el seu autor, el periodista Saül Gordillo, el nou llibre “Les barbaritats de Fèlix Millet” de l’editorial Ara Llibres.

Sinopsi: “De vegades, els fets són inapel·lables.

Entre la infàmia i l'esperpent, parlen per si sols fraus milionaris, enganys, trames immobiliàries, destrucció de proves, casaments sumptuosos, viatges exòtics i ramificacions polítiques.

Som a les beceroles d'una investigació que serà llarga i complexa, com llarga i complexa ha estat la trajectòria d'engany, opacitat i activitat delictiva desenvolupada pels protagonistes d'aquest cas. Les barbaritats de Fèlix Millet recull els fets i només els fets, nus i eloqüents, d'un cas que ha sotragat de dalt a baix l'opinió pública catalana. Perquè no cal afegir ni treure res per mostrar amb tota la seva contundència les dimensions d'un dels escàndols més importants dels últims anys als nostre país.

L'escàndol monumental que ha sacsejat la societat catalana!!”

Saül Gordillo Bernárdez (Calella, 1972) és periodista. Director de l'Agència Catalana de Notícies (ACN), col·labora en la secció d'opinió del diari Avui i en el programa L'internauta de Catalunya Ràdio. Des del 2004 escriu diàriament un bloc personal a internet (www.saul.cat), guardonat als Premis Blocs Catalunya 2008, i és fundador del portal de blocs polítics en llengua catalana Poliblocs (www.poliblocs.cat). També ha estat director del diari El Punt al Maresme i a Rubí i ha escrit el llibre Nació.cat (Mina/Òmnium), sobre la història d'un èxit col·lectiu: l'obtenció del domini .cat.

El dissabte 19 de desembre de 10 a 2 del migdia serem a la Fira de Santa Llúcia a la riera Sant Domènec de Canet de Mar amb la taula informativa de les joguines en català de la Plataforma per la Llengua.

A la taula hi trobareu una selecció de jocs en català, cartes del reis per poder jugar en català, el nou catàleg de joguines en català 2009-2010, globus, adhesius i samarretes de la causa, i d’altres articles de la Plataforma per la Llengua.

També podreu donar suport a la campanya “A la universitat en català!” signant unes postals que trobareu a tal efecte.

Com a organització democràtica que la Plataforma per la Llengua és, considera que tot principi democràtic és bo. És per això que la Plataforma per la Llengua dóna suport al procés democràtic de les consultes populars sobre la independència de Catalunya, sense definir-se en el sentit del vot.
S’acorda també que la constatació pràctica de l’acord consisteixi en què aquelles delegacions territorials que ho creguin oportú, s’adhereixin i donin suport a les consultes, però que l’estructura nacional no en faci bandera ni comunicació pública.

El proper dimecres 2 de desembre a les 7 del vespre presentarem a la Sala Noble del C.C. Calisay d'Arenys de Mar el llibre de Patrícia Gabancho “Crònica de la independència”, un dels llibres més venuts el Sant Jordi d’enguany.

Patrícia Gabancho planteja al lector en aquest llibre de ficció periodística el joc d’imaginar què passaria si, partint de la situació actual, tan crítica per al nostre futur, la política catalana fes un tomb sorprenent i es proclamés la independència. Què passaria, què s’escriuria, què viuríem..., i a on arribaríem trenta anys després.

Patrícia Gabancho va néixer a Buenos Aires el 1952. Viu a Barcelona des del 1974. És periodista i escriptora. Ha publicat més d’una dotzena de llibres sobre diferents temes, centrats en la cultura, la història i la societat catalana per una banda, i Barcelona i la realitat urbana per l’altra. Col·labora en diversos mitjans de comunicació (diaris, ràdio i televisió) i realitza una àmplia tasca de difusió cultural a través de debats i conferències, sovint centrats en l’actualitat política.

El proper divendres 20 de novembre a les 7 de la tarda tindrà lloc a la sala Noble del C.C. Calisay la conferència sobre les diferents variants del català a càrrec de la Doctora en Filologia Catalana, Montserrat Alegre. Actualment Alegre és professora d’un IES i fora d’hores es dedica a investigar sobre la història de la llengua i dialectologia.

La Dra. Alegre ens farà un recorregut per les principals variants del català de tot el domini lingüístic mitjançant unes audicions dels diferents parlars catalans.

En Francesc Martín, portaveu de la Plataforma per la Llengua d'Arenys de Mar obrirà l'acte, donant pas a la regidora de Cultura, Isabel Roig, que ens presentarà la conferenciant Montserrat Alegre.

Patricia Gabancho i Francesc Martín, portaveu d'Arenys de Mar

Patrícia Gabancho omple la biblioteca de Canet de Mar de gom a gom

Divendres 13 de novembre a les 7 del vespre la biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar es va quedar petita per escoltar a Patrícia Gabancho que va presentar el seu llibre “Crònica de la independència”. Prop de 70 persones van assistir a l’acte que van omplir completament la sala de presentacions. L’acte va ser introduït per Francesc Martín, portaveu d’Arenys de Mar de la Plataforma per la Llengua i va comptar amb la presència entre el públic de membres de la coordinadora Canet Decideix i de diferents partits polítics.

Patrícia Gabancho va parlar d’aquest llibre de ficció periodística que tracta sobre la independència de Catalunya (abans, durant i després), on els personatges i comentaristes són reals i coneguts per provocar en el lector la il•lusió d’estar vivint els fets en temps real. L’any 2037 Daniel F.G., fill de la Patrícia, rep l’encàrrec d’escriure un balanç sobre Catalunya per commemorar els trenta anys de la independència de Catalunya. En el llibre es recullen els papers que en Daniel aplega com entrevistes amb polítics, historiadors i periodistes, i un recull d’articles de premsa, documents que s’ordenen en dues parts: l’una, el moment de la independència, el procés previ, les reaccions a Catalunya i Espanya, els problemes que s’hi susciten... L’altre part, la construcció del país, prop de tres dècades després, en cultura, llengua, societat, economia, territori, esport... i Barcelona.

Seguidament a la presentació Patrícia Gabancho va atendre les intervencions del públic que van ajudar a crear més caliu entre els assistents.

Finalitzat l’acte el públic va poder signar a favor de la ILP “Televisió sense fronteres” per poder veure la TV3 al País Valencià, i també donar suport a la campanya “A la universitat en català” de la Plataforma per la Llengua a través d’unes postals.

El proper dimecres 2 de desembre a les 7 del vespre presentarem a la Sala Noble del C.C. Calisay d'Arenys de Mar el llibre de Patrícia Gabancho “Crònica de la independència”, un dels llibres més venuts el Sant Jordi d’enguany.

Patrícia Gabancho planteja al lector en aquest llibre de ficció periodística el joc d’imaginar què passaria si, partint de la situació actual, tan crítica per al nostre futur, la política catalana fes un tomb sorprenent i es proclamés la independència. Què passaria, què s’escriuria, què viuríem..., i a on arribaríem trenta anys després.

Patrícia Gabancho va néixer a Buenos Aires el 1952. Viu a Barcelona des del 1974. És periodista i escriptora. Ha publicat més d’una dotzena de llibres sobre diferents temes, centrats en la cultura, la història i la societat catalana per una banda, i Barcelona i la realitat urbana per l’altra. Col·labora en diversos mitjans de comunicació (diaris, ràdio i televisió) i realitza una àmplia tasca de difusió cultural a través de debats i conferències, sovint centrats en l’actualitat política.

DOS ESTUDIS DE LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA POSEN DE MANIFEST LES MANCANCES DEL CATALÀ A L’AEROPORT DE BARCELONA
 
L’entitat ha elaborat un estudi sobre la retolació als establiments comercials de l’aeroport que posa de manifest la desigualtat que pateix el català enfront del castellà i l’anglès. Per altra banda, també s’ha elaborat un estudi sobre la toponímia a l’aeroport que conclou que AENA continua marginant el català en aquest àmbit

Barcelona, 28 d’octubre de 2009.-  La Plataforma per la Llengua ha corroborat, a través dels dos estudis, les mancances en l’ús i presència del català a l’Aeroport de Barcelona. D’una banda, l’estudi Usos lingüístics i presència del català en la retolació comercial de l’Aeroport de Barcelona (descarregueu-vos l’estudi en el següent enllaç: http://www.plataforma-llengua.cat/media/assets/1441/retolaci__aeroport09.pdf) analitza el conjunt d’establiments comercials aeroportuaris que eren oberts durant l’estiu del 2009. El treball posa en evidència l’existència de notables mancances en relació a la presència i ús del català. L’anàlisi s’ha realitzat segons diferents classificacions: per tipologies de rètols, per empreses i calculant la presència de cada llengua analitzada (català, castellà i anglès) sobre el total de rètols que presenten significat lingüístic. També s’han comparat els resultats obtinguts a la Terminal 1 i a la Terminal 2.
 
La primera conclusió és que per tipologies, els rètols dels productes i els de senyalització, d’horaris i d’obertura són els que presenten uns dèficits més destacables pel que fa a la presència del català. Tot i així, en cap de les tipologies de rètols analitzades hi ha una presència plena i normalitzada de la llengua pròpia i oficial del territori on es troba l’aeroport. En segon lloc, i si comparem la presència de les diferents llengües, els resultats ens mostren que la llengua castellana hi té una presència preeminent i àmpliament majoritària, essent present en el 86,5% d’ítems de retolació analitzats, mentre que la presència del català només arriba al 48,8% dels rètols analitzats. Així mateix, la presència del català és inferior a la de l’anglès, que és present en el 59,9% dels rètols. Per tant, cal destacar l’anomalia que suposa que la presència del català sigui inferior a la del castellà i l’anglès, atès que d’aquestes el català és l’única oficial i pròpia del territori on és ubicat l’aeroport.
 
D’altra banda, l’anàlisi per empreses ens ha permès constatar que només en el 20,8% dels establiments hi ha una presència plena i normalitzada de la llengua catalana en la retolació. En canvi, el percentatge d’establiments en què la presència del català és nul·la s’eleva fins al 28,3%. Per tant, un 79,2% dels establiments comercials aeroportuaris que tenen rètols amb significat lingüístic no empren el català en la totalitat de la retolació. En conseqüència, podem afirmar que encara queda un llarg camí per recórrer en la normalització de la llengua catalana en aquest àmbit.Finalment, tot i que s’ha observat una presència creixent del català en els rètols dels nous establiments de la recentment inaugurada Terminal 1, en relació a la Terminal 2, existeixen encara mancances notables que fa que no puguem parlar d’una situació normalitzada. La situació del català en els rètols dels comerços de la Terminal 2 és força més precària i totalment insuficient.
 
Pel que fa al segon estudi, titulat Usos lingüístics i la presència del català a la toponímia emprada a l’Aeroport de Barcelona (descarregueu-vos l’estudi a: http://www.plataforma-llengua.cat/media/assets/1439/toponimia_aeroport09.pdf), constata la nul·la presència del català en els topònims utilitzats als panells informatius i als teleindicadors de trànsit dels vols. La Plataforma per la Llengua ja va elaborar un altre estudi sobre aquesta mateixa temàtica, l’any 2008, en què ja es constava aquesta marginació. Amb l’obertura de la nova Terminal 1 s’ha cregut oportú realitzar una nova actualització per tal de veure si hi ha hagut canvis, i els resultats han estat rotunds: AENA continua marginant el català en la toponímia de l’Aeroport de Barcelona. Els casos més greus de marginació del català els trobem en diverses destinacions de l’àrea lingüística catalana: així, per exemple, en el cas d’Eivissa no s’utilitza mai l’única forma oficial, sempre apareix com a “Ibiza”, i en el cas de Palma, s’utilitza la denominació incorrecta “Palma de Mallorca”. També es remarcable el cas d’Alacant, on només s’utilitza la forma castellana, tot i que la forma catalana és oficial, i l’única pròpia. Pel que fa a les destinacions internacionals, la política de traducció és clara: traduir les destinacions a les formes castellanes si existeix una forma tradicional en aquesta llengua, i en cas contrari mantenir la forma original. En cap cas s’usen les formes catalanes, llevat dels casos en què la forma catalana i la castellana són coincidents (així sempre apareix Milan i no pas Milà o Milano).
 
La Plataforma per la Llengua es va posar en contacte amb les autoritats aeroportuàries per demanar-los explicacions per aquesta política de traducció de les destinacions que margina el català. La resposta del director de l’Aeroport va ser argumentar que s’havia fet d’acord amb les companyies aèries. Citem textualment al director de l’Aeroport de Barcelona: “Pel que fa a la toponímia de les destinacions i la informació dels panells informatius i teleindicadors de vols: la informació que apareix a les pantalles es fa d’acord als criteris establerts per les pròpies companyies aèries i a les seves peticions”. Les indagacions realitzades per la Plataforma per la Llengua desmenteixen aquestes afirmacions, ja que diverses companyies aèries han negat a l’entitat que haguessin demanat la traducció sistemàtica dels topònims al castellà. D’altra banda el Secretari d’Estat d’Afers Constitucionals i Parlamentaris del Govern espanyol justificava, en resposta a una pregunta del grup parlamentari d’ICV feta sobre la qüestió, que “En relación con la toponimia utilizada por Aena para indicar la denominación del aeropuerto de destino, es la oficial indicada en el Registro de Entidades Locales del Ministerio de Administraciones Públicas (Boletín Oficial de las Cortes Generales, sèrie D, 262, 29 de setembre del 2009, pàgina 858)”. En aquest registre, les formes acceptades són Palma i Alicante/Alacant, per tant AENA estaria actuant en contra de la normativa quan empra únicament “Palma de Mallorca” i “Alicante”, i per tant l’afirmació del Secretari és totalment falsa. Per altra banda, el registre només contempla la forma “Ibiza” per al nom de l’illa. Aquesta forma no és l’oficial car el registre no l’ha actualitzat encara per Eivissa i conté, doncs, un error, sobre el qual s’empara Aena per no utilitzar la forma que li correspondria. Finalment, el Registre no conté cap ciutat fora de l’Estat espanyol i per tant el Secretari d’Estat no pot justificar la política de castellanització d’aquestes ciutats basant-se en el Registre. En conseqüència, demanem que les autoritats aeroportuàries de l’Aeroport de Barcelona i el Govern espanyol deixin d’escudar-se en falses afirmacions i emprin les formes catalanes en la toponímia del principal aeroport del país.
 
Els dos estudis posen de relleu les mancances en l’ús i presència de la llengua catalana a l’Aeroport de Barcelona i posen de manifest que la presència normalitzada del català en la retolació dels establiments comercials i en la toponímia encara és una assignatura pendent. La presència plena de la llengua catalana en tots els àmbits de l’Aeroport de Barcelona és un requisit ineludible per aconseguir una normalització lingüística íntegra de la llengua pròpia de Catalunya. Per tant, des de la Plataforma per la Llengua exigim a les autoritats aeroportuàries competents que en garanteixin un ús ple i normalitzat.
 
Per a més informació:
Francesc Reverté
Àrea de Premsa i comunicació
93 321 18 03 / 695 19 59 07
comunicacio@plataforma-llengua.cat

LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA PRESENTA DOS ESTUDIS QUE CORROBOREN LES MANCANCES EN L’ÚS I PRESÈNCIA DEL CATALÀ A L’AEROPORT DE BARCELONA

Barcelona, 23 d’octubre.- Dimecres que ve, dia 28 d’octubre, a partir de les 12 hores, la Plataforma per la Llengua presentarà en roda de premsa a la llibreria de viatges Altaïr (Gran Via, 616, de Barcelona) els estudis Usos lingüístics i presència del català en la retolació comercial de l’Aeroport de Barcelona i Usos lingüístics i la presència del català a la toponímia emprada a l’Aeroport de Barcelona, que analitzen l’ús i la presència del català en aquests dos àmbits de l’Aeroport de Barcelona.

Tots dos estudis posen de relleu les mancances en l’ús i presència de la llengua catalana a l’Aeroport de Barcelona i posen de manifest que la presència normalitzada del català en la retolació dels establiments comercials i en la toponímia encara és una assignatura pendent.

ACTE:

Presentació de dos estudis sobre l’ús i la presència del català a l’Aeroport de Barcelona

 

DIA:
Dimecres, 28 d’octubre de 2009

HORA:
12:00 hores

LLOC:
Llibreria Altaïr (Gran Via, 616, de Barcelona)

 
Hi intervindran:

Daniel Mundet, coordinador de la Plataforma per la Llengua
Bernat Gasull, responsable de l’àrea d’Empresa i consum de la Plataforma per la Llengua
Eloi Torrents, autor dels estudis

Per a més informació:

Francesc Reverté
Àrea de Premsa i Comunicació
93 321 18 03
comunicacio@plataforma-llengua.cat

LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA VALORA POSITIVAMENT L’AVANTPROJECTE DE LLEI DE CINEMA PEL QUE FA ALS DRETS LINGÜÍSTICS DELS ESPECTADORS CATALANS

Assenyala que és un primer pas per acostar-nos a pràctiques ja esteses en els estats democràtics europeus

Barcelona, 21 d’octubre de 2009.- La Plataforma per la Llengua valora positivament l’avantprojecte de Llei del cinema de Catalunya pel que fa a les qüestions relatives als drets lingüístics dels espectadors catalans. L’entitat creu que si l’avanprojecte s’aprova, contribuirà a posar fi a molts anys d’una pràctica i d’una inèrcia discriminatòries. Demana també fermesa i ambició en el debat que s’iniciarà al Parlament de Catalunya.

És per això que la Plataforma per la Llengua vol fer les següents consideracions:

1.      Aquest avantprojecte de llei regula sobre el mercat cinematogràfic en la línia dels estats democràtics europeus. En aquests estats aquesta és una pràctica absolutament legítima i estesa. Celebrem l’avantprojecte de llei, però ens sorprèn que hagi arribat amb anys de retard.

2.      La Plataforma per la Llengua vol posar de manifest que la regulació dels poders públics sobre les dinàmiques del sector cinematogràfic és una pràctica estesa a Europa, i que inclou també la regulació dels usos lingüístics de les pel·lícules que s’exhibeixen a les sales de cinema. La Plataforma per la Llengua ha analitzat els casos de 7 països europeus més el Quebec, que tenen llengües oficials amb menys parlants que la catalana (9.000.000 de parlants) i en els quals s’han constatat diverses legislacions i mesures que regulen i vetllen per la presència d’aquestes llengües al cinema. Per posar un exemple amb molts menys parlants que el català podem esmentar el cas de Letònia (el letó té uns 1.400.000 de parlants, molts dels quals tenen com a primera llengua el rus), on la Llei sobre la llengua estatal aprovada el 9 de desembre de 1999 (art.17.1)diu:

Els llargmetratges cinematogràfics, videofilms i els seus tràilers mostrats en públic han de ser proveïts de veu en off, doblats en la llengua de l’Estat o mostrats amb la pista de so original i subtítols en la llengua de l’Estat d’acord amb el corpus normatiu d’aquesta llengua (el letó).
3.      Així mateix, la Plataforma per la Llengua confirma que en els països plurilingües europeus amb llengües comparables al català, els espectadors tenen garantida l’oferta cinematogràfica en les llengües respectives. A Finlàndia, per exemple, les pel·lícules s’exhibeixen en finès (4.900.000 espectadors potencials), i a les àrees bilingües (finès i suec) o monolingües sueques s’exhibeixen en ambdues llengües, malgrat que aquesta segona representi una població de menys de 300.000 espectadors potencials a Finlàndia. Cal dir que aquestes pràctiques cinematogràfiques, en molts casos, com en aquest, venen reforçades pel suport dels estats i dels organismes públics que vetllen pels drets dels espectadors de veure el cinema en la llengua pròpia.

4.      Per entendre la situació actual del cinema en català, abans que res cal remuntar-nos al context històric del Franquisme, ja que des dels inicis de la dictadura es van aplicar una sèrie de mesures repressores, els efectes de les quals encara perduren avui dia. Es tracta, per exemple, de lleis franquistes com la del cinema de l’any 1941 que, basada en una llei creada per Mussolini, va establir l’obligació per a totes les pel·lícules estrangeres de ser exhibides a tot l’estat únicament en versió doblada espanyola.

5.     Mentre que en altres països amb situacions comparables on ha estat imposada una única llengua, és normalment l’Estat qui estableix les quotes per equiparar els drets de les persones de les altres comunitats lingüístiques, en aquest cas ho ha hagut de fer el Govern català. El suport de l’estat espanyol després de la dictadura per a la presència del català al cinema, i per al respecte dels espectadors, ha estat clarament insuficient fins ara.

