Ajuntament d'Arenys de Mar

El Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu oferirà diumenge, 14 de desembre, una jornada de portes obertes i acte inaugural al pavelló Sert, on des del mes de setembre, està ubicat. El Centre feia molt de temps que necessitava un espai nou, més ampli i digne, on poder atendre totes aquelles persones interessades en la figura de Salvador Espriu. Ara, des del pavelló Sert (rehabilitat per l'Escola Taller) el Centre segueix oferint orientació i assessorament sobre l'obra i la personalitat del poeta, a més de posar a disposició de totes les persones interessades el fons documental, que fins ara era de difícil consulta a causa de l'espai, i que consta de la biblioteca, hemeroteca, impresos, fotografies, enregistraments sonors i videogràfics, correspondència...

El pavelló Sert d'Arenys de Mar, una obra desconeguda de Josep Lluís Sert

Aquest equipament, de titularitat municipal, havia estat ocupat fins al moment de la seva recuperació pels Serveis Socials de Base de l´Ajuntament d´Arenys de Mar. Les obres de rehabilitació han anat a càrrec de l´Escola Taller Sert, projecte promogut per l'Ajuntament d'Arenys de Mar i que ha estat possible gràcies a la col•laboració de la Generalitat de Catalunya i dels Fons Socials Europeus. Ara, un cop rehabilitat, l'Ajuntament ha decidit ubicar-hi el Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu.

Projectat el 1935 com a pavelló per a ús docent per encàrrec del Segell Pro Infància, es va acabar de construir el 1937. Aquest pavelló havia de permetre impartir classes als nois i noies que romanien ingressats a l´Hospital Xifré durant llargues temporades. Fins al 5 de gener, es poden veure exposats al Reina Sofía de Madrid els plànols que l'arquitecte va fer per a l'adequació del pavelló.

Aquest petit edifici pertany a la primera etapa de l'obra d'un dels arquitectes catalans amb més projecció internacional: Josep Lluís Sert. L'edifici és interessant com a testimoni d'una arquitectura que va encarnar els valors socials de la Segona República mitjançant el llenguatge del Moviment Modern. Al mateix temps, té interès per comprendre l'evolució de l'obra de Sert just abans del seu exili. Cap al 1962, quan l´edifici Xifré funcionava com a alberg del Centro de Juventudes Falangistas, es van començar a  realitzar els primers canvis a l´edifici fins que va acabar convertint-se en l´habitatge del director de l´alberg. Aquesta intervenció va suposar una important modificació de les seves característiques arquitectòniques ja que es va dividir un espai obert en petites habitacions. Des de 1983 i fins el maig del 2004, va ser la seu dels Serveis Socials de Base de l´Ajuntament d´Arenys de Mar.

La rehabilitació

Dirigides per Lourdes Anaya, arquitecte i coordinadora de l´Escola Taller Sert, i pel director de l´escola, Enric Llauger, les obres de rehabilitació han permès redescobrir l´arquitectura amb què Josep Lluís Sert va impregnar l´edifici. Tot i que, fins ara, ha estat una obra pràcticament desconeguda d´aquest arquitecte, la seva recuperació permet comprovar que és fidel a l´estil que Sert va aplicar a altres centres escolars, com ara el de Palau Solità i Plegamans.

Un dels aspectes que s´han recuperat amb la reforma són les finestres originals. S´han enderrocat els afegits introduïts els darrers anys –com ara les divisions en habitacions o una llar de foc– i, un cop buit, s´ha recuperat el llenguatge de façanes i d´obertures originals. S´han tapat les finestres convencionals que es van obrir quan l´edifici es va transformar en un habitatge i s´han reobert els finestrals alts i allargassats, que ressegueixen la forma arrodonida de les voltes del sostre, un altre element recuperat ja que estava tapat amb un fals sostre a base de plaques, ara es pot contemplar l´estructura original.

