La ciència historiogràfica actual estableix que els íbers van existir només en època preromana, de tal manera que, amb la romanització, van esvair-se tot esdevenint un altre poble.
 
Tanmateix, els textos confirmen que els ibers han romàs a la consciència dels catalans i que aquests sempre s´han esforçat per defensar una relació de continuïtat històrica amb aquells. En la banda contrària, els historiadors espanyols han lluitat per convertir els ibers en el substrat etnològic del conjunt dels pobles de la Península Ibèrica o, en tot cas, en un substrat no exclusiu dels catalans.