6.      La mancança crònica de l’oferta de cinema en català, (3’5% el 2007 a Catalunya), originada pels motius exposats anteriorment, contrasta amb la rendibilitat del cinema a Catalunya. Així doncs, segons l’informe elaborat el 2007 pel Departament de Cultura de la Generalitat, Catalunya ocupava el 2004 la segona posició en la recaptació de cinema per habitant a Europa, darrere d’Irlanda, mentre Espanya n’ocupava l’11a posició. Així mateix, des de l’any 2004 les diferències entre la versió catalana i la castellana es van anar reduint i a l’any 2007 la mitjana d’espectadors a cada sessió de cinema en català ja era més alta (30,95 espectadors) que la xifra d’espectadors per sessió en castellà (28,17 espectadors).

7.      L’avanprojecte de Llei del cinema que s’ha presentat al Parlament, a més d’estar en consonància amb la legislació catalana aprovada l’any 1998, i estar plenament d’acord amb la legislació espanyola vigent,  ha rebut el suport internacional de personalitats diverses com ara el del portaveu de Multilingüisme de la Comissió Europea, Pietro Petrucci, que va elogiar la futura llei i va assegurar que “enriquirà la oferta cultural”.

Per tot això, des de la Plataforma per la Llengua:

▪          Demanem contundència i fermesa al Govern de la Generalitat i al Parlament de Catalunya, per aprovar definitivament la Llei del cinema, desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una inèrcia discriminatòria de difícil justificació en una societat democràtica.

▪          Demanem que la futura Llei del cinema vagi acompanyada de mesures que assegurin l’exhibició de còpies doblades i subtitulades a les sales de Catalunya. Cal establir  un sistema de mesures que porti a un establiment de quotes per assegurar que l’exhibició de cinema en català s’acosti progressivament al 50%. Cal que la llengua catalana estigui present en totes les poblacions de Catalunya i a les hores de màxima assistència al cinema.

▪          Emplacem que la futura Llei de Cinema asseguri la presència del català en les pistes dels DVD i en el cinema que es vendrà en un futur per Internet.

▪          Esperem que el debat que ara s’iniciarà al Parlament de Catalunya introdueixi millores a l’avantprojecte de llei pel que fa al tractament de la llengua catalana en el cinema i el respecte dels espectadors catalans.

▪          La Plataforma per la Llengua presentarà properament un estudi que està elaborant sobre les pràctiques lingüístiques al cinema en diversos països europeus, Quebec i Catalunya. Aquest estudi es difondrà  entre el sector cinematogràfic i audiovisual, s’enviarà al Govern de Catalunya, i també als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya.

▪          La Plataforma per la Llengua continuarà treballant per assegurar el dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre cinema en català, amb accions de sensibilització com el clip El català al cinema? Missió impossible que trobareu a www.plataforma-llengua.cat/cinema/elsGomis.html. Podeu trobar també més informació en el document Conclusions del treball sobre cinema i llengua catalana, que podeu veure al nostre web, en concret al següent enllaç, www.plataforma-llengua.cat/estudis_i_publicacions/interior/2, i que van signar diversos agents polítics i socials.

Per a més informació:

Francesc Reverté
Àrea de premsa i comunicació
93 321 18 03 / 695 19 59 07
comunicacio@plataforma-llengua.cat

Enguany repetirem i portarem la nostra taula informativa a la ja tradicional botifarrada popular que Esquerra de Canet de Mar organitza cada any el 12 d’octubre. Aquest any l’horari serà de 10 del matí a 2/4 de 2 del migdia i el lloc el mateix, la riera Sant Domènec, davant la biblioteca municipal.

A la nostra taula trobareu el darrer número de la revista de l’entitat, La Corbella, i les principals publicacions editades fins al moment, així com una àmplia col·lecció d’adhesius per fomentar el català entre la població i diferents articles que tindrem a la venda amb la mateixa finalitat.

El proper dissabte 10 d’octubre a 2/4 de 8 del vespre a l’aula magna de l’Escola de Teixits de Punt de Canet de Mar tindrà lloc una xerrada sobre el domini .cat, el domini a la xarxa d’internet de la comunitat lingüística i cultural catalana.

L’acte està organitzat conjuntament per les seccions locals de la Plataforma per la Llengua i d’Esquerra Republicana de Catalunya, i la col·laboració de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Canet de Mar.

Els ponents de la xerrada seran els periodistes Vicent Partal, Director de VilaWeb i considerat un dels pioners de la xarxa internet als Països Catalans, i Saül Gordillo, conegut blocaire i autor del llibre “Nació.cat”.

Nokia afirma a la Plataforma per la Llengua que ja té els 100% dels mòbils nous en català

Barcelona, 28 de setembre de 2009.- Tot i les mancances ben evidents pel que fa a la consideració del consumidor català per part de les companyies operadores (amb tímids avenços puntuals que regularment ens van comunicant els usuaris), la presència del català va augmentant en els terminals de telefonia mòbil. L’empresa Nokia ha anunciat que ja té la totalitat dels seus nous models de mòbil en català. Així ho ha comunicat en una carta que ha fet arribar a la Plataforma per la Llengua com a resposta a les reiterades peticions de l’entitat i a les campanyes de sensibilització que hem endegat des de fa anys amb aquesta i altres companyies.

Arran de la presentació de l’estudi El català a la telefonia mòbil 2007-2009 que va tenir lloc el maig passat, l’entitat es va posar en contacte amb les tres primeres companyies de telefonia mòbil, Movistar, Vodafone i Orange, i amb els principals fabricants de telefonia mòbil. Després d’aquests contactes, destaquem la reacció de Nokia, que en la carta que ha enviat a l’entitat ha comunicat que en aquest moments el 100% dels seus dispositius venuts en el mercat tenen l’opció idiomàtica en català. A més, Nokia facilita el programari per tal d’actualitzar els dispositius antics per incloure la nostra llengua.

Aquests avenços, constatables també en la majoria de fabricants, no es veuen gaire reflectits en les grans operadores de telefonia mòbil. Els serveis d’atenció al client, bústies de veu, missatges de la companyia, publicitat pel mòbil o fins i tot en el web hi ha força mancances lingüístiques. De fet, cap dels webs generals de Movistar, Orange i Vodafone inclouen el català, per bé que els usuaris han detectat millores en els serveis de Vodafone, inclosa l’àrea específica de clients del web. Cal tenir en compte que operadors com RACC, Eroskimobil o Pepephone sí que tenen el web plenament en català en els serveis de mòbil que ofereixen.

Per a més informació, us adjuntem l’estudi realitzat per la Plataforma per la Llengua el mes de maig passat.

Per a més informació:

Francesc Reverté
Àrea de comunicació
Telèfon: 93 321 18 03 / 695 19 59 07
comunicacio@plataforma-llengua.cat

LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA PORTA LA SEVA CAMPANYA “EL CATALÀ SUMA” ALS AUTOBUSOS DE BARCELONA
 
La campanya, que vol recordar que, malgrat la seva vitalitat, la llengua catalana encara no està normalment reconeguda ni té el suport que li pertoca, es publicitarà a partir de dilluns en quatre autobusos de la ciutat

Barcelona, 18 de setembre de 2009.- La Plataforma per la Llengua portarà a partir de dilluns que ve, 22 de setembre, el missatge “El català suma” als autobusos de la ciutat de Barcelona, en una nova etapa d’aquesta campanya, que té com a objectiu donar a conèixer mitjançant diverses dades estadístiques i comparatives la situació del català en diferents àmbits de la societat i recordar que  l’ús i la presència de la llengua catalana en qualsevol àmbit sempre suma, perquè és futur, vida en comú i progrés: per exemple, un nouvingut que adopta el català millora les seves oportunitats laborals i s’incorpora plenament com a membre de la nostra societat; una empresa que etiqueta i ofereix els seus serveis en català s’adapta amb més precisió al seu mercat objectiu i incrementa la satisfacció dels clients, etc.

La campanya també pretén denunciar que una llengua que suma com el català encara es troba molt lluny del reconeixement de què gaudeixen en el context de la Unió Europea i dels països de tradició democràtica les llengües amb pes demogràfic i comercial similar. La campanya vol també obtenir la implicació de tothom perquè posi el seu gra de sorra per millorar aquesta situació. La primera fase de la campanya es va endegar el passat mes de juliol amb tot un seguit de dades que mostraven la situació del català al cinema; la segona part es va llançar amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya i durarà fins a final de mes, i se centrarà a reclamar l’increment del pes de la nostra llengua en el sector empresarial i socioeconòmic.

Precisament, els missatges que es publicitaran a partir de dilluns en les línies 17, 22, 24 i 33 de la xarxa d’autobusos municipals, remarquen la inexplicable desigualtat legislativa del català respecte al castellà: mentre que a Catalunya hi ha com a mínim 156 disposicions legals que obliguen l’etiquetatge i les instruccions dels productes en castellà, només n’hi ha 1 que faci el mateix amb el català. És a dir, més d’un 99% de les lleis que obliguen a emprar una llengua en la informació dels productes distribuïts a Catalunya hi obliguen únicament el castellà. El marc legal, doncs, discrimina els consumidors catalans, és clarament desfavorable per a la nostra llengua en l’àmbit socioeconòmic, i encara es troba molt lluny de la consideració que gaudeixen les altres llengües europees amb un pes de mercat similar a la nostra. Mentre el català suma i proporciona valor afegit a empreses i consumidors, l'actitud lingüistica de l'Estat espanyol en el marc socioeconòmic es basa en la resta i la divisió.

Malgrat això, cada dia més empreses estan conscienciades del valor que té adreçar-se als consumidors en la seva pròpia llengua. Així, no hi ha a la Unió Europea cap llengua no obligatòria en l’etiquetatge tan present com el català. Ja etiqueten en català 5 de les 8 principals empreses de begudes amb seu a Catalunya; la totalitat de les empreses que embotellen llet a Catalunya llevat d’una; i totes les empreses catalanes productores de cervesa. Pràcticament es pot trobar qualsevol tipus de producte de gran consum en la nostra llengua.
 
En aquest sentit, “El català suma” desplega tot de missatges i xifres que posen de manifest, d’una banda, la vigència i pes específic del català en l’àmbit internacional i en molts sectors econòmics i culturals i, de l’altra, la discriminació que la nostra llengua encara experimenta en alguns sectors. Per això, la campanya pretén tant explicar amb xifres la situació actual de la llengua catalana a la ciutadania com generar debat i reflexió i incitar a actuar per millorar-ne els aspectes més negatius: a sumar pel català. Fins a final d’any, se succeiran més accions que mostraran dades similars en relació a d’altres sectors, totes seguint la mateixa imatge, que representa una mena de joc de construccions tipus Lego. Aquesta tipografia modular simbolitza una idea força que dóna continuïtat a la campanya: la llengua la fem entre tots, peça a peça, i l’aportació de tothom suma fins a aconseguir que el català es trobi en la situació que li pertoca. L’eina principal a través de la qual es desenvoluparà la campanya és el web www.elcatalasuma.cat, però les diferents dades i missatges aniran apareixent en diversos suports gràfics i publicitaris durant tot aquest temps. El llançament d’aquesta nova campanya coincideix amb la celebració del quinzè aniversari de l’entitat, una trajectòria farcida d’èxits que l’any passat va rebre el reconeixement del Premi Nacional de Cultura a la Projecció Social de la Llengua Catalana, atorgat per la Generalitat de Catalunya.

Si hi esteu interessats, a partir de dilluns disposarem d’imatges dels autobusos que portaran la campanya.

Per a més informació:
Francesc Reverté
Àrea de comunicació
Telèfon: 93 321 18 03 / 695 19 59 07

comunicacio@plataforma-llengua.cat

El proper divendres 18 de setembre a 2/4 de 8 del vespre, a la sala del primer pis de la Casa-Museu Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar, la territorial del Maresme de la Plataforma per la Llengua, presentarem una conferència sobre les diferents variants del català a càrrec de la Doctora en Filologia Catalana, Montserrat Alegre.
Actualment Alegre és professora d’un IES i fora d’hores es dedica a investigar sobre la història de la llengua i dialectologia.

Un any més la territorial del Maresme de la Plataforma per la Llengua ha estat present a les ofrenes florals fetes a la Plaça dels Països Catalans d'Arenys de Mar i a la Plaça 11 de setembre de Canet de Mar, en commemoració de la Diada Nacional de Catalunya.

LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA LLANÇA PER LA DIADA LA SEGONA PART DE LA SEVA CAMPANYA “EL CATALÀ SUMA”, EN QUÈ ES DENUNCIA LA SITUACIÓ DEL CATALÀ EN EL MÓN EMPRESARIAL

La campanya vol recordar que, malgrat la seva vitalitat, la llengua catalana encara no està normalment reconeguda ni té el suport que li pertoca. La campanya reclama la implicació de tothom per millorar aquesta situació
 
L’11 de setembre l’entitat participarà en l’ofrena floral, organitzarà una xerrada sobre el català al món universitari i muntarà parades amb material al passeig Lluís Companys, al Fossar de les Moreres i al monument de Rafael Casanova
 
Barcelona, 10 de setembre de 2009.- La Plataforma per la Llengua llançarà demà amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya la segona part de la seva campanya “El català suma”, que es va endegar el passat mes de juliol i que suposa un nou pas en la tasca que l’organització porta realitzant des de fa ja 15 anys. La campanya té com a objectiu donar a conèixer mitjançant diverses dades estadístiques i comparatives la situació del català en diferents àmbits de la societat i, tot seguit, recordar que la nostra llengua encara es troba molt lluny del reconeixement de què gaudeixen en el context de la Unió Europea i dels països de tradició democràtica les llengües amb pes demogràfic i comercial similar. La campanya pretén també obtenir la implicació de tothom perquè posi el seu gra de sorra per millorar aquesta situació. Al juliol, es van fer públiques tot un seguit de dades que mostraven la situació del català al cinema; ara, la campanya se centra a reclamar l’increment del pes de la nostra llengua en el sector empresarial i socioeconòmic.
 
Des del passat mes de juliol, la campanya desplega tot de missatges i xifres que posen de manifest, d’una banda, la vigència i pes específic del català en l’àmbit internacional i en molts sectors econòmics i culturals i, de l’altra, la discriminació que la nostra llengua encara experimenta en alguns sectors. Per això, la campanya pretén tant explicar amb xifres la situació actual de la llengua catalana a la ciutadania com generar debat i reflexió i incitar a actuar per millorar-ne els aspectes més negatius: a sumar pel català. La campanya inclou diverses accions al llarg de l’any que posen de relleu dades lingüístiques sobre diversos àmbits de la societat. La primera acció va remarcar la desigualtat entre el català i el castellà al cinema, i ara la campanya se centra en el món empresarial: en aquest sentit, la campanya explica que el català experimenta una inexplicable desigualtat legislativa amb el castellà: mentre que a Catalunya hi ha com a mínim 156 disposicions legals que obliguen l’etiquetatge i les instruccions dels productes en castellà, només n’hi ha 1 que faci el mateix amb el català. És a dir, més d’un 99% de les lleis que obliguen a emprar una llengua en la informació dels productes distribuïts a Catalunya hi obliguen únicament el castellà. El marc legal, doncs, és clarament desfavorable per la nostra llengua en l’àmbit socioeconòmic i encara es troba molt lluny de la consideració que gaudeixen les altres llengües europees amb un pes de mercat similar a la nostra.
 
Malgrat això, cada dia més empreses estan conscienciades del valor que té adreçar-se als consumidors en la seva pròpia llengua. Així, no hi ha a la Unió Europea cap llengua no obligatòria en l’etiquetatge tan present com el català. Ja etiqueten en català 5 de les 8 principals empreses de begudes amb seu a Catalunya; la totalitat de les empreses que embotellen llet a Catalunya llevat d’una; i totes les empreses catalanes productores de cervesa. Pràcticament es pot trobar qualsevol tipus de producte de gran consum en la nostra llengua.
Fins a final d’any, se succeiran més accions que mostraran dades similars en relació a d’altres sectors, totes seguint la mateixa imatge, que representa una mena de joc de construccions tipus Lego. Aquesta tipografia modular simbolitza una idea força que dóna continuïtat a la campanya: la llengua la fem entre tots, peça a peça, i l’aportació de tothom suma fins a aconseguir que el català es trobi en la situació que li pertoca. L’eina principal a través de la qual es desenvoluparà la campanya és el web www.elcatalasuma.cat, però les diferents dades i missatges aniran apareixent en diversos suports gràfics i publicitaris durant tot aquest temps. El llançament d’aquesta nova campanya coincideix amb la celebració del quinzè aniversari de l’entitat, una trajectòria farcida d’èxits que l’any passat va rebre el reconeixement del Premi Nacional de Cultura a la Projecció Social de la Llengua Catalana, atorgat per la Generalitat de Catalunya.
 
Aquesta, però, no serà l’única acció que durà a terme la Plataforma per la Llengua per la Diada. L’entitat participarà en la tradicional ofrena floral al monument de Rafael de Casanova i, cap al migdia, organitzarà una xerrada amb el títol “A la universitat, en català” a la carpa situada al passeig de Lluís Companys, en el marc de la Mostra d’entitats dels Països Catalans. A més, l’organització tindrà parades de distribució de material en diversos punts del territori. A Barcelona, hi haurà parades a l'Arc de Triomf (tot el dia), a la Ronda de Sant Pere, davant del monument de Rafael Casanova (matí) i al Fossar de les Moreres (matí). També hi haurà ofrenes florals a Canet de Mar (a la plaça 11 de setembre, a les 11 del matí) i a Arenys de Mar (a la Plaça dels Països Catalans, també a les 11 del matí).
 
 
Per a més informació:
Francesc Reverté
Àrea de comunicació
Telèfon: 93 321 18 03 / 695 19 59 07
comunicacio@plataforma-llengua.cat

Enguany la territorial de la Plataforma per la Llengua del Maresme us tenim preparades un parell de molt bones actuacions, en el que serà el quart any de la nostra participació a la festa sardanística de Canet de Mar, la Gran Nit de la Sardana.

El divendres 21 d’agost a les vuit del vespre us presentarem l’actuació del Grup Sant Jordi, format per Carles Santiago i Lluís Alcalà, que oferiran un concert de música catalana, sardanes, havaneres i temes variats instrumentals i vocals.

I per el dissabte 22 d’agost a dos quarts de set una actuació molt espectacular, la dels Falcons de Barcelona i el seu grup de grallers que acompanyaran les figures durant l’actuació de la colla amb tot un seguit de cançons vàries.

LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA VALORA ELS SEUS 15 ANYS D’HISTÒRIA I PRESENTA UNA NOVA CAMPANYA, “EL CATALÀ SUMA!”, QUE TÉ L’OBJECTIU DE SENSIBILITZAR I IMPLICAR LA CIUTADANIA EN LA NORMALITZACIÓ DEL CATALÀ

Barcelona, 7 de juliol de 2009.- La Plataforma per la Llengua presentarà el pròxim divendres 10 de juliol a les 12.00 h a  la sala B dels cinemes Verdi Park de Barcelona (C/ Torrijos, 49) una nova i imaginativa campanya de sensibilització que, amb el lema “El català suma”, vol sensibilitzar sobre el fet que utilitzar el català sempre proporciona valor afegit i reclamar la implicació de tothom per millorar la situació de la nostra llengua en determinats àmbits de la societat, com ara el cinema.

La campanya es llança coincidint amb la commemoració dels 15 anys de l’organització. En aquest sentit, durant la presentació també es farà una valoració de la feina feta i dels èxits aconseguits durant aquests 15 anys d’història.