El projecte també ha buscat la dignificació de les façanes i dels porxos exteriors. La coordinadora de l´Escola Taller Sert, Lourdes Anaya, destaca que la construcció d´aquests espais exteriors a peu de l´aulari responia a la filosofia que els nois i noies han de gaudir d´espais lliures i ben il•luminats per sentir-se més a gust a l´escola. D´altra banda, la rehabilitació ha inclòs la reparació d´algunes patologies de l´edifici, a causa del pas dels anys, com ara filtracions, i la instal•lació dels serveis (llum, sanejament, aigua, telèfon, calefacció…) pel terra. Finalment, s'ha pavimentat el terra i s'ha fet l´enguixat interior i l´arrebossat exterior, la il•luminació, la fusteria exterior, la pintura de l´edifici –en blanc, color característic del moviment modern- i l´enjardinament de l´entorn. 

L´Escola Taller Sert d´Arenys de Mar es va posar en marxa el mes d´octubre de 2003 –les classes pràctiques van començar l´abril del 2004- i  es va tancar el 30 de setembre de 2005. 

Josep Lluís Sert, l'arquitecte genial (1902-1983)

Nascut a Barcelona l´any 1902, es va titular com arquitecte el 1928. Entre 1929 i 1930 va treballar a París amb Le Corbusier, de qui va ser un dels deixebles més fidels i gran amic. Josep Lluís Sert va ser impulsor de l´arquitectura del Moviment Modern a Catalunya i Espanya, que tenia en l´arquitecte suís un dels seus puntals. Va ser assidu dels Congressos Internacionals d´Arquitectura Moderna (CIAM), dels quals en va ser el president a partir de 1947.

Sert i els seus companys creen el Grup d´Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l´Arquitectura Catalana (GATCPAC). L´arribada de la República afavorirà que rebin bastants encàrrecs per part de la Generalitat: escoles, hospitals, vivendes socials…

L´any 1937 rep l´encàrrec de construir, juntament amb Luis Lacasa, el Pavelló Espanyol de l´Exposició Internacional a París. El 1939 va ser inhabilitat per exercir d´arquitecte a Espanya i se´n va anar als Estats Units, país del qual va obtenir la nacionalitat el 1951. Va viure bàsicament a Nova York i Boston. El 1953 va ser nomenat degà de l´Escola de Disseny de Harvard i cap d´estudis del departament d´Arquitectura de la mateixa escola. El 1955 va rebre l´encàrrec de la construcció de l´ambaixada dels EEUU a Bagdad que va finalitzar cinc anys més tard. Aquest edifici va ser bombardejat i mig destruït durant els darrers conflictes armats a la zona.

L´etapa americana de Sert és molt extensa. A més de la important labor docent i de donar a conèixer l´obra de Le Corbusier als EEUU, va construir-hi nombroses obres, les més congudes de les quals són: el Holyoke Center i les vivendes per a estudiants casats al campus de Harvard. A Amèrica, a Sert sempre se li va retreure el “mediterranisme” que manifestava en la importància que donava, per exemple, a l´orientació i la manera com entrava la llum del sol als edificis; l´interès pels patis i per la utilització de la volta catalana a moltes de les seves construccions. Aquesta combinació de modernitat i tradició foren constants en la seva obra.

La figura de Sert fou recuperada als anys cinquanta pel Grup R, encapçalat per Oriol Bohigas. El restabliment del seu contacte amb el nostre país es concreta l´any 1955 amb la construcció de l´estudi de Joan Miró a Mallorca. Construí a més: la fundació Maeght a Sant Pau de Vença (1959-64), l´edfici de Les Escales Park a l´avinguda de la Victòria de Barcelona (1964-74), la Fundació Miró a Montjuïc (1972-75), grup de cases al Cap de Martinet d´Eivissa (1965-70) i la porta de Catalunya a la Jonquera.

Al reconeixement internacional s´hi va unir el de Catalunya. El 1981 va rebre la medalla d´or de la Generalitat de Catalunya i va ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat Politècnica de Barcelona. El 1982 va rebre la medalla d´or de Belles Arts del ministeri espanyol de Cultura. Mor a Barcelona el 15 de març de 1983.