 

CONVOCATÒRIA DE PREMSA
 
 
DIA:
 Divendres, 10 de juliol de 2009
  HORA:
 12:00 hores
 
LLOC:
 Sala B dels cinemes Verdi Park de Barcelona (C/ Torrijos, 49)

Hi intervindran:

Martí Gasull, portaveu de la Plataforma per la Llengua

Sònia Llinàs, membre del Secretariat de la Plataforma per la Llengua
 
 

Per a més informació:

Francesc Reverté
Àrea de Premsa i Comunicació
93.321.18.03
comunicacio@plataforma-llengua.cat

AENA CONTINUA IGNORANT LA LLENGUA CATALANA EN ELS NOMS DE LES DESTINACIONS DE LA NOVA TERMINAL-1 DE L’AEROPORT DEL PRAT
 
 
Les mancances es detecten tant en topònims que designen destins de parla catalana on el català és llengua oficial (“Ibiza”, “Alicante”) com també en destinacions de fora del domini lingüístic català, que únicament apareixen traduïdes en la seva forma castellana (“Munich”, “Atenas”, “Bruselas”)
 
 
Barcelona, 17 de juny del 2009.- L’obertura de la nova Terminal-1 de l’Aeroport del Prat torna a posar de manifest la inexistent presència del català en la toponímia als panells informatius del trànsit de vols i als teleindicadors. En un recent estudi de la Plataforma per la llengua, La presència del català a la toponímia de l’aeroport de Barcelona, es constatava la situació desfavorable que pateix el català en aquest àmbit (www.plataforma-llengua.cat/doc/toponimia_aeroport.pdf). Tot i que des de la Plataforma per la Llengua es va alertar a les autoritats competents d’aquestes mancances, instant-los a revertir aquesta situació, s’ha pogut constatar com en l’obertura de la nova Terminal-1 no s’han corregit aquestes deficiències: els topònims de les destinacions que apareixen als panells informatius del trànsit de vols i als teleindicadors només els trobem en llengua castellana llevat dels casos en que no existeix traducció en aquesta llengua, i en els casos en que la forma castellana coincideix amb la forma catalana, exceptuant el cas de La Corunya, on s’utilitza la denominació oficial en llengua gallega: “A Coruña”.
 
Els casos més destacables d’exclusió de la llengua catalana els trobem en els topònims que designen destinacions de parla catalana i on aquesta és llengua oficial, com en els casos d’Eivissa i Alacant, que tan sols apareixen anunciats als panells i teleindicadors com “Ibiza” i “Alicante”. Cal recordar que en el cas de la localitat d’Eivissa, l’única forma oficial del topònim és la forma en català. En el cas de la ciutat de Palma, l’aeroport designa la destinació amb el terme “P. Mallorca”, una denominació errònia de la ciutat, ja que l’únic nom oficial és “Palma”.
 
En referència als topònims de les destinacions ubicades fora del domini lingüístic de la llengua catalana, aquests apareixen traduïts al castellà. Exemples paradigmàtics d’aquesta situació els trobem en destinacions com Munic, Atenes o Brussel·les, que tan sols apareixen traduïdes en la seva forma castellana (“Munich”, “Atenas”, “Bruselas”), i que tampoc són anunciades en la seva llengua originària ni traduïdes a la forma catalana, malgrat que en totes aquestes localitats existeix una denominació tradicional en la nostra llengua.  
 
Per altra banda, també s’ha corroborat que en la pàgina web de l’Aeroport de Barcelona, tot i disposar d’una versió en català, els noms de les destinacions segueixen els mateixos criteris que en els panells de vols i els teleindicadors: o sigui, no es respecten les denominacions en llengua catalana, ni tan sols en aquells casos on el català és oficial en el lloc de destinació.
 
Des de la Plataforma per la Llengua lamentem profundament l’actitud d’AENA pel que fa a la presència del català en l’ús de la toponímia en les terminals de l’Aeroport del Prat, i més concretament, en la nova Terminal-1. Tot i que s’ha informat a les autoritats competents d’aquest tracte desigual envers la llengua catalana, AENA no mostra símptomes de voler rectificar aquesta situació incoherent i contrària als principis de drets i de reconeixement lingüístic. La Plataforma per la Llengua continuarà treballant per aconseguir que es realitzin les correccions pertinents per tal de garantir un ús normalitzat de la llengua catalana en el principal aeroport del país.
 
 
 
Per a més informació:
Francesc Reverté
Àrea de Premsa i comunicació
93.321.18.03
comunicacio@plataforma-llengua.cat

ES PRESENTA UNA GUIA DE BONES PRÀCTIQUES PEL QUE FA A L’ÚS DEL CATALÀ A L’EMPRESA
 
El treball descriu la situació del mercat català i llança diverses propostes de bones pràctiques classificades per àmbits. L’objectiu és fornir a l’empresa d’eines per tenir en compte els consumidors i consumidores catalans i, alhora, facilitar el consum segons un model responsable de relació amb l’empresa
 
Barcelona, 18 de juny de 2009.- L’Agència Catalana de Consum, a partir d’un encàrrec realitzat a la Plataforma per la Llengua, ha editat la guia que porta per títol: Proposta per a l’establiment d’un Codi de bones pràctiques a l’empresa en relació amb l’ús del català en els productes i serveis que s’ofereixen a les persones consumidores.
 
L’objectiu d’aquest treball, que s’ha presentat avui en roda de premsa, és fornir a l’empresa d’una eina útil per relacionar-se amb els consumidors i consumidores catalans de manera que aquests siguin tinguts en compte, tractant-los com a mercat que existeix. A la vegada també pot facilitar el coneixement per part de les persones consumidores en allò que hauria de ser un model responsable de relació amb l’empresa.
 
La guia, després d’una part introductòria en què descriu la situació del mercat català (importància del consumidor català com a mercat, evolució del català en el món socioeconòmic o situació legal en els contextos comparables), llança un seguit de propostes de bones pràctiques classificades per àmbits. Així, s’informa del marc legal corresponent i es fan propostes d’actuacions sobre l’atenció oral i escrita, la publicitat, els catàlegs, els prospectes i documents d’ofertes de serveis diversos, l’etiquetatge i instruccions de productes, la retolació i cartelleria, la megafonia, els webs, els contractes i factures o els tractaments d’informacions vàries.
 
El llibre també inclou un apartat amb la descripció de bones pràctiques per a alguns sectors concrets d’activitat que s’han cregut interessants de remarcar: bars i restaurants, entitats financeres i d’assegurances, agències de viatges, empreses de transports, telecomunicacions, productes informàtics, etc.
 
▪          Podeu descarregar-vos la guia a: www.plataforma-llengua.cat/doc/codi_bones_practiques.pdf  
 
▪          D’altra banda, el llibre també fa una proposta de deu preceptes generals que es consideren bàsics pel que fa a l’ús del català per part de l’empresa, que també podeu veure en el següent treball de la Plataforma per la Llengua:
www.plataforma-llengua.cat/doc/decaleg_bones_practiques.pdf.
 
 
 
Per a més informació:
Francesc Reverté
Àrea de Premsa i comunicació
93.321.18.03
comunicacio@plataforma-llengua.cat

El passat dissabte 25 d'abril '09 vam poder gaudir un cop més amb en Víctor Alexadre quan ens va fer la presentació del seu llibre "Nosaltres els catalans" al C.C. Calisay d'Arenys de Mar.

Amb força assistència de públic la presentació va acabar amb un interessant col·loqui entre tots els assistents.

El passat divendres, 24 d’abril, la Plataforma per la Llengua del Maresme va organitzar a la casa-museu Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar la conferència “La Bressola, escoles catalanes de la Catalunya del Nord”. Els ponents van ser en Joan Pere Le Bihan, Director General de la Bressola, i l’Oriol Ferran un dels promotors del projecte Musiquetes.cat, musiquetes per a la Bressola. A més a més, l’acte va comptar amb la presència del regidor de Cultura de l’Ajuntament de Canet de Mar, l’Òscar Figuerola.

A la xerrada van assistir més d’una trentena de persones. En primer lloc, el senyor Le Bihan va parlar de la xarxa d’escoles catalanes “la Bressola” al territori de la Catalunya Nord que tenen com a objectiu reviscolar la llengua en aquesta part del nostre país. Els inicis de la Bressola foren complicats i passaren per grans dificultats econòmiques fins que se’ls reconegué el concert l’any 1995. Des d’aleshores el creixement de centres educatius i d’alumnat ha crescut de forma exponencial.

La Bressola és una xarxa d’escoles catalanes que apliquen la immersió en català. Aquest sistema d’immersió, que és un exemple a imitar, aconsegueix uns  resultats excel·lents fent del català la llengua vehicular dels nins i les nines tant a l’aula com al pati.

La Bressola no només és exitosa pel que fa a encomanar la llengua als seus alumnes, també ho és perquè ha obert el debat sobre la recuperació de la llengua a la Catalunya Nord i mica en mica es donen passos en aquesta direcció. En paraules del president del Barça Joan Laporta “la Bressola és més que una escola”.

Per una altra banda, l’arenyenc Oriol Ferran va presentar el projecte musical musiquetes per a la Bressola, un conjunt de peces musicals tradicionals versionades per grans músics dels Països Catalans, que pretén ser una eina pedagògica i donar a conèixer la tasca de la Bressola.

Posteriorment els assistents van gaudir d’un pica-pica i van poder seguir conversant amb  els ponents.

El punt negatiu de la jornada el van protagonitzar la policia espanyola  que va retenir en Joan Pere Le Bihan al pas de la Jonquera quan aquest es dirigia a Perpinyà. Els agents, que no tenen competències en trànsit, van considerar molt greu que el Director General de la Bressola portés l’adhesiu CAT a la matrícula del cotxe.

El proper dissabte dia 25 d'abril a 2/4 de 10 del vespre gaudirem un any més del CORREFOC PER LA LLENGUA pels carrers de la vila d'Arenys de Mar.
Us convidem doncs a venir a la Plaça de l'Església per a seguir els diables fins a arribar al Xifré on farem un final espectacular que no us podeu perdre.

El proper dissabte 25 d'abril a les 7 del vespre farem la presentació del llibre "Nosaltres, els catalans" amb el seu autor, en Víctor Alexandre, a la Sala Noble del C.C. Calisay d'Arenys de Mar

En aquest llibre Víctor Alexandre conversa amb vint nous catalans dels cinc continents: Patrícia Gabancho, Najat El Hachmi, Sam Abrams, Matthew Tree, Asha Miró i Txiki Begiristain, entre d'altres.

Procedents dels cinc continents, els vint personatges d'aquest llibre ens demostren que no cal néixer en un país per estimar-lo. Cap d'ells no ha nascut als Països Catalans i, això no obstant, sense renunciar als seus orígens, tots vint hi han fet arrels, ja sigui al Principat, a la Catalunya del Nord, al País Valencià o a les Illes. El cas del senegalès Mbaye Gaye, per exemple, agredit per la policia per mantenir-se ferm parlant català, és corprenedor. A través de l'amor amb què parlen de la seva terra materna i del coneixement que tenen de la nostra, tots ells ens fan comprendre que la limitació no és mai geogràfica, sinó mental. Les pàgines d'aquest llibre parlen del dret a viure a qualsevol lloc del planeta i del deure de respectar la llengua i la cultura de la societat d'acollida.

El divendres 24 d’abril a dos quarts de vuit del vespre farem una xerrada sobre la Bressola, les escoles catalanes de la Catalunya Nord. L’acte comptarà amb la presència de Joan Pere Le Bihan, Director General de la Bressola, de l’Òscar Figuerola regidor de Cultura, Urbanisme i Comunicació de l’Ajuntament de Canet de Mar, i també d’Oriol Ferran d’Arenys.org que ens parlarà del projecte de les “Musiquetes per a la Bressola”.
 
L’acte es realitzarà a la sala del primer pis de la Casa-Museu Lluís Domènech i Montaner, xamfrà rieres Gavarra i Buscarons de Canet de Mar.

Enguany la Plataforma per la Llengua Maresme tindrà la ja habitual carpa a la riera Sant Domènec de Canet de Mar, en la que serà la VII edició d’aquesta Mostra d’Entitats del poble i a la que participem des de la IV edició de l’any 2006.

Com cada any us oferirem les darreres publicacions de la Plataforma, una col•lecció molt amplia d’adhesius per la nostra llengua i productes de l’entitat per promoure el català com les noves samarretes, motxilles i gorres.

Aquest any a més a més us podrem obsequiar amb el cd “Musiquetes per a la Bressola”. Podeu trobar informació d’aquest projecte musical a la web de musiquetes.cat a més a més de les cançons en diferents formats, les lletres i les darreres novetats d’aquest enriquidor i ambiciós projecte lúdic i educatiu per a infants, però també per els més grans.

Us esperem el dissabte 18  i el diumenge 19 d’abril. No deixeu de visitar-nos a la carpa. Us esperem !

LA PRESÈNCIA DEL CATALÀ MILLORA EN LA COMUNICACIÓ DE LES GRANS SUPERFÍCIES COMERCIALS I SUPERMERCATS

El 91% de les empreses observades per la Plataforma per la Llengua utilitzen el català en els catàlegs de productes. Tot i l’avenç generalitzat, l’organització denuncia que encara hi ha incompliments de la Llei de Política Lingüística per part de Conforama, Alcampo, Sabeco, Lidl, Leroy Merlin i AKI Bricolatge

Barcelona, 27 de desembre de 2009.- La Plataforma per la Llengua ha detectat millores en els últims mesos en la presència del català en les grans superfícies comercials i supermercats. L’organització, que fa un any va presentar l’estudi El català en els catàlegs dels grans establiments comercials i supermercats, a Catalunya, elaborat el 2007 i que també analitzava la retolació dels establiments, els rètols dels productes, l’etiquetatge de marques pròpies i les pàgines electròniques, ha avaluat les millores produïdes en el sector durant els darrers mesos, i les conclusions són positives: del total d’aquests elements observats en 36 marques d’establiments hi ha hagut 20 canvis positius i 3 de negatius des de finals del 2007. En conjunt, el número d’empreses observades que utilitza el català en els catàlegs, de forma total o parcial, ha augmentat respecte el 2007, passant del 74% al 91% (vegeu el gràfic adjunt).

Respecte el 2007, el català en els catàlegs de productes ha estat introduït per primer cop i de forma generalitzada a les empreses AKI, Bauhaus i FNAC. IKEA, que ja utilitzava el català en part dels catàlegs, ara també ho fa de forma generalitzada i el 2008, per primer cop, ha repartit el catàleg de temporada a les llars en català. Encara hi ha, però, una minoria de 5 cadenes d’establiments (d’un total de 36 analitzades) que en general segueixen incomplint la Llei de Política Lingüística, que estableix que com a mínim aquesta informació hauria de ser en català: Alcampo i Sabeco (del Grup Auchan) més Lidl, que l’utilitzen testimonialment alguna vegada, i Leroy Merlin i Conforama, que no l’utilitzen mai.

També hi ha hagut avenços importants en la presència del català en la retolació dels establiments i en els rètols d’informació dels productes (cartells més o menys petits en els establiments a sota o al costat del producte que n’indica el preu i les característiques), elements que han d’ésser com a mínim en català segons la Llei de Política Lingüística. IKEA i Consum, que el 2007 no utilitzaven el català en els rètols d’informació dels productes, ara en fan un ús generalitzat; també en fa un ús general els supermercats Dia, que el 2007 només l’utilitzava parcialment; Eroski i Bauhaus no incorporaven el català en aquests rètols i ara en fan un ús parcial. FNAC i Decathlon han generalitzat la presència del català en els rètols d’informació dels productes i en la retolació dels establiments (amb excepcions). En canvi, continua havent-hi empreses que pràcticament sempre incompleixen la Llei en els rètols d’informació dels productes: Alcampo i Sabeco (grup Auchan), Leroy Merlin i AKI.

Pel que fa a les pàgines web i serveis electrònics, Mercadona, IKEA i El Corte Inglés han reduït la presència del català, mentre que Decathlon l’ha incorporat de forma generalitzada al web (excepte en la venda en línea) i FNAC l’ha introduït per primer cop, de forma testimonial.

La Plataforma per la Llengua felicita a les empreses que, des del 2007, han decidit complir la Llei de Política Lingüística i millorar l’atenció al client. A més, l’organització anima a continuar avançant a totes les empreses que encara no fan un compliment general d’aquesta llei per tal de millorar la qualitat en el servei i millorar la responsabilitat empresarial respecte la societat. Per altra banda, la Plataforma per la Llengua lamenta que encara hi hagi empreses que no han avançat gens en el compliment de la Llei de Política Lingüística, 11 anys després de la seva aprovació, i continuen tractant de manera diferenciada el consumidor català respecte als de la resta de la unió Europea, obviant una llengua com el català. La Plataforma per la Llengua ofereix el seu assessorament a les empreses i mediació amb els consumidors per tal de resoldre els conflictes que actualment generen les infraccions dels drets lingüístics.

Podeu consultar l’estudi del 2007 a: www.plataforma-llengua.cat/doc/estudi_catalegs.pdf.

Per a més informació:

Àrea de comunicació

Telèfon: 93.321.18.03
comunicacio@plataforma-llengua.cat

Plataforma per la Llengua
Diputació, 276. Planta baixa
08009 Barcelona
93 321 18 03
info@plataforma-llengua.cat
www.plataforma-llengua.cat

Premi Nacional de Cultura 2008
A la Projecció Social de la Llengua Catalana

L’ESTUDI LA PRESÈNCIA DEL CATALÀ A LA TOPONÍMIA DE L’AEROPORT DE BARCELONA, DE LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA, DENUNCIA LES MANCANCES DEL CATALÀ EN EL PRINCIPAL AEROPORT DE CATALUNYA

Barcelona, 25 de febrer de 2009. - L’estudi, realitzat per la Plataforma per la Llengua durant el desembre de 2008, remarca que a l’aeroport de Barcelona la presència del català en la toponímia de les destinacions és inexistent i que en la megafonia, la retolació i les senyalitzacions la llengua catalana s’utilitza de manera parcial o com a llengua secundària. Els topònims de les destinacions que apareixen als panells informatius del trànsit de vols només són en castellà, llevat del cas de “La Corunya” i dels casos en què no existeix traducció al castellà i, per tant, s’utilitza el nom d’origen del lloc. Això succeeix també quan les destinacions són a territoris de parla catalana, com és el cas d’ “Eivissa” i “Alacant”, que apareixen anunciades als panells únicament en la forma castellana “Ibiza” i “Alicante”.

Aquesta és una de les mancances en l’ús del català que posa de relleu l’estudi realitzat per la Plataforma per la Llengua, amb el títol La presència del català a la toponímia de l’aeroport de Barcelona (desembre 2008), disponible al següent enllaç www.plataforma-llengua.cat/doc/toponimia_aeroport.pdf. L’estudi mostra com a l’aeroport del Prat de Barcelona l’ús del català no està normalitzat malgrat que aquesta és l’única llengua pròpia i oficial del territori on es troba.

Als panells i teleindicadors del trànsit aeri, les destinacions s’anuncien només en llengua castellana quan existeix una forma tradicional en aquesta llengua (excepte en el cas de “La Corunya”, que s’anuncia amb la forma gallega “A Coruña”). En són exemples “Nueva York”, “Moscú”, “Bruselas”, “Milan”, “Atenas”, “Estocolmo”, “Hamburgo”, “Nápoles”, “Niza”, “Oporto”, “Turín”... Fins i tot, quan els topònims tenen una única forma oficial en català, també s’opta per la forma en castellà. Aquest és el cas de l’ús del topònim “Ibiza” en lloc d’ “Eivissa”.

Pel que fa a la presència del català a la megafonia, els avisos enregistrats són en català, castellà i anglès, però, en canvi, els avisos en directe són només en castellà i anglès i, rarament, també en català. Per altra banda, en alguns cartells de les terminals hi manca el català; en les indicacions bàsiques en trilingüe, majoritàries a tot l’aeroport, el català hi és present però com a llengua secundària, amb el castellà destacat amb un format diferenciat (en groc i negreta).

Segons conclou l’estudi, la presència del català a l’actual aeroport de Barcelona presenta força mancances, sobretot pel que fa a la toponímia de les destinacions. Ara com ara, un usuari català de l’aeroport pot ser que no rebi les informacions bàsiques relacionades amb els vols en la seva pròpia llengua (com són els anuncis per megafonia, si són directes, i el nom de la destinació als panells i teleindicadors). I ni tan sols és així quan el vol es dirigeix a destinacions dins dels territoris de parla catalana.

Properament s’inaugurarà la nova terminal de l’aeroport. Aquesta és una bona oportunitat perquè Aena esmeni les mancances en l’ús del català de les terminals actuals i faci un ús plenament normalitzat d’aquesta llengua en la nova terminal. D’aquesta manera l’aeroport més important de casa nostra estaria fent un ús normal del català, podent, naturalment, fer servir també altres llengües atès el perfil internacional de l’aeroport.

Per a més informació:

Àrea de comunicació
Francesc Reverté
Telèfon: 93.321.18.03 / 695.19.59.07
comunicacio@plataforma-llengua.cat

LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA PRESENTA LES EXPOSICIONS “OBRE’T EN CATALÀ” I “EL CATALÀ? ÉS CHÉVERE!”, A TRAVÉS DE LES QUALS ES VOL IMPLICAR TANT ALS CATALANS COM ALS NOUVINGUTS PER FOMENTAR LA LLENGUA CATALANA COM A EINA DE COHESIÓ SOCIAL

Barcelona, 6 de febrer de 2009.- La Plataforma per la Llengua ha editat les exposicions “Obre’t en català!” i “El català? És chévere!”, a través de les quals es vol implicar tant als catalans com als nouvinguts per fomentar la llengua catalana com a eina de cohesió social. Les dues mostres, que s’han presentat avui al Parlament de Catalunya, s’emmarquen dins de la campanya d’acollida lingüística. L’exposició “El català? És chévere!” va dirigida a la població nouvinguda i concretament a la població catalana d’origen llatinoamericà, mentre que “Obre’t en català!” s’adreça a la societat d’acollida i remarca la necessitat de parlar en català amb les persones nouvingudes que no coneixen la llengua.

La paraula chévere prové del mot calabar (llengua africana parlada a Nigèria i al Camerun) "sébede", que significa engalanar-se profusament, vestir-se amb elegància. Amb el pas dels anys la paraula ha anat agafant el sentit de tot allò relacionat amb bo, agradable, excel·lent, meravellós, etc. L’exposició “El català? És chévere!”, doncs, té com a objectiu apropar el català a les persones que, procedents dels diferents països de Llatinoamèrica, s’han establert durant els darrers anys en algun dels territoris de parla catalana. L’exposició explica, de manera gràfica i entenedora, alguns aspectes de la llengua catalana, inclou apunts sociolingüístics i mostra, finalment, els avantatges que obtenen els qui l’adopten.

Per altra banda, “Obre’t en català!” mostra l’oportunitat que ens ofereix la nova immigració per tal d’abandonar actituds acomplexades i pròpies d’un context de repressió, i adoptar formes més inclusives i obertes per relacionar-nos, sense renunciar a la llengua catalana. L’hàbit de canviar la llengua amb les persones d’origen estranger, tot i ser molt comú entre els catalanoparlants, és força excepcional en altres comunitats comparables d’estats democràtics. Es tracta d’una conducta que impedeix a aquestes persones l’accés a la nostra comunitat lingüística, i en molts casos les condemna a portar l’etiqueta d’“immigrants”.

L’objectiu d’aquestes dues exposicions és fer-nos reflexionar sobre la importància que té l’acollida lingüística en el si de la nostra societat. Totes dues formen part del conjunt d’eines que promovem des de l’àrea d’acollida lingüística de la Plataforma per la Llengua i que oferim a entitats i ajuntaments del nostre país per tal de donar-los un cop de mà en aquest objectiu d’acostar la nostra llengua a les persones nouvingudes.

Després de la presentació d’avui al Parlament de Catalunya, que ha estat presidida pel president del Parlament de Catalunya, el M. H. Sr. Ernest Benach, i que ha comptat amb la presència del secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, la presidenta de l’associació FASAMCAT, Laura Rojas, i el coordinador de la Plataforma per la Llengua, Daniel Mundet, cadascuna de les dues exposicions recorrerà diverses poblacions, institucions i municipis catalans. “Obre’t en català!” es podrà visitar del 6 al 24 de febrer a la Biblioteca Ignasi Iglesias - Can Fabra del barri de Sant Andreu de Barcelona i del 25 de febrer al 3 de març al Centre Cívic Pati Llimona (Barcelona). Les dues exposicions es podran visitar juntes de nou del 3 de març al 3 d’abril al Palau Robert de Barcelona. L’exposició “El català? És chévere!” es podrà visitar els dies 4 i 5 d’abril a la fira Vive, durant tot el mes de juny a la Federació d’Entitats Llatinoamericanes de Catalunya (FEDELATINA) i al juliol al Centre Bolivià Català al Centre Cívic Drassanes. Podeu descarregar-vos el vídeo complet de l’acte a www.parlament.cat.

Per a més informació visiteu el web www.plataforma-llengua.cat.

Per a més informació:
Pere Campí
Àrea d’Acollida lingüística
Plataforma per la Llengua
93.318.21.03 / 680.22.40.87
comunicacio@plataforma-llengua.cat

El dissabte 7 de febrer a les 7 del vespre a la Casa-Museu Lluís Domènech i Montaner la Plataforma per la Llengua presentarà la publicació “Salam al català”.

“Salam al català” és uns guia escrita en català i àrab i que pretén mostrar els vincles que hi ha hagut històricament entre la comunitat catalana i la islàmica, i també apropar el català a la comunitat islàmica i araboparlant que des de diferents orígens ha arribat al nostre país en els darrers anys. Està previst que més endavant aquesta guia es publiqui en d’altres llengües que fa servir la comunitat musulmana catalana, com l’amazic i l’urdú.

L’acte està organitzat conjuntament amb l’Associació Cultural Islàmica de Canet de Mar.

El proper acte de la Plataforma per la Llengua del Maresme és una xerrada amb en Pere Mayans, llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i que des de 1984 es dedica a l'ensenyament.
Actualment és cap del Servei d'Immersió i Ús de la Llengua del Departament d'Educació que s’encarreguen, entre d'altres temes, de les aules d'acollida i de la immersió lingüística.

El divendres 6 de febrer a les 19:00 hores, a la Sala Noble del C.C. Calisay d'Arenys de Mar, en Pere Mayans fara una conferència sobre la situació del català als Països Catalans.

El proper dissabte 13 de desembre a dos quarts de sis de la tarda al C.C. Calisay d'Arenys de Mar i a dos quarts de vuit del vespre a la Casa-Museu Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar, us convidem a la xerrada amb en Miquel Català i Coït, "Una acció d'activisme lingüístic",  per a parlar-nos del seu projecte a internet, consistent en la traducció al català del web del Parlament Europeu www.europarl.cat  

Malgrat que el web autèntic està traduït a més de vint llengües europees, moltes de les quals amb molts menys parlants que el català, el Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer tancar la versió catalana. Si fins ara no s'ha tancat és simplement perquè s'han quedat sorpresos de les moltes visites que ha rebut.

Fa uns mesos que s'ha afegit a la web la traducció al català de la nova televisió en línia que ha estrenat recentment l'Europarlament, EuroparlTV. Miquel Català, amb l'obertura de la versió catalana de la televisió del Parlament Europeu, pretén aconseguir l'oficialitat de la llengua catalana a la Unió Europea. Per aquest motiu vol recollir signatures per reclamar-la, i ho farà aprofitant la web de la traducció, així com la secció de televisió on-line també traduïda.

Enguany www.europarl.cat ha aconseguit el premi Jaume I de la Institució Cultural de la Franja de Ponent que li va ser lliurat a Miquel Català en el marc de la IX Nit de la cultura de la Franja de Ponent a Arenys de Noguera el passat 1 de novembre.

El proper divendres 5 de desembre farem la presentació del llibre "Nosaltres, els catalans" amb el seu autor, en Víctor Alexandre, a la Sala d'Actes del Centre Cívic (C/Esperança, 19) de Premià de Mar. L'acte començarà a les 19 h.

En aquest llibre Víctor Alexandre conversa amb vint nous catalans dels cinc continents: Patrícia Gabancho, Najat El Hachmi, Sam Abrams, Matthew Tree, Asha Miró i Txiki Begiristain, entre d'altres.

Procedents dels cinc continents, els vint personatges d'aquest llibre ens demostren que no cal néixer en un país per estimar-lo. Cap d'ells no ha nascut als Països Catalans i, això no obstant, sense renunciar als seus orígens, tots vint hi han fet arrels, ja sigui al Principat, a la Catalunya del Nord, al País Valencià o a les Illes. El cas del senegalès Mbaye Gaye, per exemple, agredit per la policia per mantenir-se ferm parlant català, és corprenedor. A través de l'amor amb què parlen de la seva terra materna i del coneixement que tenen de la nostra, tots ells ens fan comprendre que la limitació no és mai geogràfica, sinó mental. Les pàgines d'aquest llibre parlen del dret a viure a qualsevol lloc del planeta i del deure de respectar la llengua i la cultura de la societat d'acollida.

LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA DENUNCIA LA MANCA DE SENSIBILITAT DEL PARLAMENT EUROPEU AMB LA LLENGUA CATALANA

L’organització dóna suport al jove Miquel Català en la seva iniciativa per catalanitzar el web de la institució europea i anuncia que assumirà la seva defensa legal si finalment és denunciat

Barcelona, 28 de novembre de 2008 - La Plataforma per la Llengua i Miquel Català, l’autor de la traducció de la pàgina web del Parlament Europeu, han denunciat avui conjuntament la manca de sensibilitat del Parlament Europeu amb la llengua catalana. Miquel Català és el ciutadà que va traduir a la nostra llengua fidelment i de manera totalment desinteressada el portal web de la institució europea que representa tots els ciutadans i ciutadanes europeus, per denunciar que el català és absent en tots els mitjans de comunicació de la institució. El processament del jove català podria augmentar la distància existent entre la ciutadania catalanoparlant i la institució europea, a uns mesos de les eleccions al Parlament Europeu.

Miquel Català és el ciutadà català que ha estat mesos treballant en una traducció fidel del portal d’Internet del Parlament Europeu a la llengua catalana (www.europarl.cat) i ha ofert tota aquesta feina a la institució europea per tal que l’apliqui al seu web oficial. El Parlament, però, l’ha rebutjat i ha amenaçat de portar-lo als tribunals penals si no retira la pàgina web amb la traducció de la xarxa. La Plataforma per la Llengua ha sortit avui en defensa del jove i ha emmarcat la seva iniciativa en una reivindicació lògica davant una institució que margina la llengua catalana. L’organització, a més, ha anunciat que si finalment el Parlament Europeu denuncia el jove, assumirà la seva defensa legal.

El juny de 2005, el Consell Europeu va obrir la porta a un ús oficial molt limitat del català, el basc i el gallec a les institucions europees. A partir d'aleshores, algunes institucions europees com ara la Comissió Europea, el Consell de la UE, el Comitè de Regions, el Comitè Econòmic i Social i el Defensor del Poble Europeu van signar un acord administratiu amb el Govern espanyol per a fer realitat aquesta possibilitat. Però el Parlament Europeu, la institució que representa els ciutadans i les ciutadanes de la UE, no ha signat cap acord que hi permeti l'ús del català, ni que sigui de forma limitada.

Des de la Plataforma per la Llengua volem denunciar aquesta actitud de marginació de la nostra llengua, que creiem que és un dels motius del creixent distanciament que darrerament experimenta la ciutadania catalana respecte de les institucions europees, i que es demostra pel fet que en les últimes eleccions europees, menys del 50% de ciutadans van acudir a les urnes. Si el Parlament Europeu acaba denunciant l'esmentat ciutadà provocarà un desencís encara més gran entre la població catalanoparlant respecte el projecte d'unificació europea i les seves institucions, i en especial, respecte el Parlament Europeu. Aquest fet pot empitjorar les ja magres expectatives de participació electoral en les properes eleccions al Parlament Europeu, que tindran lloc el proper 7 de juny a l'Estat espanyol.

A la Unió Europea, el català és la vuitena llengua segons població en el seu domini lingüístic. Entre les 23 llengües oficials de la UE, el català és la catorzena pel que fa al nombre absolut de parlants, per sobre de llengües com el maltès, l’estonià, el letó, el lituà, el finès, el danès, l’eslovè o l’eslovac. La Unió Europea compta amb 23 llengües oficials, tal com s’estableix al Reglament 1/58 sobre el règim lingüístic de les institucions comunitàries.

Perquè una llengua esdevingui oficial a la UE, cal que un Estat membre sol·liciti reformar el Reglament 1/58 i que la resta hi donin la llum verda. Això és el que ha passat recentment amb el gaèlic irlandès.

A més, quan un Estat s'integra a la UE, sol·licita que la/es seva/es llengua/ües esdevingui/n oficial/s. L'any 2007 es va produir la darrera ampliació de la UE, amb l'accés de Bulgària i Romania. Aquests dos Estats van sol·licitar reformar el Reglament 1/58 per oficialitzar el búlgar i el romanès. Tots els Estats membres de la UE hi van donar la llum verda.

L'Estat espanyol no ha sol·licitat mai l'oficialització del català, el basc i el gallec a la UE, ni quan va accedir a la CEE (1986) ni un cop ha esdevingut membre de ple dret del club comunitari.

No existeix a Europa cap llengua reconeguda oficialment en el seu terrfitori lingüístic i tant parlada com el català, que no sigui també llengua oficial a la Unió Europea. El català és un cas únic a Europa. Per tant, des de la Plataforma per la Llengua denunciem també que l’Estat espanyol és còmplice d’aquesta marginació i demanem que equipari en drets als ciutadans catalanoparlants.

Per a més informació:
Plataforma per la Llengua
93.321.18.03 / 695.19.59.07
comunicacio@plataforma-llengua.cat

LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA I MIQUEL CATALÀ DENUNCIEN QUE EL PARLAMENT EUROPEU MARGINA LA LLENGUA CATALANA

Barcelona, dimecres, 26 de novembre de 2008 - La Plataforma per la Llengua i Miquel Català i Coït, l’autor de la traducció de la pàgina web del Parlament europeu, realitzaran aquest divendres 28 de novembre al Col·legi de Periodistes de Catalunya una roda de premsa per denunciar la marginació del català en aquesta institució. La roda de premsa serà a les 12 del migdia i anirà a càrrec de Miquel Català, Muriel Casals, d’Òmnium Cultural, Miquel Strubell, membre del Consell Consultiu de la Plataforma per la Llengua, i Martí Gasull, portaveu de la Plataforma per la Llengua.

Durant la roda de premsa la Plataforma per la Llengua donarà suport a Miquel Català en la seva iniciativa i plantejarà propostes per tal d’introduir el català en el Parlament europeu.

Per a més informació:

Àrea de Comunicació
93.321.18.03
comunicacio@plataforma-llengua.cat

Els propers dies del 27 al 30 de novembre participem en la III Mostra d'Entitats - Setmana de la Participació de Mataró. La nostra aportació és l'exposició sobre joguines en català.

Si us animeu a venir la Mostra es a l'espai firal del Parc Central de Mataró.

Per a més informació : http://www.mataro.cat/campanyes/mostraentitats08/

El dissabte 15 de novembre a les 7 del vespre tindrà lloc a la Casa-Museu Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar una conferència sobre la situació del català als Països Catalans a càrrec de Pere Mayans organitzada per la Plataforma per la Llengua del Maresme.

Pere Mayans és llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona. Des de 1984 es dedica a l'ensenyament. Actualment és cap del Servei d'Immersió i Ús de la Llengua del Departament d'Educació que s’encarreguen, entre d'altres temes, de les aules d'acollida i de la immersió lingüística.

La Plataforma per la Llengua, Premi Nacional de Cultura.

Segons el jurat, la Plataforma per la Llengua ha rebut el guardó “per la seva continuada activitat en avançar la presència de la llengua catalana en l’espai públic en àmbits concrets, des dels productes de consum i el món empresarial fins a l’activitat universitària”. El jurat també ha valorat “el treball pràctic i modern” de l'entitat “avaluant l’eficàcia de la seva activitat i mesurant la importància dels resultats obtinguts”.

La Plataforma per la Llengua celebra precisament aquest any el seu quinzè aniversari. L'organització va néixer el 1993 per promoure la normalització i la presència del català en l’espai públic. Durant tot aquest temps, l'entitat ha obtingut nombrosos èxits en la normalització d'empreses, en l'etiquetatge de productes, en el doblatge al català de grans estrenes cinematogràfiques, en el foment de l'ús del català en la nova immigració i en la conscienciació social sobre la necessitat d'augmentar l'ús del català en tots els àmbits. Vegeu tota la feina feta durant el 2007.

Els Premis Nacionals de Cultura van ser instituïts pel Govern l'any 1982 i són continuadors dels que la Generalitat va patrocinar entre 1932 i 1938. Es concedeixen anualment a persones o entitats per les aportacions o activitats més rellevants en cadascun dels respectius àmbits culturals, desenvolupades durant l'any anterior. L'acte de lliurament dels guardons va tenir lloc el 25 d'octubre al Teatre Kursaal de Manresa.
Enguany, el jurat dels premis va estar presidit pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, que assisteix a les reunions amb veu però sense vot, i està format per la historiadora i professora de la Universitat Rovira i Virgili, Montserrat Duch; el periodista científic i director del programa El medi ambient de TV3, Xavier Duran; el dissenyador gràfic Anton Granero; el comissari d'exposicions i realitzador de televisió Andrés Hispano; el crític i activista de circ Jordi Jané; l'editora de Vilaweb Assumpció Maresma; la directora del Festival de Músiques del Món de Barcelona, Maricarmen Palma; la directora del Centre d'Art La Panera, de Lleida, Glòria Picazo; el president d'Òmnium Cultural, Jordi Porta; el periodista i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Lluís Reales; l'agent literària Anna Soler-Pont; la directora del Teatre L'Escorxador de Lleida, Margarida Troguet, i el cap de Cultura del diari El Punt, Jaume Vidal.

MÉS DE 700 ESTUDIANTS UNIVERSITARIS D’INTERCANVI HAN PARTICIPAT EN MENYS D’UN MES EN EL PROGRAMA D’ACOLLIDA “CATALÀ MEANS FEELING”

Aquesta campanya, que organitzen la Plataforma per la Llengua i nou universitats catalanes, té l’objectiu que els estudiants d'altres països que estudien a les nostres universitats coneguin la realitat social, cultural i lingüística del país que els acull. Ja s’ha visitat Lleida, Girona, Vic i diversos museus de Barcelona, i el cap de setmana que ve hi ha una nova activitat a Sant Joan de les Abadesses

Barcelona, 29 d’octubre de 2008. – Més de 700 estudiants universitaris d'intercanvi han participat ja en el mes d’activitats lúdiques i culturals que porta el nom de “Català means feeling”, i que des de fa un mes organitzen la Plataforma per la Llengua conjuntament amb nou universitats del Principat i el Comissionat per a Universitats i Recerca. Dissabte passat, la campanya va portar els alumnes a la ciutat de Girona, on, en el marc d’una visita guiada, van recórrer el centre de la ciutat de Girona, el Call, Montjuïc, els banys àrabs, la Seu i el Museu del Cinema. Des del 4 d’octubre, el programa ha promogut visites culturals a Lleida, Vic i Girona, i ha organitzat una jornada a la ciutat de Barcelona, amb nombroses visites a museus de la ciutat i activitats diverses. El programa continua aquest cap de setmana amb una nova visita a Sant Joan de les Abadesses, i el 8 de novembre, a Girona. Podeu trobar més informació i el programa d’actes sencer al web del “Català means feeling”: www.plataforma-llengua.cat/catalameansfeeling.

El projecte "Català means feeling" dóna continuïtat i amplia el que en els últims 5 anys ha estat la "Festa means Party". Inclou tot un mes cultural amb visites a Lleida, Vic, Girona, Barcelona, Sant Joan de les Abadesses i Tarragona. La pròxima visita a Sant Joan de les Abadesses comença divendres 31 d'octubre i inclou una nit a l'alberg rural Ruta del Ferro.

El "Català means feeling" té l'objectiu que els estudiants d'altres països que estudien a les nostres universitats coneguin la realitat social, cultural i lingüística del país que els acollirà durant uns mesos, donant-los l'oportunitat de començar a conèixer la cultura catalana i oferint-los informació útil per integrar-se a la nostra societat. Alhora, també es vol treballar per una universitat catalana que faci compatible l'arribada d'estudiants nouvinguts amb un ús majoritari de la llengua pròpia del país. Per aquest motiu, aquest any també volem convidar a participar en aquestes activitats als estudiants autòctons que volen marxar a estudiar a altres països.

La campanya la coorganitzen la Plataforma per la Llengua, el Comissionat per a Universitats i Recerca del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, el Barcelona Centre Universitari i les universitats següents: Universitat Ramon Llull, que enguany acull les activitats lúdiques de la visita a Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat de Vic, Universitat de Girona, Universitat de Lleida i la Universitat Rovira i Virgili. També compta amb el patrocini d'Abacus Cooperativa, Cerveses Moritz i el diari El Punt, i la col·laboració de la Secretaria General de Joventut, la Secretaria de Política Lingüística, la Regidoria de Joventut de l'Ajuntament de Barcelona, el Departament de Cultura i diversos mitjans de comunicació.

Podeu veure tota la informació del "Català means feeling" al següent web: www.plataforma-llengua.cat/catalameansfeeling.

Per a més informació:

Martí Gasull
Portaveu
Plataforma per la Llengua
93.321.18.03
comunicacio@plataforma-llengua.cat

La Plataforma per la Llengua ha portat la taula informativa amb tot tipus de publicacions i productes per donar a conèixer l’entitat i promoure i fomentar l’ús social del català, a la botifarrada popular del 12 d’octubre a Canet de Mar.

LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA DIU NO A LES RETALLADES DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL EN MATÈRIA LINGÜÍSTICA

L’organització considera que la retallada de l’Estatut en temes de llengua suposaria qüestionar els principis democràtics de l’Estat i la igualtat dels ciutadans i ciutadanes davant de la Llei

Barcelona, 9 d’octubre.- Arran de la notícia sorgida en alguns mitjans de comunicació per la qual el Tribunal Constitucional eliminaria algunes parts fonamentals de l’Estatut de Catalunya pel que fa a la llengua, especialment el deure de conèixer-la, la Plataforma per la Llengua considera que:

En el supòsit que això succeís, significaria un revés important, no només en l’exercici dels drets i llibertats dels ciutadans i ciutadanes catalans, sinó al procés democràtic pel qual s’hauria de fonamentar l’Estat.
 
Aquesta situació significaria la ratificació dels privilegis d’uns ciutadans i ciutadanes respecte els altres en funció de la llengua que utilitzen. Es tractaria d’una situació impròpia d’un estat democràtic.
 
L’eliminació de les disposicions sobre llengua a l’Estatut significarien la confirmació que l’Estat espanyol no és capaç d’assegurar la igualtat de drets lingüístics per als catalanoparlants, i per tant implicarà la necessitat de buscar marcs polítics i legals alternatius en matèria de llengua.
 
Després de més de 30 anys de la fi del règim franquista, l’estructura de l’Estat, amb el suport legal de la Constitució, continua consagrant uns privilegis a la comunitat lingüística castellana per damunt de les altres comunitats lingüístiques, en contra dels principis d’igualtat de tots els ciutadans davant de l’Estat.
 
La situació legal del català és excepcional en el context dels països democràtics i desenvolupats i dins la Unió Europea. Per bé que hi ha altres llengües europees menys reconegudes, no hi ha dins la Unió Europea ni dins el context dels països democràtics desenvolupats una llengua pròpia tan parlada com el català que no sigui plenament equiparada a la resta de llengües oficials en el seu estat.
 
L’Estat espanyol fa un tractament discriminatori davant dels ciutadans. Per exercir els propis drets davant de l’Estat és indispensable el coneixement del castellà, uns drets que no es poden exercir plenament amb el coneixement del català. S’esdevé un “racisme lingüístic”.
 
Per tot això la Plataforma per la Llengua, espera:

Que el Tribunal Constitucional no exerceixi aquestes modificacions aberrants i fora de tota lògica en el context democràtic reafirmant la consideració de llengües de primera i llengües de segona o de ciutadans de primera i ciutadans de segona dins l’Estat.
 
Que s’avanci cap a models plenament democràtics pel que fa a la llengua i s’acabi d’una vegada per totes amb aquesta situació excepcional i única en l’entorn democràtic. En aquest sentit, la Plataforma per la Llengua demana que o bé es modifiqui la Constitució adaptant-la a la resta de constitucions de països democràtics multilingües amb llengües tan parlades com el català (com són els casos de Bèlgica, Suïssa, Canadà, Finlàndia o Sud-àfrica), o bé s’estableixin altres estructures polítiques que en garanteixin aquests drets. Així s’evitaria els privilegis d’una comunitat lingüística de l’estat respecte a les altres.
 
Que les forces polítiques catalanes preguin part activa en aquesta voluntat normalitzadora i no avalin un model excepcional on encara la Llei i els tribunals consagren el “racisme lingüïstic”.
 
Per a més informació:

Martí Gasull
Coordinador
93.321.18.03
comunicacio@plataforma-llengua.cat

LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA I NOU UNIVERSITATS DEL PRINCIPAT PRESENTEN EL “CATALÀ MEANS FEELING” 2008, EL PROGRAMA D’ACOLLIDA ALS ESTUDIANTS UNIVERSITARIS D’INTERCANVI

Barcelona, 29 de setembre de 2008.- La Plataforma per la Llengua presentarà en roda de premsa el pròxim dijous 2 d’octubre de 2008 a les 12.00 h al Rectorat de la Universitat Ramon Llull (c/ Claravall, 1-3) les jornades “Català means Feeling”. Aquest programa d’activitats, que organitzen nou universitats catalanes (Universitat Ramon Llull, Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat de Vic, Universitat de Girona, Universitat de Lleida i Universitat Rovira i Virgili), el Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya i el Barcelona Centre Universitari, van adreçades als estudiants universitaris d’intercanvi i es celebraran entre el 4 d’octubre i el 8 de novembre.

Aquest acte és la continuïtat de la campanya “Festa means Party”, que la Plataforma per la Llengua conjuntament amb nou universitats catalanes ha portat a terme durant els últims 5 anys. Amb el “Català means Feeling” es vol donar a conèixer la nostra realitat lingüística i cultural als estudiants universitaris d’intercanvi (tant als estudiants nouvinguts com als autòctons que es desplacen a altres universitats de fora del país) i, alhora, treballar per una universitat catalana que faci compatible l’arribada d’estudiants nouvinguts amb un ús majoritari de la llengua pròpia del país.

Per a més informació:

Martí Gasull / Carol Martínez
93.321.18.03 / 93.284.81.03
comunicacio@plataforma-llengua.cat

Presentació del “Català means feeling” 2008, el programa d’acollida als estudiants universitaris d’intercanvi

DIA: Dijous, 2 d’octubre de 2008
HORA: 12.00 h
LLOC: Rectorat de la Universitat Ramon Llull (c/ Claravall, 1-3 de Barcelona)

HI INTERVINDRAN:

Blanca Palmada Comissionada per a Universitats i Recerca del departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat
Esther Giménez-Salinas, rectora de la Universitat Ramon Llull
Martí Gasull, portaveu de la Plataforma per la Llengua
i una estudiant universitària de mobilitat, que explicarà les seves vivències a casa nostra.

Plataforma per la Llengua
Diputació, 276. Planta baixa
08009 Barcelona
93.321.18.03
info@plataforma-llengua.cat
www.plataforma-llengua.cat

El passat divendres 26 de setembre a les 7 de la tarda va tenir lloc a la biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar, l’acte de presentació del llibre “Nosaltres, els catalans” de Víctor Alexandre. Aquest acte inclòs dins l’agenda cultural de la Plataforma per la Llengua del Maresme, va ser un èxit  per l'afluència de públic assistent.

La presentació de l’acte va ser a càrrec de la vocal local de la Plataforma per la Llengua, Vanessa Ferré, qui va destacar la llarga experiència de l’autor com a periodista i va fer una breu ressenya sobre el llibre. Després va prendre la paraula l’autor, Víctor Alexandre, per parlar de l’obra, la qual inclou una vintena d’entrevistes a diferents personatges del món social i cultural que vinguts de fora s’han integrat com a nous catalans a diferents territoris dels Països Catalans.

L’autor va voler destacar dos aspectes importants; per una banda, el compromís de catalanitat de tots aquests personatges que podent escollir integrar-se en la llengua dominant, ho han volgut fer en la pròpia del país, fins al punt d’ocasionar-los certs problemes, com és el cas del senegalès Mbaye, agredit per la policia per mantenir-se ferm parlant en català.

Per l’altra banda, també va voler insistir en les dificultats que molts catalanoparlants mancats d’autoestima posen a la integració en català dels nouvinguts quan els hi parlen en espanyol. Així com també, comentava l’autor que es mostra una certa submissió lingüística quan en presència de castellanoparlants la conversa sempre és en espanyol. En Víctor va voler fer recaure en l’actitud dels catalanoparlants la supervivència de la llengua i la cultura catalana.

A l’hora del torn d’intervencions el públic es va engrescar força a participar denunciant greuges lingüístics com la manca d’etiquetatge en català o l’incompliment de la immersió lingüística en l’Educació Secundària Obligatòria.

Al capdavall, va ser una tarda molt animada, amb un personatge, en Víctor Alexandre, i un llibre, “Nosaltres, els catalans”, que retraten la realitat viva de la llengua catalana.

El divendres 26 de setembre a les 7 de la tarda a la biblioteca local P. Gual i Pujadas a la riera Sant Domènec, de Canet de Mar, la Plataforma per la Llengua Maresme presentarà el llibre “Nosaltres, els catalans” amb el seu autor, en Víctor Alexandre.

En aquest llibre Víctor Alexandre conversa amb vint nous catalans dels cinc continents: Patrícia Gabancho, Najat El Hachmi, Sam Abrams, Matthew Tree, Asha Miró i Txiki Begiristain, entre d'altres.

Procedents dels cinc continents, els vint personatges d'aquest llibre ens demostren que no cal néixer en un país per estimar-lo. Cap d'ells no ha nascut als Països Catalans i, això no obstant, sense renunciar als seus orígens, tots vint hi han fet arrels, ja sigui al Principat, a la Catalunya del Nord, al País Valencià o a les Illes. El cas del senegalès Mbaye Gaye, per exemple, agredit per la policia per mantenir-se ferm parlant català, és corprenedor. A través de l'amor amb què parlen de la seva terra materna i del coneixement que tenen de la nostra, tots ells ens fan comprendre que la limitació no és mai geogràfica, sinó mental. Les pàgines d'aquest llibre parlen del dret a viure a qualsevol lloc del planeta i del deure de respectar la llengua i la cultura de la societat d'acollida.

Tal i com ja us informàvem, la Plataforma per la Llengua del Maresme, ha fet ofrena floral a diferents poblacions, en conmemoració de la Diada Nacional de Catalunya.

La Plataforma per la Llengua farà ofrena floral a diferents localitats, on esteu convidats a participar:

Arenys de Mar
Plaça dels Països Catalans
dia 11 a les 11:00 hrs.

Canet de Mar
Plaça 11 de setembre
dia 11 a 3/4 de 12:00

Vilassar de Dalt
Parc de Can Rafart
dia 10 a les 8 del vespre

Blanes
al costat de la Roca de Sa Palomera, a tocar de Plaça de Catalunya
dia 11 a 2/4 d'11:00

Aquest any hem tornat a ser presents a Blanes, a la Diada per l'Autodeteminació dels Pobles, on hem posat a disposició del públic adhesius de la Plataforma per la Llengua, targetes de la campanya "Si us plau, parla'm en català", la revista "La Corbella", la guia "Què faig si...?, samarretes, etc.

Un any més la Plataforma per la Llengua participa a les activitats culturals de la Festa de la Gran Nit de la Sardana de Canet de Mar. Enguany amb dos concerts de cantautor, el primer el divendres 22 d’agost a les vuit del vespre amb Meritxell Gené, i el segon el dissabte 23 d’agost a un quart de nou amb Marc Egea. Tots dos concerts de cantautor seran en la nostra llengua, el català. Es distribuiran a la riera Sant Domènec 150 cadires per el públic per tal de garantir que tothom tingui lloc en els concerts donada la important assistència de públic dels darrers anys.

Aquests dos concerts organitzats per la secció local de la Plataforma per la Llengua formaran part de la graella d’activitats que l’entitat promotora de la Festa, Amics de la Sardana, han preparat per aquest any i que inclou actuacions de bastoners, gegants, grallers, timbalers, un esbart, una coral, diferents cobles i per acabar la festa un espectacle pirotècnic.

LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA ES POSICIONA DAVANT DELS DÈFICITS DE L’ESTAT ESPANYOL PEL QUE FA AL RECONEIXEMENT DEL CATALÀ I CRITICA ELS TRETS DE RACISME LINGÜÍSTIC DEL “MANIFIESTO POR LA LENGUA COMÚN”

Barcelona, 23 de juliol de 2008. – La Plataforma per la Llengua denuncia els forts dèficits democràtics de l’Estat espanyol en matèria d’igualtat de drets lingüístics dels seus ciutadans.

Davant les darreres manifestacions sobre la situació lingüística a l’Estat espanyol, l’organització proposa l’enviament de cartes a Telecinco per queixar-se del racisme lingüístic que sosté la cadena i que és impropi d’un mitjà amb concessió d’ús de l’espai radioelèctric públic.

Arran de les darreres manifestacions sobre la situació lingüística a l’Estat espanyol i el reconeixement de la llengua catalana, com també de les notícies que apunten a una retallada de l’Estatut de Catalunya en matèria lingüística per part del Tribunal Constitucional, la Plataforma per la Llengua creu necessari recordar i fer explícit el context legal d’anomalia democràtica que pateix encara la llengua catalana i els ciutadans que formen part d’aquesta comunitat lingüística dins el marc de l’Estat espanyol. Encara que aquest context no justifica certes actituds, aquestes sí que es veuen emparades per un marc legal discriminatori i “excepcional”.

Inferioritat de drets del català. Constatem l’impediment que suposa actualment l’estructura i legislació de l’Estat espanyol per assolir els mínims democràtics d’igualtat entre els ciutadans que en formen part, segons la llengua que els és pròpia. L’Estat, amb el suport legal de la Constitució, continua consagrant uns privilegis a la comunitat lingüística castellana per damunt de les altres comunitats lingüístiques, en contra dels principis d’igualtat de tots els ciutadans davant de l’Estat. L’Estat espanyol fa un tractament discriminatori davant dels ciutadans. Per exercir els propis drets davant de l’Estat cal de manera indispensable el coneixement del castellà, drets que no es poden exercir plenament amb el coneixement del català. S’esdevé un “racisme lingüístic”. L’Estat no permet exercir plenament els drets des del català però facilita les eines per fer-ho des d’una altra llengua.

Multilingüisme. El castellà ha d’ésser una eina per obrir-nos al món, a la comunicació i a la diversitat cultural, però el seu coneixement no ha d’ésser un requisit indispensable per exercir els nostres drets dins l’Estat i no poder-los exercir en les mateixes condicions per al català. Cal una gestió de les llengües que es parlen a Catalunya per part de l’administració pública, per garantir el multilingüisme i la identitats de totes les comunitats culturals de Catalunya en el marc d’una societat amb el català com a llengua comuna. La Constitució espanyola no tracta en igualtat de condicions les diverses llengües cooficials de l’Estat, i existeixen disposicions i actuacions de l’Estat que perpetuen la superioritat de drets del castellà sobre les altres (és el cas de les 149 normatives que imposen únicament el castellà en l’etiquetatge de productes).

Excepcionalitat internacional. Els processos de transició democràtica en les societats avançades han “democratitzat” també el reconeixement equitatiu dels ciutadans davant de l’Estat pel que fa a la llengua de manera inequívoca en tots els àmbits. En són exemples significatius: Bèlgica (procés culminat el 1962), el Canadà (1867-1982) o la República de Sud-àfrica (amb la nova Constitució de 1996). La situació legal del català és excepcional en el context dels països democràtics i desenvolupats i dins la Unió Europea. Per bé que hi ha altres llegües pròpies europees menys reconegudes, no hi ha dins la Unió Europea ni dins el context de països democràtics desenvolupats una llengua pròpia tan parlada i tan coneguda a nivell escrit i oral com el català que no sigui oficial a l’Estat en les mateixes condicions que les altres llengües plenament oficials d’aquest. L’Estat espanyol consagra una situació excepcional.

Bilingüisme asimètric. El criteri de majoria, que justifica la superioritat d’una llengua respecte a les altres, imposa també un bilingüisme asimètric exclusiu de les comunitats on hi ha d’altres llengües pròpies. Es dóna la paradoxa que no només és inexistent el plurilingüisme oficial de l’Estat, propi de la resta de contextos estatals comparables, sinó que per assegurar l’hegemonia i la superioritat d’una llengua només els ciutadans i ciutadanes d’altres llengües estan sotmesos al règim oficial bilingüe.

Finalment, creiem que els governs i la societat hem d’encendre les llums d’alarma davant el radicalisme nacionalista que algunes persones, entitats i empreses espanyoles estan promovent, negant la igualtat de drets dels ciutadans de l’Estat espanyol en funció de la pertinença lingüística i que parlen en termes de racisme lingüístic. L’anomenat “Manifesto por la lengua común”, en referència al castellà i promogut pel diari El Mundo, defensa sense cap vergonya el racisme lingüístic i pretén el retorn a la política lingüística del franquisme.

Entre els signants al manifest destaca el mitjà televisiu Telecinco, que ha ofert els seus mitjans per a la difusió d’aquest discurs discriminatori. Creiem que aquest posicionament ideològic és impropi d’un mitjà de comunicació privat en règim de concessió de l’espai radioelèctric públic, ja que aquest mitjà té el deure de promoure els valors democràtics, de tolerància i de protecció i respecte a les minories. Per això, La Plataforma per la Llengua ofereix l’oportunitat als ciutadans a expressar el seu desacord amb Telecinco enviant una carta a través del lloc web: http://plataforma-llengua.cat/telecinco/

Ampli reconeixement civil i institucional al treball de la xarxa d’associacions de persones immigrades i de suport als nouvinguts. El manifest “El català, llengua comuna” destaca la importància del català com a element d’inclusió i cohesió social.

Barcelona, 17 de juliol del 2008.- La xarxa associativa de la immigració, formada per vint-i-tres associacions han presentat l’edició del manifest “El català, llengua comuna” i del vídeo que difon aquest missatge. La presentació ha servit com a cloenda de curs d’aquesta xarxa d’associacions, que des de fa quatre anys organitza una sèrie d’activitats durant la diada de Sant Jordi, a Barcelona.

La presentació, celebrada a la sala d’actes de l’Ateneu Barcelonès, ha estat presentada per Miquel Strubell i ha comptat amb els parlaments de: Abdou Mawa Ndiaye (president de l’Associació Catalana de Residents Senegalesos), Josep-Anton Fernàndez (portaveu de la Comissió de nous parlants de la Plataforma per la Llengua), Àlex Hinno (Comunitat Palestina de Catalunya). A continuació s’han llegit fragments del manifest “El català, llengua comuna”, per part d’Elsa Oblitas (Centro Boliviano-Catalan) i Kangyun Xiao (Associació d’Estudiants i Investigadors Xinesos de Catalunya). El pròleg del Manifest, signat per la darrera guanyadora del Premi Ramon Llull de novel·la, Najat El Hachmi, destaca la importància d'utilitzar la llengua del país amb les persones nouvingudes com a forma de reconeixment mutu i de no exclusió.

Finalment s’ha projectat el vídeo “El català, llengua comuna”, que és un resum de les activitats realitzades per aquesta la xarxa d’entitats durant la diada de Sant Jordi del 2008 i que compta amb entrevistes i imatges d’actuacions. Posteriorment a l’acte, s’ha servit un pica-pica a l’entrada de Carruatges de l’Ateneu Barcelonès.

La Presentació ha comptat amb la presència d’autoritats públiques i representants de la societat civil, com per exemple: Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya; Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya (1980-2003); Joan Puigcercós, secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya; Francesc Homs, Carles Puigdemont i Pere Aragonès, diputats al Parlament; Joan Tardà, diputat al Congrés per ERC; Oriol Amorós, secretari per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya; Bernat Joan, secretari general de Política Lingüística; Josep Gonzàlez-Cambray, adjunt al secretari per a la Immigració; Alba Castellví, Vice-secretària general de Política Sectorial d’ERC; Enric de Vilalta, Coordinador de l'Àmbit de política lingüística d'ICV; Ferran Mascarell, Vicepresident 1r. de l’Ateneu Barcelonès; Francesc Cabana, Vicepresident 2n. de l’Ateneu Barcelonès; els membres del Consell Consultiu de la Plataforma per la Llengua Albert Manent, Isidor Marí, Fèlix Martí (president de l’Opinió Catalana), Jordi Porta (President d’Òmnium Cultural) i Miquel Strubell; Agustí Colominas (President de la Fundació Trias Fargas), Àngel Colom i altres representants d’entitats i de la societat civil catalana.

Enllaç al vídeo: http://www.youtube.com/user/PlataformaxLlengua

Enllaç al manifest:

http://www.plataforma-llengua.cat/doc/manifest_santjordi08.pdf

Entitats convocants:
Asociación de Mujeres Ecuato-guineanas E'Waiso Ipola
Asociación de Profesionales Bolivianos en Barcelona (APBB)
Associació Catalana de Residents Senegalesos
Associació d'Amics del Poble Marroquí (ITRAN)
Associació d'Estudiants i Investigadors Xinesos de Catalunya
Associació de Dones Amazigues Tamettut
Associació de Tallers Afrocatalans (ATAC)
Associació de Treballadors Pakistanesos
Associació de Treballadors Immigrants i Marroquins de Catalunya (ATIMCA)
Centre Cultural Islàmic Camí de la Pau
Centro Boliviano-Catalán
Comunitat Palestina de Catalunya
Cornellà Sense Fronteres (membre del grup Agraw Amazic N Katalunya)
El Mirador dels Immigrants
Els Altres Andalusos
Espazo Galego dos Països Catalans
Federació d'Associacions Americanes de Catalunya (FASAMCAT)
Federació d'Entitats Bolivianes a Catalunya (Fedebol)
Federación de Entidades Ecuatorianas en Catalunya (FEECAT)
Llactacarú (Asociación de Inmigrantes Ecuatorianos en Catalunya para la
Solidaridad y la Cooperación)
Plataforma per la Llengua
Rede.cat
Veu Pròpia

Reposta de la Plataforma per la Llengua davant la postura de TSJC respecte la tercera hora de castellà

La Plataforma per la Llengua considera que cal modificar l'actual marc jurídic per tal d'evitar interferències com les del TSJC que s'engloba en el marc d'una ofensiva lingüística contra els ciutadans de Catalunya

Barcelona, 4 de juliol de 2008.- La Plataforma per la Llengua lamenta la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i vol manifestar:

- Que aquesta interlocutòria, dictada a instància del recurs presentat per l'organització nacionalista espanyola Convivencia Cívica Catalana, representa una ingerència al model educatiu de Catalunya, i posa en entredit el model educatiu de cohesió social de què la societat catalana s'ha dotat de forma democràtica. Que el recurs interposat per Convivència Cívica Catalana té com a únic objectiu posar en perill i erosionar la cohesió social a catalunya i la coexistència pacífica entre la ciutadania.

- Que el decret de la tercera hora de castellà promulgat pel govern espanyol és contrari al plurilingüisme lingüístic i cultural que caracteritza l'estat Espanyol,  va contra l'esperit de l'article 3.3 de la Constitució espanyola -que estableix "l'especial respecte i protecció" que mereixen les llengües cooficials - i constitueix una imposició en tota regla del castellà.  

- Que els estudis actuals demostren que, en acabar l'escolaritat obligatòria, el grau de coneixement de castellà que acredita l'alumnat és superior al seu coneixement de català. Per tant, si hi ha una llengua que cal reforçar és, precisament, la llengua catalana.

-  Que en una societat diversa i plurilingüe com la nostra, la llengua que exerceixi el paper d'eix vertebrador de la diversitat ha de ser precisament el català com a  llengua comuna dels catalans i catalanes.

-  Que el que realment cal a Catalunya és estendre el model d'escola catalana en llengua i continguts i el mètode d'immersió lingüística en l'àmbit de l'educació secundària.

- La Plataforma per la Llengua es pregunta perquè el castellà ha de ser imposat a Catalunya i, en canvi, l'estat no vetlla perquè, en les comunitats autònomes que tenen el castellà com a llengua pròpia, no s'imparteixi l'ensenyament de les altres llengües de l'estat. La Plataforma per la Llengua denuncia la discriminació per motius de llengua a què l'Estat Espanyol sotmet els seus ciutadans.

Per tot plegat:

La Plataforma per la Llengua demanaque tan aviat com sigui possible, el Parlament de Catalunya legisli per tal d'assegurar el model lingüístic de cohesió social en l'educació de Catalunya, de tal manera que la legislació pugui evitar posicionaments com aquest.

La Plataforma per la Llengua edita un desplegable que vol conscienciar la població sobre la necessitat d’incorporar el criteri lingüístic en la pràctica del consum responsable i proposar algunes idees d’actuació

Barcelona, 3 de juliol de 2008.- La Plataforma per la Llengua ha posat en marxa una nova acció amb l’objectiu d’instar els consumidors a optar per un consum responsable que tingui en compte l’ús de la llengua catalana. Malgrat que encara hi ha moltes empreses que infringeixen els drets lingüístics dels consumidors i la legislació vigent, la major presència del català en alguns sectors empresarials durant els últims anys ha multiplicat les opcions dels consumidors de comprar segons el criteri lingüístic. L’entitat destaca la importància d’adquirir aquest hàbit de consum per tal de premiar aquelles empreses que s’impliquen activament amb la responsabilitat social corporativa i empren amb tota normalitat la llengua catalana en els productes o serveis oferts. En aquest sentit, la Plataforma per la Llengua ha elaborat un desplegable per conscienciar la població sobre la necessitat d’incorporar el criteri lingüístic en la pràctica del consum responsable i, així mateix, proposar algunes idees d’actuació que van des d’informar-se de la legislació vigent, escollir determinats productes o reclamar per tal de poder expressar-se en la llengua pròpia quan s’hi té tot el dret.

Així, el desplegable ofereix informació i suggeriments en sectors com la telefonia mòbil, les noves tecnologies, els establiments oberts al públic (restaurants, botigues, etc.), els productes alimentaris o de begudes, el cinema, els llibres, les pel·lícules en DVD, les ofertes comercials telefòniques i altres tipus de serveis. La Plataforma per la Llengua també recomana als consumidors que quan es trobin amb un problema d’atenció al client o es vulneri la legislació lingüística vigent, actuïn per defensar els seus drets com a consumidors a través de les reclamacions oficials o bé queixes a l’empresa.

D’aquesta publicació se n’han editat 5.000 exemplars, que es repartiran per associacions de consumidors i altres punts d’afluència de consumidors com ara centres comercials, mercats o botigues. Així mateix, es pot consultar el desplegable virtualment al web de la Plataforma per la Llengua a: www.plataforma-llengua.cat/doc/desplegable_consum.pdf

L’entitat recorda també a les empreses que la responsabilitat social implica utilitzar el català de forma generalitzada per garantir un tracte de qualitat als consumidors, amb independència de seva ubicació al territori. També demana a les empreses multinacionals que no facin un tracte diferenciat als consumidors d’aquí, tenint en compte que, en els països democràtics, aquestes empren de forma generalitzada i habitual les llengües pròpies de comunitats comparables en nombre de parlants a la catalana (per exemple, l’hongaresa, la sueca, la grega, etc).

Un cop més, la Plataforma per la Llengua del Maresme, hem estat portant la barra del concert de Sant Joan a Arenys de Mar, aquest any juntament amb l'ONG Africania Grup Solidari, per tal de finançar els nostres actes en favor de la llengua catalana.

LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA ACONSEGUEIX QUE MÉS DE 8.000 PERSONES ES QUEIXIN PER INTERNET A AIR BERLIN EN 48 HORES

- L’organització valora positivament el canvi de postura de la companyia, que ahir es comprometia a utilitzar el català progressivament, però reclama que concreti quan i en quina mesura incorporaran la llengua en la totalitat dels seus serveis

- La Plataforma per la Llengua demana a Air Berlin que per respecte a la llengua catalana i als seus conciutadans retiri dels seus punts de distribució el darrer número de la revista Air Berlin Magazine

Barcelona, 12 de juny de 2008.- Més de 8.000 persones s’han queixat a Air Berlin pel seu menyspreu al català en les últimes 48 hores gràcies a la campanya posada en marxa per la Plataforma per la Llengua, i no paren d’arribar-ne de noves, per la qual cosa és probable que aquesta xifra quedi àmpliament superada abans d’acabar el dia. L’organització va posar en marxa dimarts a la tarda una web, www.plataforma-llengua.cat/airberlin, encara activa, a través de la qual tothom que ho vulgui pot emetre una queixa personalitzada a la direcció de l’aerolínia. Aquesta iniciativa es va endegar com a reacció a les declaracions que el director general de la companyia aèria, el Sr. Joachim Hunold, va expressar a la revista de l’empresa en què menyspreava la llengua catalana i es burlava dels catalans.

La Plataforma per la Llengua també valora positivament el canvi de posicionament que la companyia ha mantingut en les darreres hores i les recents manifestacions del director d'Air Berlin a Espanya i Portugal, Álvaro Middelmann, en el sentit que introduirà “algun dia” el català en els seus serveis. Des de la nostra organització, però, reclamem a la companyia aèria més concreció per tal que aquestes intencions no es quedin només en paraules.

Des de la Plataforma per la Llengua es valoren aquestes manifestacions com un nou èxit de la ciutadania, que ha tornat a mobilitzar-se massivament per rebutjar unes declaracions que la Plataforma per la Llengua considera que ratllen la xenofòbia. Una prova d’això és que a les més de 8.000 queixes expressades a través del web de la Plataforma per la Llengua, cal sumar-hi nombroses iniciatives personalitzades de ciutadans que han protestat a títol individual i altres iniciatives de la societat civil que a través de diverses entitats també han tingut un ressò molt important, com les més de 7.000 queixes recollides a través de la web d’e-criteri o les més de mil fetes a través d’Obra Cultural Balear.

Cal recordar que a part de les queixes emeses per Internet, la Plataforma per la Llengua ha enviat també una carta a a Air Berlin demanant una rectificació urgent i que inclogui el català als seus serveis, i com a prova de bona voluntat, que comenci per la traducció, també en català, de la seva pàgina web abans que s’acabi l’any. A la carta, la Plataforma per la Llengua comunica a Air Berlin que en les properes setmanes li enviarà un document precisant quins són els mínims requeribles per tal d’incorporar el català en la seva companyia i recomanant pautes d’actuació per tal de millorar el servei als consumidors de l’àmbit lingüístic català. A més, en la carta, l’organització demana a Air Berlin que per respecte a la llengua catalana i als seus conciutadans retiri dels seus punts de distribució el darrer número de la revista Air Berlin Magazine.

També s’han enviat cartes al president de la Generalitat de Catalunya, Sr. José Montilla, al president del Govern Balear, Sr. Francesc Antich, i al Síndic de Greuges de Catalunya, Sr. Rafael Ribó, on es reclama a les tres personalitats que prenguin mesures per evitar que aquests fets es repeteixin.

La Plataforma per la Llengua vol remarcar que la companyia aèria Air Berlin és una anomalia dins del sector pel que fa a un mínim respecte per la llengua catalana. Hi ha diverses companyies que tenen vols a Alemanya i que, tot i que no utilitzen de manera suficient la llengua catalana a l’empresa, sí que la tenen present, per exemple, a la pàgina web. Aquestes companyies són: Click Air (web en 5 llengües; les altres 4 tenen més parlants que el català), Ryanair (web en 23 llengües), Easyjet (web en 18 llengües) i Spanair (web en 6 llengües). També opera a Alemanya i a Catalunya, Illes Balears i País Valencià, però sense vols directes, American Airlines, que també té la web en català. Podríem citar més companyies que inclouen el català a la pàgina web i que tenen altres destins que no són Alemanya, com ara Vueling (web en 9 llengües, entre les quals català, basc i gallec), Air Europa o Bmibaby. Air Berlin té el lloc web en 13 idiomes, quatre dels quals amb igual o inferior nombre de parlants que el català (danès, finès, suec i txec), però en canvi obvia el català. A més, cal tenir en compte que Air Berlin té 3 hubs, dos a Alemanya i un a l’aeroport de Son Sant Joan de Palma (Mallorca), que serveix per enllaçar vols procedents d’Alemanya i l’Estat espanyol. Per tant, és evident que el català hauria de ser una de les llengües importants de la companyia, ja que opera a Alacant, Barcelona, Eivissa, Maó, Palma i València. Air Berlin és la primera companyia de l’aeroport de Palma en número de vols (supera Iberia).

Per a més informació:

Martí Gasull
Plataforma per la Llengua
93 321 18 03
comunicacio@plataforma-llengua.cat

Fa pocs dies el senyor Joachim Hunold, director general de la companyia aèria Air Berlin, que opera als territoris de parla catalana, amb vols entre Alemanya i Palma, Barcelona, València o Eivissa, feia unes afirmacions a l’editorial de la revista Air Berlin magazine on deixava clar el seu menyspreu cap a la llengua catalana i cap als ciutadans de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià en negar-se a escoltar les recomanacions del Govern Balear demanant més presència del català a la seva empresa.

Air Berlin ha començat a rebre les primeres protestes, però el responsable de l’aerolínia a Espanya i Portugal, el senyor Álvaro Midelman, ha reafirmat les declaracions de Hunold. Com que Air Berlin no rectifica, des de la Plataforma per la Llengua demanem la col·laboració de tothom perquè hi aporti la seva queixa i aconseguir que Air Berlin no només no insulti el nostre poble i la nostra llengua, sinó que tingui en compte el català com a llengua apta per al mercat.

Et proposem que et queixis a l’aerolínia a través del web que hem obert expressament per a aquest tema, www.plataforma-llengua.cat/airberlin, i que reenviïs aquest missatge a tothom que coneguis perquè tothom pugui expressar-li el seu malestar a la companyia. Queixa’t i fes que respectin la nostra llengua!

LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA POSA EN MARXA UNA CAMPANYA PERQUÈ ELS USUARIS DESCONTENTS AMB LA CROADA D’AIR BERLIN CONTRA EL CATALÀ ES QUEIXIN PER INTERNET

La companyia aèria és una anomalia en el sector de les aerolínies, gairebé l’única companyia de baix cost que obvia totalment el català com a llengua de comunicació amb els seus clients

Barcelona, 10 de juny de 2008.- Tal com ja va anunciar la setmana passada, la Plataforma per la Llengua ha posat en marxa les primeres accions com a reacció a les declaracions que el director general de la companyia aèria Air Berlin, el Sr. Joachim Hunold, va expressar a la revista de l’empresa en què menyspreava la llengua catalana i es burlava dels catalans. En primer lloc, l’organització ha posat en marxa una eina per tal que els usuaris descontents amb la nul·la sensibilitat d’Air Berlin envers el català es puguin queixar a la companyia. En concret, s’ha creat una web, www.plataforma-llengua.cat/airberlin, a través de la qual tothom que ho vulgui podrà emetre una queixa personalitzada a la direcció de l’aerolínia.

D’altra banda, la Plataforma per la Llengua enviarà avui mateix una carta al president de la Generalitat de Catalunya, Sr. José Montilla, una altra al president del Govern Balear, Sr. Francesc Antich, i una tercera al Síndic de Greuges de Catalunya, Sr. Rafael Ribó, on lamenta el maltractament i les injúries de la companyia aèria i es reclama a les tres personalitats que prenguin mesures per evitar que aquests fets es repeteixin. També avui mateix s’enviarà una carta a Air Berlin demanant una rectificació urgent i que inclogui el català als serveis de la companyia.

De fet, la companyia aèria Air Berlin és una anomalia dins del sector pel que fa a un mínim respecte per la llengua catalana. Hi ha diverses companyies que tenen vols a Alemanya i que, tot i que no utilitzen de manera suficient la llengua catalana a l’empresa, sí que la tenen present, per exemple, a la pàgina web. Aquestes companyies són: Click Air (web en 5 llengües; les altres 4 tenen més parlants que el català), Ryanair (web en 23 llengües), Easyjet (web en 18 llengües) i Spanair (web en 6 llengües). També opera a Alemanya i a Catalunya, Illes Balears i País Valencià, però sense vols directes, American Airlines, que també té la web en català. Podríem citar més companyies que inclouen el català a la pàgina web i que tenen altres destins que no són Alemanya, com ara Vueling (web en 9 llengües, entre les quals català, basc i gallec), Air Europa o Bmibaby.

Air Berlin té el lloc web en 13 idiomes, quatre dels quals amb igual o inferior nombre de parlants que el català (danès, finès, suec i txec), però en canvi obvia el català. A més, cal tenir en compte que Air Berlin té 3 hubs, dos a Alemanya i un a l’aeroport de Son Sant Joan de Palma (Mallorca), que serveix per enllaçar vols procedents d’Alemanya i l’Estat espanyol. Per tant, és evident que el català hauria de ser una de les llengües importants de la companyia, ja que opera a Alacant, Barcelona, Eivissa, Maó, Palma i València. Air Berlin és la primera companyia de l’aeroport de Palma en número de vols (supera Iberia).

La Plataforma per la Llengua, com ja va expressar en un comunicat la setmana passada, lamenta profundament les declaracions del Sr. Joachim Hunold, que considera que ratllen la xenofòbia, i que van molt més enllà de les responsabilitats que té com a empresari, ja que no accepta com a legítims els governs de Catalunya i les Illes Balears que critica. No entenem que Air Berlin consideri que el català no ha de ser emprat a la seva companyia, però en canvi no digui res respecte el danès, el finès o el noruec, llengües menys parlades que el català. És evident que la política empresarial d’Air Berlin és contradictòria perquè no té la mateixa consideració per a tothom, a més d’obviar que el català és una llengua rendible comercialment, com diuen força estudis.

LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA CREU QUE AIR BERLIN MENYSPREA LA LLENGUA CATALANA I ELS CATALANS I ANUNCIA MESURES

L’organització lamenta les declaracions expressades pel director general de la companyia, que ratllen la xenofòbia

Barcelona, 6 de juny de 2008.- La Plataforma per la Llengua lamenta profundament les declaracions que el director general d’Air Berlin, el Sr. Joachim Hunold, ha fet a la revista de la seva companyia i en què menysprea la llengua catalana i es burla de les recomanacions del Govern Balear pel que fa al tracte lingüístic que hauria de tenir l’empresa. En aquest sentit, la Plataforma per la Llengua vol manifestar les següents consideracions:

El senyor Joachim Hunold va molt més enllà de les responsabilitats que té com a empresari quan fa tot tipus de valoracions polítiques referents a Catalunya i a les Illes Balears i als seus governs, que no accepta com a legítims i posa en dubte les seves actuacions. I allò més greu: la vinyeta, insultant per als pobles balear i català, que apareix a l’Air Berlin Magazine. Podem afirmar sense embuts que el magazine d’Air Berlin ratlla la xenofòbia.
 
Sobta encara més aquesta mena de declaracions si tenim en compte que Alemanya és un país democràtic i compromès amb el projecte europeu de la diversitat cultural i lingüística i amb els drets humans i amb la democràcia. Amb el tracte mostrat d’Air Berlin cap a catalans i balears, és evident que maltracta una part important dels seus clients. Tampoc no s’entén que Air Berlin consideri que el català no ha de ser emprat a la seva companyia, però en canvi no diu res respecte el danès, el finès o el noruec, llengües menys parlades que el català. És evident que la política empresarial d’Air Berlin és contradictòria perquè no té la mateixa consideració per a tothom, a més d’obviar que el català és una llengua rendible comercialment, com diuen força estudis.
 
La Plataforma per la Llengua enviarà, en els propers dies, una carta al president de la Generalitat de Catalunya, Sr. José Montilla, una carta al president del Govern Balear, Sr. Francesc Antich, i una carta al Síndic de Greuges de Catalunya, Sr. Rafael Ribó, en què protestarà davant el maltractament i les injúries d’Air Berlin i demanarem que preguin mesures per evitar que aquests fets es repeteixin.
 
La Plataforma per la Llengua també enviarà una altra carta a Air Berlin demanant una rectificació. Els usuaris de la companyia poden tenir presents altres opcions que s’adeqüin molt més als criteris de responsabilitat social vers l’usuari. Entre d’altres coses, demanarem a Air Berlin que no interposi les ideologies polítiques davant els interessos comercials i la responsabilitat social de la companyia.
 
Finalment, la Plataforma per la Llengua facilitarà mitjançant el seu web la informació necessària per tal que els ciutadans i ciutadanes que ho vulguin puguin expressar la seva queixa a l’empresa.
 

Per a més informació:

Martí Gasull
Plataforma per la Llengua
93 321 18 03
comunicacio@plataforma-llengua.cat

LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA I EL DEPARTAMENT D’ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA PRESENTEN DIVERSOS MATERIALS PER FACILITAR L’ACOLLIDA LINGÜÍSTICA

 
- La Guia pràctica d’acollida lingüística ofereix recursos als professionals que acullen l’alumnat nouvingut

- El tríptic El català, llengua d’acollida vol sensibilitzar els immigrants de la importància i utilitat del català

Barcelona, 4 de juny del 2008. - La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, i la coordinadora de l’àrea d’acollida de la Plataforma per la Llengua, Gemma Ponsa, han presentat aquest matí diversos materials d’acollida lingüística per a immigrants elaborats per l’entitat amb la col·laboració del Departament. En concret, els materials presentats són la Guia pràctica d’acollida lingüística i el tríptic El català, llengua d’acollida, dels quals se’n distribuiran 17.000 i 10.000 exemplars respectivament.

Aquestes dues publicacions s’emmarquen en la campanya d’acollida lingüística que porta a terme la Plataforma per la Llengua. Aquesta iniciativa vol remarcar la funció del català com a element de cohesió social i instar al seu ús per les oportunitats de participació i promoció social que pot oferir a les persones nouvingudes.

A la Guia (www.plataforma-llengua.cat/doc/guia_acollida_2008.pdf) s’exposen reflexions i recursos pràctics per a professionals que acullen l’alumnat nouvingut i les seves famílies mentre que el tríptic (www.plataforma-llengua.cat/doc/tripticacollida.pdf) vol sensibilitzar les persones estrangeres que arriben a Catalunya de la importància i utilitat del català.

La Guia s’ha enviat a totes les escoles de Catalunya a més d’universitats, associacions de pares, casals, centres cívics, equipaments esportius i altres espais on participen aquests col·lectius. Del tríptic també se n’ha fet una distribució sobretot entre locutoris i entitats de persones immigrades.

La Guia pràctica d’acollida lingüística parteix de la necessitat de responsabilitzar a la societat d’acollida de la inclusió social i lingüística de les persones que han arribat fa poc a Catalunya. Concretament, exposa arguments per sensibilitzar als agents que acullen als infants nouvinguts i a les seves famílies del seu rol com a models lingüístics, i també ofereix informació de recursos que faciliten el contacte i l’accés a la llengua pròpia de Catalunya.

Les fases principals de l’acollida lingüística, que en aquesta guia corresponen als tres primers blocs, plantegen diverses necessitats i mancances a les quals es pretén donar solució oferint alguns suggeriments i eines de caràcter pràctic.

En la primera acollida, per exemple, es parla del canvi d’hàbits lingüístics dels agents socials, de la transmissió de raons per aprendre català, de les primeres entrevistes amb les famílies en centres educatius, i de l’oportunitat que ofereix la capacitació lingüística en la trajectòria professional dels adolescents nouvinguts.

En la fase de l’ensenyament-aprenentatge de la llengua, es planteja una metodologia d’ensenyament, es fan recomanacions per a l’ensenyament del català en aules diverses cultural i lingüísticament, es parla de com incideix el coneixement de la llengua en la participació escolar, i també dels avantatges de l’ensenyament de la llengua en els espais del lleure.

Pel que fa a les relacions socials, fase transversal de tot el procés d’acollida, s’exposa la necessitat de crear un clima que afavoreixi les relacions equitatives tant entre els alumnes mateixos, com entre els mestres i els alumnes nouvinguts. També s’explica la necessitat de mantenir un coneixement continu de les expectatives familiars, i de fomentar la implicació de la família nouvinguda amb la tasca educativa.

Per últim, en el darrer bloc es recullen sis bones pràctiques que són experiències innovadores endegades per algunes entitats, i que s’acompanyen d’un breu anàlisi per tal de potenciar la seva difusió en altres organitzacions i entitats dels país.

Pel que fa al tríptic El català, llengua d’acollida, es tracta d’un material de sensibilització escrit en set llengües (català, urdú, castellà, àrab, amazic, xinès i anglès) i que pretén conscienciar a les persones immigrades de la importància i utilitat de conèixer la llengua catalana per a la seva vida diària, a través de diverses vinyetes que mostren diferents situacions quotidianes, i que acaben amb la demanda “Demana que et parlin en català per poder aprendre’l millor!”.

Per a més informació:

Gemma Ponsa
Àrea d’acollida lingüística
Plataforma per la Llengua
93 284 81 03 / 93 321 18 03
comunicacio@plataforma-llengua.cat

LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA DENUNCIA QUE, 15 ANYS DESPRÉS QUE L’ESTATUT DEL CONSUMIDOR HO PREVEIÉS, EL GOVERN CATALÀ NO HA DESENVOLUPAT EL REGLAMENT PER EQUIPARAR LEGALMENT EL CATALÀ AMB EL CASTELLÀ EN L’ETIQUETATGE

Segons un informe que ha elaborat l’organització, actualment 149 lleis imposen el castellà en l’etiquetatge de productes a Catalunya, mentre que només una ho fa amb el català
 
Barcelona, 21 de maig de 2008. – L’any 1993 l’Estatut del Consumidor reconeixia per primer cop el dret del consumidor català de rebre l’etiquetatge de productes en català i preveia que el Govern català desenvolupés el Reglament corresponent per tal que aquest dret passés a ser una obligació per part de les empreses, en igualtat de condicions com succeïa amb el castellà. Quinze anys després, aquest desenvolupament encara resta aturat. Mentrestant, la diferència entre el català i castellà pel que fa a obligacions en l’etiquetatge no només no s’ha alleugerit, sinó que la legislació en pro de l’etiquetatge obligatori en castellà a Catalunya ha anat augmentant. Amb motiu d’aquest 15 anys, la Plataforma per la Llengua ha fet públic un informe que analitza la situació legal actual de la nostra llengua. La conclusió no pot pas ser més contundent: actualment 149 lleis imposen el castellà en l’etiquetatge de productes a Catalunya, mentre que només una obliga a etiquetar en català. En l’etiquetatge, la Llei ens discrimina.

La Llei 3/1993, de 5 de març, de l’estatut del consumidor, reconeix en l’article 26 el dret de les persones consumidores de rebre les informacions dels productes en català. L’article 29 sobre infraccions considera la vulneració d’aquest dret com una infracció. Abans d’aplicar les sancions cal, però, que el Govern, i així ho preveu la mateixa Llei, estableixi per Reglament aquest dret com una obligació per part de les empreses. I aquest és el pas que fa ja 15 anys que està encallat.

En el document elaborat per la Plataforma per la Llengua es posa en evidència el greuge legal actual. S’enumeren les 149 lleis que imposen com a mínim el castellà en l’etiquetatge de productes a Catalunya, en contraposició a l’única llei (restringida a productes catalans amb segells de qualitat o d’origen) que obliga a etiquetar en català. Les 149 lleis impositives del castellà en l’etiquetatge de productes abasten la pràctica totalitat de productes distribuïts a Catalunya (llevat de petitíssimes excepcions): des de productes farmacèutics a industrials de tot tipus passant pels alimentaris. En l’informe s’especifica l’evolució de la normativa sobre l’ús de les llengües en l’etiquetatge i també es fa un repàs de com diferents lleis autonòmiques del consumidor tracten de manera diferenciada les dues llengües.

La pretensió d’aquest document és denunciar la situació d’anormalitat a què la Llei sotmet la llengua catalana i, per tant, els consumidors que formen part d’aquesta comunitat lingüística. Així mateix, vol posar damunt la taula un punt de reflexió sobre la reiterada imposició legal a Catalunya del castellà, que tot i no ésser llengua pròpia gaudeix d’una normativa en matèria d’etiquetatge extraordinàriament més forta que no pas el català, on les garanties d’ús són pràcticament inexistents en el camp legal. Sovint l’opinió pública que defensa postures pretesament “bilingües” ha obviat aquesta diferència impositiva abismal i no ha defensat cap model equitatiu per tal d’augmentar les normatives que garanteixin l’ús del català en l’etiquetatge en igualtat de condicions que el castellà. Aquesta anomalia i tractament diferenciat no es dóna només en relació al castellà: de fet, la discriminació legal que pateix el català és una situació excepcional -de fet única- en el context de llengües de la Unió Europea o de països desenvolupats de tradició democràtica amb un nombre similar de parlants.

Cal insistir que les competències en Consum són de la Generalitat de Catalunya, i que el règim d’excepcionalitat legal que pateix la llengua catalana en matèria d’etiquetatge és purament per voluntat del govern català.

Consulteu l’informe en el següent enllaç: www.plataforma-llengua.cat/doc/lleis_etiquetatge.pdf

Des de la Plataforma per la Llengua del Maresme varem oferir el passat divendres dia 23 de maig,  a la biblioteca municipal P. Gual i Pujadas de Canet de Mar, la presentació el llibre “Elogi de la transgressió. Identitat nacional i desraó d'estat” per un dels seus coautors, en Quim Gibert.
 
En Quim Gibert ens va explicar de forma agradable i entenedora la "...conveniència de rebel·lar-nos davant tractes humiliants.." ja que "...Quan les lleis són injustes, transgredir passa a ser una via èticament lícita. Ens referim a una desobediència meditada. Precisament aquella que fa de les persones éssers crítics, compromesos i més lliures.”

El divendres 23 de maig a les set de la tarda a la biblioteca municipal P. Gual i Pujadas de Canet de Mar, la Plataforma per la Llengua Canet de Mar us presentarà el llibre “Elogi de la transgressió. Identitat nacional i desraó d'estat” de Quim Gibert, Ramon Camats, Albert Berrio, Eugeni Casanova i Josep Sort amb pròleg d’Àngel Velasco. La presentació comptarà amb la presència d’un dels seus autors, Quim Gibert. El llibre és de l’editorial La Busca edicions i estarà a la venda durant la presentació.

Resum del llibre: “Ara per ara, tant París com Madrid no tenen el més mínim interès a reconèixer la plena sobirania dels Països Catalans. En aquest sentit l'única llengua d'estat de la República francesa i del Regne d'Espanya són el francès i el castellà, respectivament. El català té un rang inferior o no gaudeix de la més mínima oficialitat, com en el cas de la Catalunya del Nord i de la Franja de Ponent. Crear jerarquies entre identitats és sinònim de desigualtat. I rere la discriminació solen aflorar abusos i altres violències.
Això explica la conveniència de rebel·lar-nos davant tractes humiliants. Els estats espanyol i francès en són plenament conscients. Quan les lleis són injustes, transgredir passa a ser una via èticament lícita. Ens referim a una desobediència meditada. Precisament aquella que fa de les persones éssers crítics, compromesos i més lliures.”

Per primer any la Plataforma per la Llengua Maresme ha estat present amb la ja tradicional paradeta per la llengua a la Fira d’Entitats i Artesans de la població maresmenca de Santa Susanna, que s’ha celebrat el dissabte 26 d’abril i el diumenge 27 a la Rambla dels Països Catalans.

A la carpa de la Plataforma si han pogut trobar adhesius, publicacions i d’altres articles per promocionar l’ús social de la llengua catalana com bosses, samarretes, gots, llibres...

Confiem poder tornar-hi si es repeteix la mostra el proper any.

El proper cap de setmana, 26 i 27 d'abril, serem presents per primer cop a la Mostra d'entitats de Santa Susanna.

Si ens voleu venir a veure, us esperem a la Rambla dels Països Catalans, dissabte a la tarda i diumenge al matí.

El dissabte 19 d'abril al pati del C.C. Calisay a 2/4 de 10 del vespre i després de llegir un manifest, varem poder gaudir del primer ball dels bastoners d'Arenys, creats aquest passat hivern. A continuació el drac l'Arenyot va ballar al ritme dels Tabalers de Caldes. Seguidament vam iniciar el correfoc pels carrers de la vila amb la Colla del Basilisc, acabant a la plaça de la vila.

En resum, podem dir que la iniciativa va ser un èxit i ens plantegem que el Correfoc per la Llengua d’Arenys es converteixi en un clàssic de la nostra Territorial.

El cap de setmana del 19 i 20 d'abril, la Plataforma per la Llengua del Maresme, hem tornat a muntar taula informativa a la VI Mostra d'entitats de Canet de Mar.

El proper dissabte 19 d'abril a 2/4 de 10 del vespre us convidem al Correfoc per la Llengua que farem a Arenys de Mar.
A l’inici del correfoc ens acompanyarà ballant el Drac d’Arenys “l’Arenyot” al pati del Calisay, i a més el grup de bastoners d'Arenys farà la seva primera ballada oficial des de la seva creació aquest hivern.
A continuació farem una passejada pels carrers de la vila on la Colla del Basilisc ens farà gaudir amb l’espectacle pirotècnic, acabant a la plaça de la vila.

          Us esperem!!!

El dissabte 19 i el diumenge 20 d’abril tindrà lloc a Canet de Mar la tradicional Mostra d’Entitats que anualment es celebra en aquesta localitat.

Un any més la Plataforma per la Llengua hi serà present amb la carpa per la llengua, amb enganxines, publicacions i tot tipus de productes per a contribuir a normalitzar la llengua catalana.

El passat divendres 22 de febrer va fer-se a la biblioteca municipal de Canet de Mar la presentació del llibre “La llengua que ens va parir” de Jordi Solé i Camardons.

L’acte va comptar amb la presència de persones de diferents àmbits i edats, entre elles mestres, polítics, mitjans de comunicació, i va ser introduït per Francesc Martín, portaveu d’Arenys de Mar de la Plataforma per la Llengua.

El llibre de Jordi Solé estudia els discursos de diferents pensadors catalans anteriors a l'aparició de la sociolingüística com disciplina pròpia però que ja parlaven en termes sociolingüístics.

Josep Yxart, Joaquim Casas-Carbó, Carles Riba, Josep Armengou, Ferran Soldevila, Carles M.Espinalt i Joan Fuster tenen en comú la seva consciència lingüística i ens mostren l'evolució de la intel·ligència sociolingüística des de finals del segle XIX fins a finals del segle XX.

Com a contrapunt a aquests pensadors, l'autor contraposa a Vicens Vives, de qui critica l'absència de pensament lingüístic i la seva influència minimitzadora i culpabilitzadora, segons ell, en els polítics catalans de la transició.

El proper 22 de febrer a les set de la tarda a la biblioteca municipal de Canet de Mar us presentarem el llibre de Jordi Solé i Camardons “La llengua que ens va parir”.

Amb "La llengua que ens va parir" Jordi Solé i Camardons vol mostrar la direcció, el sentit, el criteri, l´originalitat, la potència, les raons i contradiccions del discurs català sobre l´idioma centrant-se en les aportacions positives de set autors: Josep Yxart, Joaquim Cases-Carbó, Carles Riba, Ferran Soldevila, Josep Armengou, Carles M. Espinalt i Joan Fuster. I amb el contraexemple minimitzador i culpabilitzador de Jaume Vicens Vives, a qui critica amb claredat.

Des de la consciència lingüística, queda més que clar que el català és la llengua que ha parit als catalans d´arreu dels Països Catalans, que sense la llengua no som res... És mitjançant la llengua catalana, la nostra columna vertebral, que fem una aportació original a la humanitat, és a través de la llengua catalana que som universals, que som civilitzats. Mentre que la bilingüització social apunta cap a la substitució lingüística.

La vida plena del català, la llengua de Llull, Ausiàs Marc, Rodoreda, Gaudí o Macià, és una fita només assolible des de la voluntat, des de la unitat del poble i la societat civil, i mai de la vida hauria de ser una lluita partidista. La nació lingüística catalana és una nació electiva.

El llibre també inclou un ampli panorama del discurs català sobre la llengua des de Ramon Llull fins als nostres dies, una espiral d´intel·ligència sociolingüística.

En els actuals moments de desorientació, cansament i continuació de l´estratègia imperialista anticatalana, quan des del costat català se senten el cants de sirena del liquidacionisme sociolingüístic, acollir la lectura d´aquest conjunt d´autors ens pot ajudar a veure-hi més clar

Tot un èxit la presentació de la guia Què faig si...? als alumnes de primer i segon de Batxillerat de l'institut de Canet de Mar, Lluís Domènech i Montaner. Esperem poder repetir l'experiència en un altre centre.

El dilluns i dimecres, 11 i 13 de febrer, farem la presentació de la guia Què faig si...? a l'Institut Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar, als alumnes de primer i segon de Batxillerat.

Tal i com us vàrem anunciar, el passat divendres 11 de gener, a la biblioteca Pere Gual i Pujadas de Canet de Mar, va tenir lloc la presentació del nou llibre de l’Èric Bertran “L’institut de la vergonya", on ens explica la seva experiencia en tornar a l'institut després dels fets ja narrats a "Èric i l'Exercit del Fènix", amb força assistència de públic.

El divendres 11 de gener a dos quarts de vuit a la biblioteca Pere Gual i Pujadas de Canet de Mar a la riera Sant Domènec, 1, A, tindrà lloc la presentació del nou llibre de l’Èric Bertran “L’institut de la vergonya”.

El cas de l’Èric Bertran i el seu “Exèrcit del Fènix” va sotraguejar la societat catalana durant uns mesos de la tardor i l’hivern de l’any 2004. Els mitjans de comunicació se’n va fer ressò, els polítics van intervenir al Congrés a favor seu i finalment es va desestimar l’absurda acusació de terrorisme a un noi de catorze anys que havia enviat uns correus electrònics demanant l’etiquetatge en català i va ser enviat a l’Audiència Nacional de Madrid. Les aigües es van calmar i el cas es va tancar per a tothom, menys per a l’Èric i la seva família. Quedava el més difícil: el retorn a la vida normal, a l’institut, al dia a dia de l’estudiant de secundària. Però no va ser possible. A l’IES on feia segon d’ESO, l’Èric va haver d’enfrontar-se a les cares llargues, als insults, a alguna amenaça i a la sensació que tothom se n’apartava i li feia el buit. També a bona part del professorat, al seu tutor i a la directora del centre, cosa que facilitava més la tasca dels alumnes que el titllaven de “terrorista”, fins al punt que l’Èric va haver de canviar de centre escolar. Ara, en aquest llibre, Èric Bertran explica la seva terrible experiència d’assetjament escolar.

Des de la Plataforma per la LLengua us desitgem un Bon Nadal i un feliç 2008!!

El divendres 9 de novembre a les vuit del vespre a la seu de l’Associació Plaça 11 de Setembre a la mateixa plaça 11 de Setembre, la Plataforma per la Llengua de Canet de Mar presentarà la guia “Què faig si...?”

El dissabte 6 d'octubre, la Plataforma per la Llengua del Maresme va presentar la guia Què faig si...? (alguns suggeriments per a afrontar situacions quotidianes pel que fa a l'ús del català) a la Masia Can Borrell d'Arenys de Munt a 2/4 de 9 del vespre amb força assistència de públic.

Aquesta vegada el bon temps si que va acompanyar, com també la presència de públic. Més de 150 persones que van aplaudir les cançons interpretades per el cantautor, entre elles cançons de Peret, Lluís Llach, Ovidir Montllor i La Trinca. El cantant va finalitzar l’actuació amb l’Estaca d’en Lluís Llach.

Després del concert del cantant la cobla Ciutat de Mataró va oferir una audició de sardanes que va finalitzar amb la sardana “Comiat” del compositor local Antoni de Miguel i que va servir per tancar la temporada de sardanes.

El dia 12 de setembre, membres de la Plataforma per la Llengua del Maresme van fer la presentació de la guia Què Faig si...? a l'Ateneu Mulei de Molins de Rei, enmarcada dins dels actes organitzats en la vila per la celebració de l'onze de setembre.

Abans de la presentació, els menbres de la Plataforma van ser entrevistats per la televisió local de Molins de Rei, que va gravar part de la presentació.

Les seccions locals de la Plataforma per la Llengua del Maresme a Arenys de Mar i Canet han fet ofrena floral dins dels actes organitzats pels respectius ajuntaments per a commemorar la Diada Nacional de Catalunya.

El passat dissabte 8 de setembre, la Plataforma per la Llengua del Maresme ha participat en la Fira d'Entitats de Blanes, dins de les II Diada per l'Autodeterminació dels Pobles.

Gran èxit de public de la Coral Infantil Músics per la Pau de l’Orquestra de Cambra Iberoamericana. La coral va omplir durant tota la actuació les 150 cadires disposades per el públic i tots els voltants de la plaça de la Llenya. Van interpretar 9 peces amb diferents llengües entre elles el català, el castellà, l’africà i el japonès. Tot un èxit per una coral tant jove. Des de la Plataforma per la Llengua volem felicitar-los per la seva espectacular actuació.

La coral iberoamericana va començar a col•laborar amb la Plataforma per la Llengua en la campanya d’acollida lingüística i immigració, arran de la celebració de l’acte “En català, trenquem murs i obrim fronteres” el Sant Jordi de l’any passat a la plaça Catalunya de Barcelona.

Aquest ha estat el segon any consecutiu que la Plataforma per la Llengua participa a la festa de la Gran Nit de la Sardana, d’Amics de la Sardana, i es repeteix la col•laboració entre les dues entitats compromeses amb la dansa de la sardana i la llengua catalana.

La Plataforma per la Llengua Maresme va col·laborar en la revetlla de Sant Joan que es va celebrar a Arenys de Mar el passat 23 de juny. La Plataforma Maresme es va encarregar de gestionar la barra del bar que es va muntar durant la festa, juntament amb el Cau Sant Francesc d'Esplai i Muntanyisme i on van actuar les Kumbes del Mambo i Orquestra Trafic.
Aquesta activitat servirà com a font d'autofinançament que permetrà organitzar actes de promoció de la llengua catalana

El passat 9 de juny, la Plataforma per la Llengua Maresme, va muntar paradeta a l'empollada de Teià, amb gran èxit d'assistència.

Aquest cap de setmana (21 i 22 d'abril) es celebra a Canet la V Mostra d'Entitats, on la Plataforma per la Llengua del Maresme tornarà a muntar la carpa, i on podreu trobar enganxines, revistes i d’altre material de la Plataforma per fomentar i promoure l’ús de la nostra llengua, el català.

Tal i com us vam anunciar, el passat divendres 13 d'abril, vàrem fer la presentació de la guia Què faig si...? a Canet de Mar, a la Casa Museu d'en Lluis Domènech i Montaner.

L'acte va ser introduit per en Toni Bellatriu, portantveu de la Plataforma per la Llengua a Canet, la presentació de la guia va ser feta per en Bernat Gasull, membre de la comissió d'empreses de la Plataforma i vam comptar amb la col·laboració del lingüísta Joan Abril.

Tal i com us anunciàvem, el passat 30 de març vàrem fer la presentació de la guia Què faig si...? a la Biblioteca Piferré de Vilassar de Dalt.
Aquest cop la presentació va ser feta per en David Sadurní i en Francesc Martín, ambdós membres de la Plataforma per la Llengua/Maresme.

Properament farem presentacions de la guia a Canet, Pineda i Mataró.
Us mantindrem informats.

Arran de la campanya impulsada des de la Plataforma per la Llengua Maresme s'han produït diversos canvis positius en la senyalització i en la toponímia d'algunes carreteres del Maresme i del Barcelonès durant l'any 2006. L'acció va consistir a denunciar a través del web de l'Oficina de Garanties Lingüístiques (OGL) alguns exemples de senyalitzacions i topònims no escrits en català, fet aquest darrer que incompleix el Decret 78/1991 sobre l'ús de la toponímia.

El passat dissabte dia 17 de febrer a les 7 de la tarda, va tenir lloc a la Sala Noble del Calisay la presentació de la guia "Què faig si...?.

En primer lloc va parlar el socio-lingüista arenyenc Xavier Mir, que va comentar la importància de la guia i la seva utilitat per afrontar situacions delicades que ens podem trobar en el nostre dia a dia en relació a l'ús de la llengua.

A continuació, Bernat Gasull, membre de la Comissió d'Empreses de la Plataforma per la Llengua va entrar a explicar amb més detall el contingut de la guia i les diverses casuístiques que recull, fent particular esment en aquells punts sobre els que els assistents a la xerrada van mostrar més interès.

Bernat Gasull va insistir en enfocar positivament aquestes situacions conflictives de tal manera que no tinguem recança en afrontar-les i en sortim reforçats en la nostra autoestima.

Aquesta presentació de la guia a Arenys de Mar ha estat la primera de tot una sèria de presentacions que s'han de fer al Maresme en els propers mesos: Canet de Mar, Vilassar de Dalt, Pineda, Mataró, ...

La primera tindrà lloc a Vilassar de Dalt el divendres 30 de març a les 19 hores a la biblioteca pública. Us anirem informant puntualment de les dates e la resta de les presentacions.

El proper dissabte 17 de febrer tindrà lloc a la Sala Noble del Calisay, a les 7 de la tarda, la presentació del llibret "Què faig si...?

Aquest llibret, que ha estat elaborat per la Plataforma per la Llengua i que té per sots-títol "Alguns suggeriments que poden ésser útils per afrontar situacions quotidianes pel que fa a l'ús del català", està dividit en els següents apartats:
A- Converses i diàlegs amb persones que no parlen català
B- Dèficits en la presència del català en diversos àmbits i serveis, i com reclamar-los
C- Dades sobre el català i arguments sobre la seva importància
D-Dubtes de quan i on ens podem dirigir en català, que podem fer per millorar-ne el seu ús i com justificar la nostra identitat lingüística en determinades situacions
E- On adreçar-se per fer una reclamació oficial i informar-se sobre què podem denunciar.

Si voleu accedir al contingut complet d'aquest llibret, pitjeu l'enllaç directe situat a enllaços recomanats o be a sobre de la fotografia.

Tal i com us anunciavem,el passat dissabte 14 d'octubre, la Plataforma per la Llengua del Maresme va organitzar un grapat d'actes a Canet, dels quals en fem un balanç positiu. El conta-contes, la presentació del llibre d'en Quim Gibert, "Identitats. Convivència o coflicte", les llegendes d'en Ramon Verdaguer, en Victor Alexandre també amb els seus llibres "TV3 a traició" i "La paraula contra el mur", els diablons i el concert.

Aquest any, la Plataforma per la Llengua del Maresme, organitza la major part dels actes del Correllengua que es fan a Canet de Mar, el dia 14 d'octubre.

A continuació detallem aquests actes:

12 del migdia
a la biblioteca P. Gual i Pujadas
Conte infantil: “La llegenda de Sant Jordi”
A càrrec de Cristina Kristinoshkai

5 de la tarda
a la biblioteca P. Gual i Pujadas
Presentació del llibre “Identitats. Convivència o conflicte?”
A càrrec de Quim Gibert

2/4 de 7 de la tarda
a la biblioteca P. Gual i Pujadas
L’espasa de Sant Martí, un símbol identitari
A càrrec de Ramon Verdaguer

2/4 de 8 del vespre
a la biblioteca P. Gual i Pujadas
Presentació dels llibres “La paraula contra el mur” i “TV3 a traïció”
A càrrec de Víctor Alexandre

2/4 de 10 del vespre
a la Riera Sant Domènec
Cercavila Popular amb el foc dels Diablons Anònims de Vilassar de Dalt i els bastoners de Santa Eulalia de Ronçana
Recorregut: Riera Sant Domènec, Riera Gavarra i Plaça Onze de Setembre.

11 de la nit
a l’envelat de Vil•la Flora
Lectura del manifest i concert amb Cesk Freixas, Ebri Knight i Filippo Landini


Esperem la vostra assistència.

El dissabte 7 d'octubre, la Plataforma per la Llengua Maresme va portar la paradeta de material a favor de la llengua catalana a Premià de Mar; a la festa del Correllengua que es va celebrar a la Plaça de la Sardana.

Durant la jornada festiva, el grup musical Antònia Font, va celebrar-hi un concert amb força participació.

El dia 16 de setembre, a les 8 del vespre, i dins dels actes de la Diada Nacional de Catalunya, va tenir lloc a Arenys de Mar la RUA PER LA LLENGUA, organitzada per la Plataforma per la Llengua del Maresme.

La colla del Basilisc de Mataró, els Bastoners de Santa Eulàlia de Ronçana i els Grallers de Premià de Mar, ens van fer gaudir en un cercavila pels carrers de la vila, començant al C.C.Calisay i acabant a la platja amb un espectacle de foc.

Dins dels actes de la Diada Nacional de Catalunya, la Plataforma per la Llengua del Maresme organitzarà el proper dissabte 16 de setembre, a Arenys de Mar, una Rua per la Llengua.

Aquesta rua començarà a les 8 del vespre al C.C.Calisay, seguirà pel carrer de l'Església, Plaça de l'Església, Rial Sa Clavella, Riera i acabarà a la platja, on gaudirem d'un espectacle de foc.

En la rua participaran la Colla del Basilisc de Mataró (diables), els Grallers de Permià de Mar i els Bastoners de Santa Eulàlia de Ronçana.

La Plataforma per la Llengua del Maresme va estar present a la Fira d'Entitats de Blanes en la Diada per l'Autodeterminació, que va tenir lloc el dissabte dia 9 de setembre

El passat dia 26 d'agost, va tenir lloc la Diada Sardanista a Canet de Mar.

Dins d'aquesta diada, la Plataforma per la Llengua del Maresme va muntar una parada informativa i va organitzar un concert amb el cantautor de Canet Josep Coll, amb notable èxit de públic

El dilluns dia 17 de juliol la Plataforma per la Llengua-Maresme hem organitzar la presentació de "La paraula contra el mur" (Víctor Alexandre) i "Èric i L’exèrcit Del Fènix"( Èric Bertran) al Centre Cívic de Premià de Mar.

El proper dia 26 d’agost a les 18:30 hores a la riera Sant Domènec de Canet, la Plataforma per la Llengua Maresme presenta un concert amb el cantautor Josep Coll, que tocarà durant la diada sardanista del poble de Canet. Des de l'associació sardanista, se'ns va convidar a participar a l'acte. Aquesta és doncs, la nostra aportació.

El concert porta el nom de “Cançons per poder volar” amb una selecció musical de diferents temps amb lletres de Mossèn Cinto Verdaguer, Salvador Espriu, Joan Titus i Josep Coll.

El passat dia 23 de juny, la PL-Maresme (Plataforma per la Llengua Maresme) va tindre la grata oportunitat de poder participar en una part de la festa de la revetlla de sant Joan,  servint begudes com uns valents/es a la barra de la festa organitzada a la platja, on tocava l’orquestra Girasol. Per sort aquella nit no estàvem sols: varem tindre la fabulosa col•laboració de la colla del basilisc (diables de Mataró). Des d’aquí els hi donem les gràcies pel seu ajut.

Tot i que esperàvem que una riuada de gent prengués part de la festa, la gresca i la disbauxa estaven en l’ordre del dia (en aquest cas, més aviat en l’ordre de la nit) creant una nit prou animada i engrescadora, on la Plataforma per la Llengua-Maresme una vegada més participem en totes les festes de la comarca que sigui possible.

És important esmentar, que per sort no hi van haver aldarulls a causa de l’alcohol ni de cap trapelleria amb material pirotècnic que provoqués desperfectes materials o danys personals. És bo doncs, saber que la gent comença a tindre cura sobretot de la seguretat en la manipulació de material pirotècnic.

Estima’t, defensar el català és el lema que ha utilitzat la Plataforma per la Llengua – Maresme per dur a terme les activitats del passat dia 13 de maig del 2006 a Arenys de Mar (al Maresme).
Es van programa activitats de tot tipus i per a totes les edats, des de conta contes pels més petits fins a una taula rodona; tot passant per una exposició sobre les grans empreses que no etiqueten els seus productes en català a Catalunya. La conta contes explicava la importància que té el català pels nouvinguts utilitzant la llegenda de Sant Jordi. La taula rodona va servir per donar a conèixer petites històries de gent que havia après el català per integrar-se a la societat catalana.Els grups de música que van tocar a la nit Kàtica, Los Draps i La gossa sorda eren una petita representació de la unitat de la llengua en els Països Catalans, ja que uns eren de la Franja de Ponent, els altres del Principiat i els últims del País Valencià.

Durant tot aquell dia, tots els participants dels actes i del concert van poder comprovar que era possible poder viure en català i gaudir de la cultura catalana, tot i que en molts àmbits encara no és possible. Els productes que es van vendre eren en català (refrescos, embotits..), i la llengua vehicular també ho era. Abans de començar el concert hi va haver una petita mostra de la nostra cultura amb la colla de bastons de Premià de Mar i la Colla del Basilisc (diables).
Per dur a terme tots aquests propòsits vam tenir la col•laboració aproximada d’un centenar de persones: diables, músics, ponents, organitzadors, voluntaris, bastoners... I també de la Cooperativa Bon Preu i del diari el Punt.


Des de la Plataforma per la Llengua – Maresme, fem un balanç molt positiu d’aquest acte, ja sigui pels mitjans de comunicació que ens van fer ressò i entrevistes, com l’assistència de públic.  

Després d’una etapa inicial de consolidació, s’han realitzat les primeres activitats, relacionades principalment en demanar una major presència de pel•lícules en català al Maresme, i és que cada dia augmenta el nombre de pobles que voten a favor d'aquesta campanya. En aquests moments hi ha projectada la realització d’una segona campanya que tindrà per objectiu MOSTRAR LA IMPORTÀNCIA DE LA LLENGUA CATALANA A TOTHOM I ENSENYAR QUE ÉS LA PORTA D'ENTRADA A UNA CULTURA, A LA NOSTRA CULTURA. Per això estem disposats i volem donar arguments a la gent de que el català és una llengua moderna i de futur, i que hauria de ser també la llengua d’acollida a la gent nouvinguda. Aquest element d’integració que té la llengua catalana és un valor únic i central per la cohesió de la societat catalana i la nostra evolució com a poble.

En aquesta línia, com a primera activitat d’aquesta campanya proposem d’organitzar un acte cultural i festiu els dies propers a la diada de Sant Jordi. Aquest acte aniria adreçat a gent de totes les edats, però tenint en compte que és important incidir en els sectors més joves, ja que és llavors quan les arrels s'aferren més fortes i és més difícil desaparèixer.

Els objectius principals de la campanya,  són els següents:
1. Sensibilitzar sobre l’ús social i l’autoestima a través d’elements de la cultura catalana i la seva expressió popular en motiu de la diada de Sant Jordi.
2. Acollir lingüísticament en català a la població nouvinguda. La llengua catalana és una oportunitat que tenen per a integrar-se en la societat d’acollida. És important que tothom en sigui conscient.
3. Conscienciar sobre la importància de parlar català i no fer cap discriminació canviant de llengua.
4. Donar a conèixer a la gent de la comarca els objectius de la Plataforma per la Llengua – Maresme, i convidar-los a participar-hi.

I tots aquests punts, són i seran els fonaments d'aquesta campanya, la qual es donarà el tret de partida a Arenys de Mar durant tot el dia 13 de maig i a arrel d'aquest acte, es continuarà l'acte a nivell Maresmenc, la qual serà de les campanyes més fortes fetes fins ara a nivell comarcal. Comptarà ni més ni menys que amb:

1.) Conta contes a càrrec de la Cristina. 16:30h – 17:15h
    - Ella explica la llegenda de Sant Jordi tot fent de referència la nostra campanya d’autoestima, que comença aquell dia.


2.) Parelles lingüístiques. 16:30h – 17:15h
    - Aquesta activitat servirà per intercanviar impressions entres els catalanoparlants i els nouvinguts


3). Gimcana per la Llengua. 16:30h – 17:15h
    - Lloc:  Pel poble
    - Dirigit: A tot el poble. S'hauran de fer inscripcions per participar-hi.
    - Motivació: Sant Jordi arriba a un poble on el drac s’està menjant la llengua de tots els habitants, fet que ja havia passat en altres pobles. Com que no volem que això passi aquí Sant Jordi demana als nens que l’ajudin a derrotar el drac recuperant la llengua en tots els seus àmbits. Per això s’ha de fer una sèrie de proves per les places de la ciutat:
    - Literatura.
    - Llegendes.
    - Barbarismes.
    - Ús social.
    - Música.
    - Dites catalanes.
    - Concurs d'enganxines.


4.) Presentació. 17:30h
    - Exposició sobre l’etiquetatge en català!
    - Presentació del llibre “L’Èric, i l’Exèrcit del Fènix”


5.) Xocolatada. 17:30h


6.) Taula rodona: en català, trenquem murs i obrim fronteres  18:30h
    - Argumentació de per què aprendre el català!



7.) Concert. 23h
    - Portarem a grups de música que també defensen la unitat del català, perquè al cap i a la fi, això també és l'autoestima. Presentació de l'activitat amb la Georigina Latre (Isona de Ventdelplà) i l’Èric Bertran. Els grups seran els següents:


    - País Valencià: La gossa sorda
    - Principat de Catalunya: Kàtiva
    - Franja de Ponent: Los Draps
    - Durant el canvi de grups, una colla bastonera farà un ball.



SURT DE L'ARMARI: PARLA EN CATALÀ!!!!!

Aquest acte, es farà a Barcelona i començarà a la sala auditori del 3r pis de La Farinera a les 7 de la tarda, amb la primera presentació oficial (i en exclusiva) del llibre 'Èric i l'Exèrcit del Fènix' escrit per Èric Bertran, un jove que actualment té 16 anys i membre de la Plataforma per la LLengua-Maresme, el qual, l'any passat va ser detingut a casa seva i jutjat a l'Audiència Nacional espanyola a Madrid com a terrorista. El seu "delicte", va ser enviar un correu electrònic a la cadena de supermercats DIA, demanant-los que etiquetessin en català (tal i com marca la llei). Tot plegat va ser una gran escenificació per part de les espanyes, i un calvari per aquesta família. El llibre compta amb la tutela (i pròleg) del periodista i escriptor Víctor Alexandre que serà al seu costat el dia de la presentació. Ambdós es van conèixer precisament a través del Racó Català, tot un honor per aquest jove, ja que sense la seva ajuda, no hauria pogut escriure aquest llibre.

Des de la Plataforma, hem donat ple suport a l'Èric en tot moment

Des de fa uns mesos, la PLL-Maresme (Plataforma per la Llengua-Maresme), hem estat portant a terme una campanya bastant important, en la que es treballa a fons i sense descans. Consisteix a fer un pas endavant en materia cinematogràfica, exigint que en aquest àmbit es defensi també la nostra llengua, malmesa ja des de fa temps, ja que el dèficit d'expressió és enorme, arribant a l'extrem d'aconseguir un ridicul 3% de pel·licules estrenades en català i un 97% al castellà. Això és igualtat? NO. I des de la plataforma, treballem per fomentar i aconseguir que el català no pateixi aquesta brutal desigualtat.

Aquesta campanya consisteix en presentar als ajuntaments, unes mocions, demanant que es comprometin a posar projeccions de pel·licules en català.

Ara per ara, gràcies a l'ajuda de diferents col·lectius independentistes, la PLL-Maresme, hem aconseguit que s'aprovi la moció esmentada ja a varies poblacions de la nostra comarca: ARENYS DE MAR, MALGRAT, VILASSAR DE DALT, CANET I MATARÓ. En podem estar orgullosos, perque les mocions presentades, a tots els pobles han estat aprovades per majoria absoluta.
Per tant, animem a tots els ajuntaments a que s'apuntin a aquesta campanya.

Ja des del moment en que vam iniciar aquesta campanya, hem tingut soport de varies entitats locals i nacionals. GRÀCIES A TOTS ELS PARTITS POLÍTICS, ENTITATS, ORGANITZACIONS I TOTES LES PERSONES IMPLICADES QUE AJUDEN A QUE TOT AIXÒ TIRI ENDAVANT!!!

Per fi, amb esforç i il·lusió, i bastant empenta, hem aconseguit que la Plataforma per la Llengua, arribi a la nostra estimada vila i al Maresme. Aquest, és un fet que demostra que per tot arreu hi ha gent que lluita per allò que estima, que volem un futur més digne i per soposat, VIURE PLENAMENT EN CATALÀ, i és que cada dia en som més.

La Plataforma per la Llengua, és un col·lectiu format per ciutadans i ciutadanes i per diferents col·lectius polítics on tots plegats, treballem per a que la nostra llengua, EL CATALÀ, tingui com a mínim la mateixa força lingüistica que el castellà (i no pas com fins ara, que ha estat un idioma de "segones" i que per mala sort no és d'àmbit obligatori el seu coneixement), i sigui per tant, la nostra primera llengua d'expressió per tot el territori català, des de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

Cada dia, anem més lluny, assolint tots els objectius marcats, establim pactes i acords per una major presència del català, col·laborem en les festes del poble, etc. Però per sobre de tot, fem que el respecte i el diàleg sigui sempre la nostra primera eina de treball.

CAP RENUNCIA, CAP SUBMISSIÓ, CAP DISCRIMINACIÓ LINGÜÍSTICA!!